INTRODUCCIÓ
L’estat global de les aigües subterrànies és un indicador clau per avaluar la salut i sostenibilitat d’aquest recurs natural essencial. Aquest estat es determina a partir de dues dimensions principals: l’estat qualitatiu o químic i l’estat quantitatiu. L’estat químic fa referència al grau d’alteració de l’aigua respecte a les seves condicions naturals, mentre que l’estat quantitatiu avalua la disponibilitat i l’equilibri entre les extraccions i la recàrrega natural. Segons els criteris establerts, l’estat global d’una massa d’aigua subterrània es defineix pel pitjor dels dos resultats.
ESTAT I TENDÈNCIES
- 13 de les 16 masses d’aigua subterrànies de l’illa d’Eivissa estan en mal estat global. Representant casi el 82% de les masses d’aigua subterrànies. A Formentera, la única massa d’aigua subterrània està en mal estat.
- S’ha produït un deteriorament progressiu dels estats dels aqüífers a l’Illa d’Eivissa. El 2006 hi havia 5 aqüífers en mal estat a l’illa d’Eivissa, en comparació amb els 13 actuals.
- 9 de les 16 masses d’aigua subterrània a Eivissa es troben en mal estat químic. La única massa d’aigua subterrània a Formentera es troba en mal estat químic.
- 12 de les 17 masses d’aigua presents a les illes Pitiüses es troben amb un mal estat quantitatiu al 2023, corresponent al 70% dels aqüífers.
- L’única massa d’aigua subterrània de Formentera es manté en mal estat quantitatiu des de fa molts anys. I no es redueix l’índex d’explotació, aquest supera el 100%, el que implica un ús no sostenible del recurs.
Figura 1. Estat global de les masses d’aigua de les Pitiüses (2006, 2015, 2022 y 2023). Elaboració pròpia (Font: Govern de les Illes Balears).
La comparació dels diagnòstics de seguiment de diferents plans hidrològics (del 2006; 2015-2021; 2022-2027; 2028-2033) permet analitzar l’evolució de l’estat de les masses d’aigua al llarg dels anys i posa de manifest una clara tendència de empitjorament en l’estat global de les masses d’aigua subterrània. L’evolució mostra un empitjorament progressiu de l’estat dels aqüífers: si l’any 2006 només 6 de les 17 masses d’aigua subterrània es trobaven en mal estat, el 2023 aquesta xifra ha augmentat fins a 14. Això representa un descens significatiu en el percentatge d’aqüífers en bon estat, que ha passat del 64% el 2006 al 17,6% el 2023. Aquest deteriorament sostingut al llarg dels anys indica una situació que requereix una atenció immediata i mesures de gestió més efectives per revertir la tendència.
METODOLOGIA
| Definició | L’indicador de l’estat global dels aqüífers s’ha obtingut a partir de les dades recollides als plans hidrològics del Govern de les Illes Balears. L’estat global es determina mitjançant l’anàlisi conjunta de l’estat químic i l’estat quantitatiu de cada massa d’aigua subterrània, segons la metodologia establerta per la Directiva Marc de l’Aigua. Les dades provenen de les xarxes oficials de seguiment i control, i s’avaluen en funció de llindars legals i tendències temporals. |
| Unitats | % |
| Temporalitat | 6 anys (D’acord a les revisions de les planificacions de cada Cicle de Planificació hidrològica de les Illes Balears) |
| Escala Geogràfica | Insular (Pitiüses), Eivissa i Formentera. |
| Fonts d’informació | Govern de les Illes Balears. Conselleria mar i cicle aigua. Direcció general de recursos hídrics. Portal de l’Aigua de les Illes Balears-Pla Hidrològic de quart cicle (2028-2033) en tramitació P14. Annex 5. – 3.3 Estat global |
| Observacions | Per assolir el bon estat químic, els nitrats i clorurs no han de superar les concentracions de 50 mg NO3/L i 250 mg Cl-/L, respectivament, tal com s’estableix a la normativa de qualitat de l’aigua de consum humà (RD 3/2023). |
