Juan Calvo. Coordinador tècnic de l’Aliança per l’Aigua
Publicada a Diario de Ibiza
Les Pitiüses tenen un valuós patrimoni natural lligat a l’aigua. Fonts, torrents i rius, zones humides litorals i basses temporals són ecosistemes aquàtics únics pels seus singulars valors ecològics i paisatgístics. Constitueixen illes de biodiversitat dins les nostres illes. Depenen de laigua subterrània, principal recurs hídric natural de les nostres illes. Tot i això, la forta pressió sobre els aqüífers i el seu consegüent esgotament ha provocat que molts d’aquests ecosistemes hagin desaparegut. Per això, conèixer aquesta herència natural és fonamental per a la recuperació i que les nostres generacions futures puguin gaudir-les. El riu Santa Eulària o ses Feixes des de Prat de Vila i ses Monges són exemples d’ecosistemes aquàtics degradats amb un elevat potencial ecològic i d’ús públic. La recuperació d’aquests ecosistemes aquàtics dependrà de la capacitat de reduir la pressió sobre els aqüífers i la iniciativa de les entitats públiques locals i autonòmiques per liderar-ne la millora i la conservació. La normativa d‟aigües i de biodiversitat així ho requereix.
Les Pitiüses tenen una diversitat d’ecosistemes aquàtics
El clima mediterrani subdesèrtic, l’orografia abrupta i la curta extensió superficial fan que a Eivissa es desenvolupi una xarxa hidrogràfica molt densa de torrents que la major part de l’any discorren secs, a excepció del riu Santa Eulària que era l’únic curs fluvial permanent de les Illes Balears. La forta pressió sobre els aqüífers ha provocat el descens del nivell freàtic del riu i la pèrdua del règim hídric permanent. En canvi, els torrents són rius temporals amb unes comunitats aquàtiques biològiques úniques per la seva capacitat d’adaptació a l’alternança de períodes secs i torrencials. Entre els torrents de més entitat destaquen els torrents de Sa Llavanera, Buscastell, Sant Miquel i Es Jondal. Aquest darrer torrent ha estat protegit com a reserva fluvial pel Govern Balear pels seus valors naturals. Tots tenen una gran bellesa paisatgística per la integració del paisatge natural i agrícola tradicional, destacant especialment el torrent de Buscastell.
Les basses o tolles temporals i les zones humides són també ecosistemes aquàtics molt valuosos. En aquest sentit, les basses temporals estan catalogades per la singularitat i la fragilitat com a hàbitats naturals d’interès prioritari per la Unió Europea, el mateix nivell de protecció que les praderies de Posidònia. A les Balears, aquesta catalogació ha comportat la creació d’un espai natural protegit Red Natura 2000 que inclou 2 basses temporals o cucons de Formentera: la bassa de Sant Francesc i la bassa de Formentera. Les zones humides litorals de les Pitiüses inclouen Ses Salines d’Eivissa i Formentera i les llacunes litorals de S’Estany Pudent i Estany des Peix, totes incloses al Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera. Ses Feixes des Prat de Vila i Ses Monges són una altra zona humida litoral que tot i estar molt degradada encara té un gran potencial ecològic. Finalment, hi ha petites zones humides a la desembocadura de torrents d’Eivissa, avui dia pràcticament desaparegudes. Menció a part té els ecosistemes costaners marins molt influenciats per l’activitat humana terrestre i que acull les praderies de Posidònia de gran importància ecològica.
Els ecosistemes aquàtics són els hàbitats d’espècies molt singulars i fràgils
Els ecosistemes aquàtics tenen moltes espècies animals que depenen d’aquest hàbitat per alimentar-lo, reproduir-lo o protegir-lo. L´avifauna aquàtica és el grup animal més destacat. Flamencs, camallongues, corriols, avocetas, ànecs i tantes altres aus nidifiquen al Parc Natural de Ses Salines malgrat la forta pressió humana que rep. Ses Feixes del Prat de Ses Monges també rep espècies de gran valor com el racó europeu i constata el gran potencial ecològic d’aquest espai. Un altre habitant destacat de torrents i basses és el gripau verd balear o calapet. Aquest amfibi és endèmic de les Balears i està en perill dextinció. La seva presència s’ha reduït per la dessecació permanent d’aquests ecosistemes aquàtics així com per la desaparició d’altres punts d’aigua naturals o artificials (safareigs, canals d’aigua, etc.). Pel que fa a la ictiofauna cal destacar la presència d’anguila europea als canals de ses Feixes des Prat de ses Monges malgrat el fort declivi de la seva població a tot el territori espanyol. Aquesta espècie migratòria està subjecta a un pla de gestió de les Balears per recuperar-lo.
La vegetació aquàtica també és de gran rellevància per la diversitat. La variació de salinitat i règim hídric genera una diversitat d’ambients per a la vegetació. Salicornials, jonqueres, canyissars es desenvolupen a les zones humides litorals en funció principalment de la seva salinitat. Els baladres també són una comunitat arbustiva que es desenvolupa en torrents d’Eivissa a diferència de la resta d’illes de l’arxipèlag balear. S’acompanya del sauzgatillo (aloç), la murta o el canyís. No obstant això, la invasió de la canya comuna en moltes lleres, lligada a l’abandó del camp, ha provocat la reducció d’aquesta vegetació original de cursos fluvials original.
Les mesures per a la recuperació ambiental dels ecosistemes aquàtics
La recuperació d’aquests espais s’inicia amb obtenir més grau de coneixement per prendre mesures. Un exemple és la necessitat d’enfortir el seguiment d’aus aquàtiques a les principals zones humides litorals de les Pitiüses, tal com ja es desenvolupa anualment al Parc Natural de Ses Salines. També cal destacar el treball que ha realitzat l’organització conservacionista WWF a l’inventari d’aiguamolls de les Balears com a pas previ a la seva conservació. Un altre exemple és l’estudi per a la recuperació hidrològica i ambiental de ses Feixes promogut pel Consell d’Eivissa que estableix les bases per definir les actuacions necessàries. A partir d’establir el diagnòstic i les propostes d’actuació, les administracions públiques competents han d’apostar per dotar els mitjans econòmics i humans per recuperar-los. Els ecosistemes aquàtics suposen un capital ecològic que cal recuperar i també són una oportunitat per diversificar l’activitat turística apostant per l’ecoturisme.
