L’Aliança per l’Aigua va participar ahir dimarts en la jornada de presentació de la Guia Estratègica per a la Restauració Ecològica a la mar Balear, organitzada per la Fundació Marilles a la Biblioteca de l’Estudi General Lul·lià de Palma. Juan Calvo, director de l’entitat, va participar a la taula rodona “Restauració ecològica marina: podem recuperar el que hem perdut?”, al costat d’experts de l’IMEDEA, la Universitat de Girona i l’entitat Arrels Marines. El director de l’Aliança per l’Aigua va destacar la importància d’aquesta guia com a instrument per orientar les polítiques de restauració marina a les Illes Balears en el marc del nou Reglament Europeu de Restauració de la Natura (UE 2024/1991), que obliga els estats membres a presentar un Pla Nacional de Restauració al llarg d’enguany. La jornada va comptar també amb la intervenció de Silvia García Higuera, de la Subirecció General de Biodiversitat Terrestre i Marina del Ministeri per a la Transició Ecològica, que va exposar l’estat d’avanç del Pla Nacional de Restauració a Espanya.
Durant la taula rodona, Juan Calvo va subratllar que la restauració dels ecosistemes marins és urgent, però no pot ser efectiva si no es frenen primer les pressions humanes que els han degradat. En aquest sentit, l’Aliança recorda que el creixement urbanístic i la massificació turística continuen sent les principals causes de la degradació dels ecosistemes costaners i marins a les Pitiüses, i que normatives recents com la Llei 4/2026 o llei òmnibus, aprovada pel Parlament Balear el 26 de maig, promouen el creixement urbanístic. En aquest sentit, l’Aliança alerta que aquest creixement sense controls no genera només més pressió sobre els aqüífers, sinó que provoca que les depuradores perdin la capacitat de tractar el cabal d’aigües residuals que reben, amb el conseqüent abocament d’aigües deficientment depurades al medi marí. L’entitat recorda que aquesta situació ja és una realitat a les Pitiüses: la depuradora de Sa Coma a Eivissa va trigar quinze anys a construir-se i, mentrestant, es van abocar aigües mal depurades al mar, i la badia de Portmany pateix freqüents abocaments d’aigües deficientment depurades que provoquen un empitjorament dels ecosistemes marins i un risc per a la salut pública.
A més, el representant de l’Aliança per l’Aigua va destacar que la restauració marina ha d’anar de tenir en compte la restauració dels ecosistemes costaners, especialment les zones humides, espais que ofereixen múltiples serveis ecosistèmics com la mitigació d’inundacions i la reserva de biodiversitat. En aquest àmbit, l’entitat participa en el projecte europeu LIFE HumedalES, donant recolzament tècnic a WWF soci del projecte, que inclou accions de restauració de les zones humides de Ses Feixes de Talamanca a Eivissa, i de les zones humides d’Estany des Ponts i Maristany a la badia d’Alcúdia a Mallorca. L’entitat recorda que Ses Feixes de Talamanca és una zona humida d’alt valor ecològic, on l’Aliança ha fet una proposta a les administracions locals i autonòmiques d’inclusió a la Xarxa Natura 2000, incloent tant la zona humida com la zona marina de la badia de Talamanca,
Quant al finançament, l’Aliança reclama que l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) es converteixi en un instrument clau per finançar el Pla de Restauració de la Natura a les Illes Balears, incrementant els fons estructurals del Govern destinats a restauració i impulsant col·laboracions públic-privades que permetin ampliar les accions de restauració marina a l’arxipèlag.
