Nom científic:
Limonium
Hàbitat i distribució geogràfica:
Les saladines es distribueixen per diversos ambients naturals que comparteixen una característica comuna: la influència directa o indirecta del mar. A les dunes, penya-segats i zones humides com salobrars i marjals, on el sòl es veu periòdicament inundat o afectat per la salinitat, formen part d’una vegetació resistent i especialitzada. Aquí conviuen amb altres espècies halòfiles que toleren concentracions elevades de sal.
Als penya-segats rocosos, exposats constantment als esquitxos salats del Mediterrani, les saladines, especialment Limonium ebusitanum i espècies afins, formen coixinets que s’aferren a les fissures de la roca. Aquestes comunitats es veuen sotmeses a un estrès ambiental important, amb poca disponibilitat de sòl i forts vents, però també presenten una gran estabilitat i riquesa florística.
Finalment, als illots que envolten les Pitiüses trobam una vegetació pràcticament exclusiva d’aquestes plantes.
Estat de conservació:
A causa de la urbanització i ús recreatiu de la costa, així com trepitjades turístiques sobre dunes i penya-segats, entre altres pressions, els hàbitats d’aquest gènere de planta es veu afectat, com també les espècies que hi viuen en ell. D’aquesta manera, espècies com L. Ebusitanum està catalogada com a Vulnerable.
Biologia
Les saladines o limonis (gènere Limonium, família Plumbaginaceae) són un dels símbols botànics de la costa pitiüsa. Adaptades a la marinada salina i a sòls pobres en nutrients, formen coixinets tapissants que tenyeixen de malva els penya-segats, dunes i salobrars entre maig i agost.
A Eivissa i Formentera s’han citat almenys onze espècies i diversos híbrids. Entre les més destacades hi trobam:
| Categoria | Espècies | Comentari |
| Endemismes estrictes de les Pitiüses | L. ebusitanum, L. scorpioides, L. grosii | L. ebusitanum (VU) és especialment abundant als penya-segats i dóna nom a l’associació Limonietum ebusitani |
| Només a Formentera | L. formenterae, L. retusum (segons autors), L. wiedmanni | |
| Balears i continent | L. cossonianum, L. virgatum, L. companyonis, L. echioides, L. gibertii | L. echioides prospera fins i tot a l’interior, per exemple a sa Talaia |
La floració comença al maig, però el màxim cromàtic s’assoleix entre juliol i agost. Algunes espècies, com L. companyonis, completen el cicle anual abans de l’arribada de la calor intensa.
