Juan Calvo. Director de l’Aliança per l’Aigua al Ara Balears
El passat 27 de setembre va ser el Dia Mundial dels Rius i a les Balears gairebé ningú no se’n va recordar. Potser perquè pensam que aquí no tenim rius. Però en tenim: són els nostres torrents, que el Pla Hidrològic reconeix com a masses d’aigua de categoria riu. En són 70, amb uns 550 quilòmetres. Només en parlam quan arriba una torrentada i l’aigua ens recorda per on passava abans que hi construíssim. Passada la tempesta, tornen a l’oblit.
En temps de torrentades, cal recordar que els torrents existeixen tot l’any, no només quan baixen plens. La majoria són rius temporals, amb un règim hidrològic natural que alterna crescudes i períodes secs, però fins i tot quan no duen aigua són ecosistemes vius que connecten la muntanya amb la mar. I no fa tant, alguns portaven aigua tot l’any. La gent gran ens recorda que el riu de Santa Eulària no era l’únic. Un historiador ens explicava com el torrent de sa Llavanera alimentava ses Feixes tot l’any, i un veí de Deià ens recordava fa poc com als estius de la seva infantesa es banyava a la cala i jugava a fer preses a la desembocadura del torrent.
I sovint en parlam per demanar que es netegin. Però gestionar les torrentades no és netejar torrents. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ho recorda: la vegetació de ribera subjecta els marges, frena l’aigua i lamina les avingudes, i una llera completament neta pot agreujar els danys aigües avall. Els danys es deuen sobretot a l’ocupació de zones inundables i a infraestructures que redueixen la capacitat de desguàs. A les Balears, del 2018 al 2025, la Direcció General de Recursos Hídrics ha adjudicat 25,7 milions d’euros en obres d’emergència després de tres episodis d’inundació, i només 5 en inversió planificada en lleres, la majoria en murs i canalitzacions. Per cada euro planificat, se n’han hagut d’adjudicar cinc d’urgència. Hauria de ser al revés: invertir a guanyar espai fluvial, que redueix la força de l’aigua i els danys.
A l’Aliança per l’Aigua hem mirat com estan els nostres torrents, i no són bones notícies. Segons la nostra revisió del nou Pla Hidrològic, en tramitació, set de cada deu torrents avaluats no estan en bon estat. Al pla vigent eren poc més de la meitat. A Menorca, nou de cada deu. A Eivissa, tres dels quatre estudiats: des Prat, Sant Josep i sa Font. I el tram de riu de Santa Eulària i sa Llavanera no s’han pogut avaluar perquè estaven secs.
Cal ser prudents, perquè el nou diagnòstic del pla surt d’un sol mostreig i alguns torrents abans no tenien dades, però el retrat d’avui és clar: gairebé tots els que fallen ho fan en la vida que hi viu, els invertebrats i les algues. També preocupa la contaminació química. El glifosat supera la norma en 14 torrents: a Mallorca, sa Riera, Coanegra, Hortella, Manacor, na Borges, Son Real, Son Bauló, Solleric, Pina i Búger; a Menorca, sa Cova, Cala en Porter i des Mercadal, i a Eivissa, des Prat. I el mercuri, en set: a Mallorca, sa Fosca, na Borges, Son Real, Son Bauló i Manacor, i a Menorca, na Bona i des Mercadal. Els anomenam tots perquè, tot i les normes i les recomanacions existents, continuam contaminant greument el nostre territori.
I el temps s’acaba. El pla vigent es marcava el 2027 perquè 25 torrents arribessin al bon estat, i avui només quatre ho han aconseguit. El nou pla reconeix que 54 dels 70 torrents tenen un risc alt de no assolir-lo. Tot indica que tornarem a arribar a la data límit de la Directiva europea de l’aigua amb els deures sense fer.
Per canviar-ho, proposam tractar els torrents com el que són, els nostres rius, que no podem perdre, i treballar amb la natura. Això vol dir conèixer millor tots els cursos d’aigua de les nostres illes, no una campanya puntual a cada cicle de planificació; reduir l’arribada d’herbicides, nitrats i abocaments, i restaurar la vegetació de ribera. Més important i difícil encara: recuperar els aqüífers, que alimenten les fonts dels torrents: un torrent sempre sec és el semàfor en vermell dels nostres aqüífers, i no canviarà de color si no els recuperam també. I sobretot es fa urgent guanyar espai fluvial per recuperar ecosistemes i reduir la força de les torrentades. El nou Pla Hidrològic i el Reglament europeu de restauració de la natura en són l’oportunitat per fer-ho amb mesures i pressupost, però cal voluntat política, fins ara absent, més enllà dels anuncis.
Els torrents no són només un problema quan plou. Són els nostres rius, i mereixen atenció els 365 dies de l’any.
