ESTAT QUALITATIU DE LES MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIES

INTRODUCCIÓ

L’indicador Estat qualitatiu de les aigües subterrànies fa referencia a l’estat químic d’aquestes masses d’aigua, i expressa en quin grau determinades substàncies poden comprometre la seva qualitat. Aquest estat es determina principalment a partir de la concentració de nitrats, clorurs i altres compostos químics, segons els límits establers per la normativa de qualitat de l’aigua de consum humà (RD 3/2023) i per les Normes de Qualitat Ambiental (RD 817/2015)

Per considerar una massa d’aigua subterrània en bon estat químic, els valors no han de superar els de 50 mg NO3/L ni els  250 mg Cl-/L, a més de complir amb els llindars establerts per a altres substàncies químiques prioritàries. Quan aquests valors es veuen superats, la massa d’aigua es classifica en mal estat químic.

ESTAT I TENDÈNCIES

• 9 de les 16 masses d’aigua subterrània a Eivissa es troben en mal estat químic. La única massa d’aigua subterrània a Formentera es troba en mal estat químic.
• S’ha detectat un empitjorament en una de les masses d’aigua subterrània, de 8 en mal estat el 2022, s’ha passat a 9 en mal estat a Eivissa.
• Hi ha 6 aqüífers amb tendència ascendent, és a dir empitjorant, mentre que 4 tenen tendència descendent, de millora.

En el període estudiat, 9 de les 16 masses d’aigua subterrànies d’Eivissa i la única massa d’aigua a Formentera presenten concentracions superiors al valor llindar de clorurs, és a dir per sobre dels 250 mg/L de clorurs.

Per concentració mitjana de clorurs 2019-2023 (mg/l), l’aqüífer de Serra Grossa és el més afectat, seguit de Formentera, Roca Llisa i Porroig. Tots ells són masses d’aigua amb connexió marina o adjacents a la costa, i per tant es pot deduir que es troben afectats per una forta intrusió marina a causa de la sobreexplotació d’aquests actual o antiga (com és el cas de la Serra Grossa).

Dels 10 aqüífers en mal estat químic a Eivissa i Formentera, 6 d’ells presenten una tendencia ascendent de la concentración de clorurs: Port de Sant Miquel, Santa Agnès, Pla de Sant Antoni, Roca Llisa, Es Figueral i Jesús. Mentre que 4 mostren una tendencia descendent: Cala tarida, Port Roig, Serra Grosa i Formentera.

Cap de les masses d’aigua subterrània es troba en mal estat per la presència de nitrats.

Amb respecte altres contaminants com a metalls pesants i compostos orgànics, casi totes MAS es troben en bon estat, excepte la MAS de Santa Gertrudis, que supera el límit de potabilitat per substàncies químiques. D’altra banda, en les masses de Porroig i Serra Grossa es troben traces de metalls, per la qual cosa es troben en risc baix.

Amb el que respecta a sulfats, la MAS de Es Figueral es troba en mal estat; no obstant això, l’elevada quantitat de sulfats en aquesta MAS és degut a la naturalesa de l’aqüífer, les aigües del qual tenen una elevada concentració de sulfats a causa de la presència de guixos.

Taula 1. Estat qualitatiu de les MAS de las Pitiusas (2023).

Elaboració pròpia (Fuente: Govern de les Illes Balears)

Figura 1. Estat  qualitatiu de les MAS 2023. Elaboració pròpia. Fuente Pla Hidrològic de les Illes Baleares 2028-2033

METODOLOGIA