Nom científic:
Notonecta
Hàbitat i distribució geogràfica:
Aquests insectes són originaris d’Europa i Àsia. I els trobem en aigües dolces calmades, tant naturals com artificial.
Alimentació:
S’alimenta principalment de petits vertebrats i insectes que caça dins l’aigua, ja siguin preses aquàtiques, com aèries que han caigut dins l’aigua.
Estat de conservació:
L’estat de conservació de Notonecta no és generalment preocupant en la majoria de les seves espècies, ja que es tracta d’insectes comuns en entorns aquàtics. No obstant això, com molts altres insectes aquàtics, poden veure’s afectats per la contaminació de l’aigua, destrucció dels hàbitats aquàtics i canvis climàtics que alteren la qualitat de l’aigua o la disponibilitat de zones humides.
En algunes regions, la destrucció de zones humides o la contaminació de l’aigua pot afectar les poblacions locals de Notonecta. És important protegir aquests hàbitats naturals i promoure la restauració dels ecosistemes aquàtics per mantenir l’equilibri ecològic i assegurar que espècies com la Notonecta continuïn prosperant.
Biologia:
Notonecta és un gènere d’insecte aquàtic també anomenat barquers, nedadors d’esquena o vespes d’aigua. Es poden veure fàcilment a masses d’aigua, com piscines, basses o acumulació d’aigua d’origen natural o artificial. Passen la major part del temps just sota la superfície de l’aigua, només surten d’aquesta per realitzar vols dispersius cap a altres aigües, sobretot en període d’aparellament.
Quan són adults mesuren entre 12 i 16 mm, tenen un cos en general amb una coloració marró fosc i negre, amb ulls compostos grans vermellosos i les extremitats adaptades per nadar, com són les seves potes anteriors que estan modificades en forma de rems. Estan coberts per pèls llargs i densos que els permet tenir una major superfície per propulsar-se i nedar ràpidament.
Dins l’aigua neden de panxa enlaire o reposen cap per avall, d’aquí el seu nom, mentre que fora de l’aigua, es capgiren ràpidament i poden caminar amb no gaire bona traça o fer desplaçaments volant per tal d’arribar a nous punts d’aigua. Pot submergir-se gràcies al fet que emmagatzema sota les ales aire atmosfèric. Pot fer punxades força doloroses a banyistes i curiosos massa agosarats.
A la tardor ponen ous blancs i oblongs que queden a la vegetació aquàtic, que desclouran a la primavera. D’aquests neixen les nimfes que tindran diversos estadis fins que es desenvolupin completament com a adults a finals d’estiu que ja podrà reproduir-se.
