Nom científic:
Pandion haliaetus
Hàbitat i distribució geogràfica:
L’àguila pescadora és una espècie àmpliament distribuïda arreu del món, present a tots els continents excepte l’Antàrtida. Es tracta d’una au vinculada als hàbitats aquàtics i marins, tant per reproduir-se com per alimentar-se. Prefereix zones costaneres, deltes, llacunes, rius i grans embassaments, sempre en ambients rics en peixos, el seu aliment exclusiu.
A la conca mediterrània, cria sobretot en penya-segats costaners i illots rocosos, encara que en altres llocs del món també pot fer-ho en arbres alts o plataformes artificials.
A Espanya, la població reproductora és petita i es concentra a les Illes Balears (especialment a Mallorca, Menorca i Eivissa en el passat), a les Illes Canàries i a algunes zones del sud peninsular. La població és majoritàriament sedentària, però durant les migracions es poden observar exemplars nòrdiques que hivernen a la Península Ibèrica i fins i tot continuen el viatge fins a l’Àfrica subsahariana.
Estat de conservació:
Tot i que a escala mundial l’espècie està catalogada com de preocupació menor (LC) per la UICN, a Espanya i a la Mediterrània la seva situació és molt més fràgil. Segons el Llibre Vermell de les Aus d’Espanya, es troba en perill, i dins el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades figura com a vulnerable.
Les principals amenaces són:
- Pèrdua i degradació de l’hàbitat, especialment per la pressió urbanística i turística a la costa.
- Electrocucions en torres elèctriques, sobretot després de pescar, quan tenen les plomes mullades.
- Contaminació de les aigües i dels peixos amb metalls pesants.
- Persecució directa (fins als anys 60 era habitual que grans rapinyaires fossin abatudes a trets).
A Eivissa, encara que avui dia és rara, la seva presència ha quedat reflectida en nombrosos topònims: Cap de s’Àguila (sa Conillera), Mac de s’Àguila (s’Espalmador), Puig i Venda de s’Àguila (Sant Vicent), Torrent de s’Àguila (es Cubells) o es Niu de s’Àguila (roca davant la platja d’es Cubells). Aquests noms testifiquen que en temps passats era una espècie molt més present a l’illa.
Biologia:
L’àguila pescadora és una au rapinyaire de mida mitjana, estrictament lligada al medi aquàtic ja que s’alimenta exclusivament de peixos. Els adults tenen parts superiors castany fosc i interiors blanques, amb un motejat divers al pit, es pot identificar molt bé gracies a una coloració ocular com si fos un antifaç que recorre part del coll a cada costat de la cara. Vist des de baix, el cos i les parts anteriors de l’ala blanques contrasten amb les franges fosques que recorren les plomes de vol.
És una au particularment ben adaptada a la seva dieta de peix, té unes fortes potes, previstes d’escames que li faciliten la subjecció de la presa i ungles llargues i corbes, pot tancar les foses nasals per evitar l’entrada de l’aigua durant les immersions. Quan caça, localitza les preses des de l’aire i sovint es queda aturada abans de llançar-se en picat amb les potes per davant. Les seves fortes urpes i les potes cobertes d’escames li permeten subjectar els peixos amb eficàcia. Fins i tot, quan torna a volar, col·loca el peix de cara per reduir la resistència de l’aire. No obstant això, en alguns casos pot quedar atrapada a preses massa grosses i acabar a l’aigua, amb risc d’ofegar-se o morir per hipotèrmia.
Construeix els nius en penya-segats costaners, en plataformes de branques recobertes amb herbes i escorces, que poden arribar als 2 metres d’alçada i es reutilitzen cada any. El cicle reproductor mediterrani comença a mitjans de març, amb postes de 2 o 3 ous, incubats durant uns 37 dies. Els polls volen cap als dos mesos i la parella sol mantenir-se unida tota la vida.
L’esperança de vida se situa entre 20 i 25 anys.
