Rafael Tur. Portaveu de l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera.
Publicada a Diario de Ibiza
Amb el context d’emergència climàtica en el qual ens trobem, aviat veurem un increment dels fenòmens meteorològics extrems. Aquesta situació comportarà necessàriament una significativa reducció dels nostres recursos hídrics, i per aquest motiu sembla urgent començar a adaptar-nos i buscar noves fonts per a poder disposar d’aigua de qualitat.
A causa d’això, impulsar alternatives com ara la reutilització de l’aigua haurien de ser una prioritat urgent i inajornable. No obstant això, a l’illa d’Eivissa ens trobem amb una infinitat de traves per a poder dur a terme aquesta reutilització, la qual no sols impulsaria el nostre delmat sector agrícola, sinó que també ajudaria a la recuperació dels aqüífers.
Val la pena recordar que abans d’arribar a les estacions depuradores, l’aigua residual s’aboca en el clavegueram municipal i que és precisament aquí on apareixen els primers problemes que impossibiliten la seva reutilització. L’aigua que aconsegueix el sistema de sanejament no és únicament aigua procedent de les llars, sinó que diferents usuaris aboquen aigües amb gran quantitat d’olis i matèria orgànica (com ara aigües residuals de sectors industrials, tallers o hostaleria). I això malgrat que està regulat que no totes les aigües es poden abocar al clavegueram, ja que hi ha diferents usos per als quals aquestes han de passar una depuració prèvia. Actualment, es calcula que més d’un 80% de les aigües abocades al clavegueram a Eivissa supera els límits legals en càrrega de contaminants. Lògicament, aquests mals usos de la xarxa de clavegueram dificulten la seva correcta depuració.
D’altra banda, el manteniment de la xarxa de clavegueram és, com a mínim, insuficient. Això ocasiona que es produeixin fissures i trencaments en la mateixa xarxa, sobre la qual tampoc es fa un control efectiu. Aquestes deficiències en la xarxa tenen una doble problemàtica: d’una banda, en els municipis costaners l’aigua salada entra a la xarxa de clavegueram per les fissures i salinitza l’aigua residual (més d’un 70% de les aigües residuals presenta una salinitat per sobre del límit legal, així inutilitzant-les per a ús agrícola), per un altre, aquest és un focus de contaminació de les nostres aigües subterrànies. A vegades, aquests trencaments no són detectades fins passat molt temps; i per això aquesta es converteix en una contaminació crònica absolutament insostenible.
A més, la xarxa separativa d’aigües pluvials és anecdòtica a l’illa d’Eivissa, la qual cosa propícia que la xarxa de clavegueram en els episodis de gota freda no pugui albergar el cabal al qual es veu sotmès i rebenti, ocorrent episodis ben coneguts per la ciutadania: Carrers negats en aigües mixtes amb restes fecals i abocaments directes a la mar d’aquestes mateixes aigües. A més, la pluja augmenta el cabal d’aigua que aconsegueix les estacions depuradores, les quals tampoc es troben dimensionades per a poder tractar-ho i novament, aquestes aigües són abocades a la mar. Exemple d’aquesta problemàtica són els abocaments després de fortes pluges en Platja d’en Bossa, al Parc Natural de ses Salines o els sobreeixidors de la badia de Sant Antoni.
Només després de superar tots aquests obstacles, l’aigua aconsegueix finalment les estacions depuradores amb més problemes derivats: aigües amb altíssima quantitat de matèria orgànica i inorgànica, aigües amb salinitats tals que dificulten la seva depuració, i cabals tan elevats que les depuradores, directament, no poden albergar. A més, algunes de les depuradores de l’illa d’Eivissa no es troben dimensionades correctament, són infraestructures obsoletes, o directament, no poden realitzar una correcta depuració al no posseir els mitjans adequats. Per tot això, l’aigua que surt d’aquestes depuradores és una aigua mal depurada, salada, i per tant abocada a la mar deficientment tractada, amb l’impacte que això comporta als nostres ecosistemes litorals.
I front tot això: Què es pot fer?
L’Aliança per l’Aigua, mitjançant el seu Pacte per l’Aigua en 2019, va plasmar tots aquests problemes; aquest Pacte es va desenvolupar amb la finalitat d’aconseguir un compromís de tots els partits polítics per a implementar mesures encaminades a solucionar aquests problemes.
En primer lloc, s’han de redactar plans directors de clavegueram, com ja es van comprometre els partits polítics en el nostre Pacte per l’Aigua. Aquests plans hauran d’incloure les millores en la xarxa de clavegueram i posar totes les eines disponibles per a reparar tota la xarxa en mal estat. Únicament amb una millora de la xarxa de clavegueram, es reduiria la salinitat de l’aigua que aconsegueix les depuradores (facilitant la seva depuració i posterior reutilització) i, a més, s’evitaria la contaminació de les aigües subterrànies.
D’altra banda, s’han d’incrementar els controls en els abocaments en el clavegueram municipal de les indústries i dessaladores privades. D’aquesta manera, es reduirien les quantitats de matèria orgànica, olis i salinitat de les aigües residuals que dificulten una correcta depuració.
Així mateix, s’ha d’impulsar l’execució de les infraestructures de separació de pluvials, que reduirien el cabal en els esdeveniments de gota freda que col·lapsen el clavegueram i les depuradores.
Finalment, cal insistir que, sense un clavegueram en bon estat, de res serveix tenir grans infraestructures per a la reutilització de les aigües, com ara la bassa de Sa Rota, que fa més de dues dècades que està inutilitzada. S’ha d’invertir en la millora de les depuradores obsoletes, mal dimensionades o amb un mal manteniment, però aquestes millores necessàriament han d’anar de bracet d’una millora en la xarxa de clavegueram. Entre elles, el taló d’Aquil·les de la depuració a Eivissa: la depuradora de Sa Coma.
És un fet que la reutilització de les aigües residuals deixarà aviat de ser una opció per a passar a ser una necessitat, i per això, cal posar en marxa ja l’engranatge necessari per a estar preparats.
