PÈRDUES A LA XARXA D’ABASTIMENT

INTRODUCCIÓ

Les pèrdues en la xarxa de proveïment d’aigua (també conegudes com a pèrdues reals d’aigua no registrada) són aquelles quantitats d’aigua que, tot i haver estat introduïdes al sistema de distribució, no arriben als comptadors dels usuaris finals per diversos motius, com ara fuites degudes a trencaments de canonades, juntes defectuoses o desgast de la xarxa, desbordaments de dipòsits o comportaments irregulars o imprevistos dins l’estructura del sistema de distribució i averies en acometides que impedeixen la correcta arribada de l’aigua al consumidor.

ESTAT I TENDÈNCIES

• El volum total de pèrdues en la xarxa a l’illa d’Eivissa és de 4,47 hm³ l’any 2024, similar a la producció anual de la dessaladora de Vila i superior al consum anual d’aigua per ús agrícola a l’illa d’Eivissa (3,3 hm³).
• El servei municipal de Sant Josep presenta les majors pèrdues de l’illa amb un 34,55 % del subministrament (dades 2023). El segueix el servei municipal de Santa Eulària amb 27,2 % i Eivissa amb 21,78 %, tots tres lluny del 17 % de pèrdues mínimes obligatòries per al 2027 d’acord amb el Pla Hidrològic.
• Els serveis municipals de Sant Antoni i Sant Joan compleixen amb l’objectiu del Pla Hidrològic amb pèrdues de 16,35 % i 6,18 %.

Figura 1 Volums (m³) d’aigua no registrada segons municipis per l’any 2024.

Les dades disponibles ens indiquen que tots els municipis presenten pèrdues d’aigua no registrada (ANR), però existeix una variabilitat significativa de l’aigua no registrada entre municipis. El volum total d’ANR a tots els municipis és de 4,47hm³.

L’ajuntament que mostra més pèrdues anuals és l’ajuntament de Sant Josep, amb més de 1.600.000 m³ d’aigua l’any 2023 (34,55% del subministrament total), l’equivalent a 680 piscines olímpiques d’aigua que no arriben als seus destinataris. Se situa com el municipi amb majors pèrdues tant en valors absoluts com en relatius.

El segon municipi amb major ANR és Santa Eulària des Riu, que el 2024 presenta un total de 1,31 hm³ no registrats, equivalents al 27,2% del total d’aigua subministrada, una dada especialment preocupant si es té en compte que aquest municipi presenta una forta dependència de pous i, per tant, l’aigua no registrada pot estar contribuint directament a la sobreexplotació dels aqüífers locals. En aquest sentit, s’ha d’extreure mes dels pous, fins 1 cada 3 m3 més per al “consum” de les pèrdues a les seves xarxes municipals.

El municipi d’Eivissa ocupa el tercer lloc amb un volum anual d’1,12 hm³ d’aigua no registrada, el que representa un 21,78% del subministrament total, valor que tot i ser inferior al de Santa Eulària, continua sent molt elevat si es considera el pes que té aquest municipi en el conjunt del consum insular.

A Sant Antoni de Portmany, l’aigua no registrada arriba als 0,33 hm³, amb un percentatge del 16,35%, dada que tot i ser inferior als municipis anteriors, reflecteix també una oportunitat important de millora.

Finalment, el municipi de Santa Joan de Labritja presenta l’ANR més baix, amb un total de 0,017hm³ anuals, que representa un 6,18% del seu subministrament total.

L’anàlisi d’aquest indicador posa de manifest que la reducció de l’aigua no registrada ha de constituir una prioritat en la gestió hídrica de l’illa, ja que implica una pèrdua directa del recurs que no arriba al fi desitjat. La magnitud d’aquest problema es fa més evident si es considera que el volum total d’ANR dels municipis de l’illa ascendeix a més de 4,47hm³ anuals, una quantitat superior a tot l’ús agrícola registrat a Eivissa el 2023, que es situa entorn als 3,3 hm³ anuals, la qual cosa implica que amb aquestes pèrdues cobririen la demanda hídrica del sector agrícola de tota Eivissa i encara sobraria 1,17 hm³ d’aigua disponible per altres usos.

Per tant, resulta imprescindible implementar mesures efectives que permetin reduir aquestes pèrdues, amb l’objectiu de millorar l’eficiència global del sistema híbrid i garantir una gestió més sostenible i responsable dels recursos disponibles.

METODOLOGIA