Introducció

Les extraccions d’aigua subterrània son la captació o retirada d’aigua emmagatzemada en els aqüífers subterranis, que constitueixen una font natural de recurs hídric. Aquesta aigua s’utilitza per cobrir part de la demanda hídrica de la regió per diversos usos: abastament urbà, reg agrícola, ús industrial, entre altres. Tanmateix, si les extraccions superen la capacitat natural de recàrrega dels aqüífers, es pot produir sobreexplotació, descens del nivell freàtic, salinització o degradació dels ecosistemes associats.

Estat i tendències

• L’aigua subterrània continua sent el principal recurs hídric. Tot i que el volum d’extraccions s’ha reduït un 7,38 % respecte a l’any 2018, el 2023 les extraccions ja superaven en un 15,4 % el límit establert pel Pla Hidrològic per al 2027. Aquesta situació evidencia la necessitat urgent d’aplicar mesures reals i efectives per frenar la sobreexplotació, especialment en un context de forta pressió turística i urbanística.
• El principal consumidor és el consum humà, que suma el 80 % d’extracció al 2023, ja sigui per subministrament urbà (aigua que arriba a cases, hotels, negocis) o ús dispers en sòl rústic (cases aïllades, turisme fora de xarxa…). Destaca la reducció de consum urbà gràcies a l’ús d’aigua dessalada, en canvi, el consum dispers a sòl rústic s’està incrementat any rere any.
• L’agricultura representa només un 18,9 % del consum d’aigua. Tot i haver experimentat un lleu increment en els darrers anys, continua sent molt inferior al consum humà.
• Pressió forta i concentrada sobre els aqüífers: L’elevat consum pel proveïment públic i ús residencial en sòl rústic genera una elevada pressió, sobretot en temporada alta turística, i en determinats aqüífers. L’anàlisi per aqüífers revela com els aqüífers del nord i nord-est d’Eivissa —com el del Riu de Santa Eulària (2,706 hm³) i Es Canar (2,27 hm³)— suporten avui la major pressió perquè els del sud, històricament sobreexplotats, probablement perquè ja no poden abastir una demanda que es manté elevada, especialment per al proveïment públic i l’ús residencial dispers degut al seu mal estat.
• Es important que aquests aqüífers del nord, com el del Riu de Santa Eulària, puguin consumir aigua dessalada a l’hivern per reduir la pressió i anar cap al camí de la recuperació del riu.

 A Eivissa i Formentera, no hi ha cursos d’aigua permanents a la superfície. El que suposa una dependència de l’aigua subterrània a Eivissa i Formentera. Això significa que les aigües subterrànies constitueixen gairebé l’únic recurs hídric natural disponible per abastir diferents usos: Proveïment públic (aigua que arriba a les cases i negocis), residencial a sòl rústic, agrícola, ramader i industrial. Aquesta realitat configura un escenari de forma dependència d’un recurs vulnerable, especialment en contextos de creixement turístic i urbanització dispersa.

L’any 2023 s’estima que es van extreure 17,4 hectòmetres cúbics (hm³) d’aigua subterrània a Eivissa que es van destinar als següents usos:

• Proveïment públic: 7,3 hm³ (~42,2%).
• Ús residencial a sòl rústic: 6,5 hm³ (~37,7%).
• Ús agrícola: 3,3 hm³ (~18,9%)
• Ús industrial: 0,13 hm³ (menys de l’1%)
• Ús ramader: 0,08 hm³ (menys de l’1%)

Figura 1. Percentatge d’extracció de les masses d’aigua subterrània per tipologia d’ús a Eivissa (Volums anuals servits 2023)

En el cas de Formentera, s’estima que es van extraure 0,574 hm³ el 2023 distribuïts en:

• Ús residencial a sòl rústic: 0,565 hm³ (~98%).
• Ús ramader: 0,007 hm³ (~1%)
• Ús agrícola: 0,002 hm³ (menys de l’1%)

Figura 2. Percentatge d’extracció de les masses d’aigua subterrània per tipologia d’ús a Formentera (horitzó 2027)

Aproximadament el 42% de l’extracció d’aigua subterrània a Eivissa, va destinar-se al proveïment públic, que és el tipus d’ús que consumeix més aigua en moltes zones, especialment a nuclis urbans i turístics. Aquest tipus d’ús abasta l’aigua que arriba a cases, hotels i altres serveis públics.

El segon gran consumidor a Eivissa és el consum residencial a sòl rústic, amb un 37%. Aquest ús engloba habitatges i establiments situats en sòl rústic o fora de la xarxa pública de subministrament, que sovint depenen de pous particulars o captacions pròpies. Aquest ús és especialment rellevant en zones rurals i en urbanitzacions turístiques allunyades dels nuclis principals. En el cas de Formentera, es tracta del primer i gran consumidor de l’aigua subterrània amb aproximadament un 98 %.

Els usos agrícoles i ramaders representen conjuntament un 20% del total de l’aigua subterrània extreta el 2023. En concret, l’ús agrícola arriba al 19%, mentre que els usos ramader i industrial són gairebé testimonials (menys de l’1% cadascun). A Formentera, aquest tipus d’usos són pràcticament inexistents, fet que reflecteix la poca presència de conreus i explotacions agràries.

Els usos que exerceixen més pressió sobre el sistema de subministrament d’aigua el 2023 són el proveïment públic i els usos dispersos, especialment pel seu volum acumulat. Cal destacar que el proveïment públic (línia blau clar en la figura 3) ha anat disminuint des del 2015 degut a la substitució del seu us per aigua dessalada. En canvi, el consum residencial dispers ha incrementat més de 1hm³ des del 2018, fet considerable i que podria indicar una tendència a un creixement en sòl rústic.

