Nom científic:
Alcedo atthis
Hàbitat i distribució geogràfica:
El Blauet és una au que viu en zones humides d’aigua dolça, rius, torrents i costes tranquil·les d’Europa, Nord d’África i Asia. Aquí a Eivissa, troba refugi en espais com el Riu de Santa Eularia des Riu o Ses Feixes.
Alimentació:
És un expert pescador, sobretot de petits peixos que composen el principal aliment de la seva dieta. A més, també pot menjar insectes acuátics, petits crustacis i larves d’amfibis. Es sitúa en branques baixes d’arbres o arbusts des d’on divisa les preses, llavors es llança ràpidament a l’aigua submergint-se i capturant la seva presa.
Estat de conservació:
Segons la Llista Vermella de la UICN, el blauet està catalogat com a espècie de “Preocupació Menor” a nivell global, y vulnerable a nivel europeu. A escala local, especialment en illes com Eivissa, la seva població pot estar amenaçada. Els canvis en l’hàbitat, la contaminació de les aigües dolces i la pressió humana representen una amenaça creixent.
Biologia:
El blauet és una au aquàtica de mida petita que destaca pel seu plomatge blau iridescent, amb el dors, el cap i les ales de tons blau turquesa i reflexos metàl·lics verds. El pit i la part inferior del cos són de color taronja intens, mentre que zones com el coll, les galtes i els orificis nasals presenten taques blanques. La seva coloració pot variar lleugerament segons la incidència de la llum. Té un bec llarg i punxegut, ideal per a la pesca, i un vol ràpid i precís que el converteixen en un gran caçador de petits peixos.
Aquest petit ocell és un excel·lent bioindicador de la salut dels ecosistemes aquàtics. Necessita aigües netes i transparents per poder localitzar les seves preses, així com vegetació frondosa a la vora dels rius o llacunes, que li ofereixi refugi i punts d’observació. És molt sensible a la contaminació i a l’eutrofització de l’aigua, fet que limita la seva presència en zones degradades.
A causa de la destrucció dels hàbitats aquàtics, la contaminació i l’escassetat d’aigua, el blauet està cada cop més amenaçat en algunes regions, especialment en entorns insulars com Eivissa.
Pel que fa a la reproducció, sol pondre entre cinc i set ous en galeries que excava als talussos dels rius, a poca alçada sobre el nivell de l’aigua. Tant el mascle com la femella col·laboren en la construcció del niu i en la incubació.