L’estimació dels volums anuals extrets d’aigua subterrània és, en general, superior als límits establerts en la planificació hidrològica. L’any 2015, el volum d’extracció gairebé es va duplicar l’assignació establerta per aquell mateix any. Aquest excés es va produir principalment en els usos de proveïment públic i residencial dispers, íntimament vinculats a la pressió turística.

Els anys posteriors, les extraccions totals han disminuït respecte al 2015,  però continuen superant els volums previstos en els plans hidrològics tal com s’observa en la figura 3, cosa que manté la forta pressió sobre els aqüífers i contribueix al seu deteriorament, tant en qualitat com en quantitat.

Figura 3. Volums anuals extrets (del 2015 al 2023) segons ús i volum planificat per anys.

Figura 4. Comparativa d’usos de l’aigua: planificació 2027 i volum extret 2023.

El Pla Hidrològic actual (horitzó 2027) planteja una reducció dels volums d’extracció per garantir la sostenibilitat del recurs, especialment en els usos de proveïment públic, residencial dispers i agrícola. Aquesta mesura és urgent i necessària davant l’evidència de sobreexplotació i empitjorament de l’estat de les masses d’aigua.

Ara bé, ja l’any 2023 es van superar els volums límits previstos pel 2027, amb una extracció total de 17,395 hm³, quan el sostre fixat pel Pla és de 15,074 hm³. Això representa un excés del 15,4%, un indicador preocupant que posa en qüestió la capacitat actual per contenir la demanda.

La clau serà, doncs, si aquestes reduccions es poden implementar de manera efectiva, especialment en un context de forta demanda turística i d’expansió residencial en zones no connectades a la xarxa pública. El repte no és només planificar millor, sinó garantir el compliment dels objectius de sostenibilitat en un territori amb altes pressions estructurals.

Els aqüífers d’Eivissa i Formentera són la font principal d’aigua natural, però no tots pateixen la mateixa pressió.

L’any 2023, s’estima que l’aqüífer del Riu de Santa Eulària va ser el que va suportar el major volum total d’extracció, amb 2,706 hm³, convertint-lo en el sistema més afectat en termes absoluts de captació d’aigua subterrània.

El segueix Es Canar amb 2,27 hm³, i Serra Grossa amb 2,14 hm³; els quals el proveïment públic és el principal ús.

A més, els principals aqüífers explotats estan al nord de l’illa. És molt probable que una part important de la pressió actual sobre els aqüífers del nord i nord-est d’Eivissa respongui al fet que els del sud i sud-oest —com els de Sant Josep o Es Cubells— ja estan tan sobreexplotats o degradats que han deixat de ser viables per a una extracció sostinguda. Aquestes zones han estat històricament molt afectades per l’expansió turística i residencial, i algunes de les seves masses d’aigua subterrània presenten un estat quantitatiu i qualitatiu dolent, segons dades del Pla Hidrològic. Quan un aqüífer pateix una degradació severa, com la davallada del nivell piezomètric o la intrusió salina, s’acaba reduint —o fins i tot abandonant— la seva explotació directa.

Davant aquesta situació, és habitual que es traslladin les captacions cap a altres zones amb aqüífers menys deteriorats, com ara els del nord i nord-est. Aquest fenomen pot explicar per què sistemes com el del Riu de Santa Eulària o Es Canar—tots situats en aquesta part de l’illa— suporten avui volums d’extracció molt elevats. Aquest trasllat de la pressió hídrica té com a finalitat garantir el subministrament per als principals usos: el proveïment públic i el consum residencial dispers, que conjuntament concentren prop del 80% del total de l’aigua extreta a Eivissa.

Això no redueix la demanda global sinó que simplement la desplaça territorialment, generant un nou focus de pressió sobre recursos que fins ara havien estat relativament menys explotats.

Els usos principals que exerceixes més pressió sobre els aqüífers són el proveïment públic, seguit per l’ús residencial en sòl rústic, seguit per l’ús agrari:

Figura 5. Mapa de l’illa amb la distribució segons usos per cada aqüífer.

1. Proveïment públic (aigua per a cases, negocis, serveis i turisme):

• És l’ús amb volums més alts a la gran majoria d’aqüífers importants. Representa una gran càrrega elevada respecte els 17,395 hm³ anuals totals, especialment en zones com:
  • Serra Grossa – 1,715 hm³
  • Cala Llonga – 1,295 hm³
  • Riu de Santa Eulària – 0,828 hm³
• Està vinculat a zones amb alta densitat de població i turisme.

2. Ús residencial dispers i turisme fora de xarxa:

• També exerceix una pressió elevada, amb els valors elevats d’extracció d’aquesta tipologia als aqüífers. I amb un impacte molt elevat sobretot en àrees no connectades a la xarxa pública. Destaquen:
  • Riu de Santa Eulària – 1,043 hm³
  • Sant Agustí – 0,751 hm³
  • Sant Llorenç de Balafia- 0,435 hm³

3. Ús agrari:

• En aquest cas la pressió també es present, els aqüífers més afectats són:

• • Riu de Santa Eulària – 0,824 hm³

• • Es Canar- 0,529 hm³

• • Sant Llorenç de Balafia- 0,336 hm³

La pressió sobre els aqüífers no només depèn del volum total extret, sinó també de la distribució territorial i del tipus d’ús. El proveïment públic i el consum residencial dispers concentren els impactes més alts, sovint sobre sistemes que ja presenten signes de vulnerabilitat. Si no s’estableixen mesures de gestió eficaces, el desequilibri entre demanda i capacitat natural pot posar en risc la sostenibilitat hídrica de l’illa a curt termini.

Metodologia