Introducció
Les aigües residuals urbanes són recollides per la xarxa de sanejament municipal i arriben a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). L’aigua d’entrada a les depuradores, és tractada amb l’objectiu de reduir-ne la càrrega contaminant i retornar-la al medi o ser reutilitzada en les millors condicions possibles.
Es pretén analitzar la qualitat de l’aigua residual que arriba a les depuradores a través del clavegueram municipal, íntimament relacionada amb la qualitat de l’aigua depurada, ja que la càrrega contaminant de l’aigua residual que entra a les depuradores pot dificultar de manera important el procés de depuració i, per tant, la qualitat dels abocaments. Cal destacar que l’aigua residual de la xarxa de clavegueram és responsabilitat municipal i el seu control és fonamental per garantir el correcte funcionament de les estacions depuradores.
Estat i tendències
- En 2024, 7 de les 10 depuradores de l’illa d’Eivissa van rebre aigües amb matèria orgànica o sòlids en suspensió superior als valors permesos, d depuradores més que l’any passat quan es van a reportar 5 depuradores.
Al llarg del 2024, de les 10 depuradores d’Eivissa, gestionades per ABAQUA en 4 d’elles es van detectar en l’entrada del cabal valors qualitatius superiors als legals. Cal esmentar que, en 2019, únicament 1 de les 10 depuradores rebia aigües que complissin els paràmetres establerts per llei; el que ens demostra una millora gradual de la qualitat de l’aigua rebuda en les depuradores d’Eivissa. En termes globals, de las 11,37 hm3, de agua que es van rebre a les depuradores d’Eivissa 10,68 hm3 han complit amb els paràmetres de arribada a les depuradores i només 4,06% no ha complit.
En comparació amb el 2023, les dades de 2024 mostren una millora notable en la qualitat de l’aigua d’entrada a les EDAR d’Eivissa. Mentre que l’any anterior un 32 % del cabal (9,4 hm³) superava els límits legals, el 2024 el volum que no compleix s’ha reduït a només un 4 % aproximadament (0,45 hm³ de 11,14 hm³ totals). Això indica que la major part de les aigües rebudes ara s’ajusten als paràmetres de qualitat, passant d’una situació on només el 50 % de les depuradores rebien aigua dins dels límits, a un escenari on pràcticament totes mostren valors conformes, amb excepcions puntuals concentrades en els mesos d’estiu (especialment a l’agost) i en àrees com Sant Antoni i Vila.
La baixa qualitat de les aigües residuals que arriben a les depuradores presenta un marcat component estacional. Durant el mes d’agost de 2024, el percentatge de cabal d’entrada amb incompliments ha estat del 29,24 %, constituint el valor més elevat de tot l’any. La resta de mesos mostren valors molt inferiors, sovint per sota del 3 %. Aquest pic concentrat a l’agost manté el patró habitual dels anys anteriors, en què el màxim d’incompliments se solia registrar en ple estiu, i apunta a factors com l’increment de la pressió turística i l’augment de cabals en temporada alta com a possibles causes d’aquest repunt puntual.
Les aigües residuals que van arribar a les depuradores de Cala Llonga, Cala Sant Vicent, Can Bossa, Port de Sant Miquel i Santa Eulària vam a complir amb els paràmetres establerts per llei tots els mesos de l’any.
Segons el cabal que aconsegueix la depuradora que no compliria els límits legals en relació amb el cabal total d’incompliment; per ordre seria així: Sant Antoni (27,67%), Sant Josep (9,14%), Cala Tarida (55,79%) i Vila (8,74%).

Figura 1. Relació entre la qualitat del cabal d’entrada a les EDAR per mesos a l’illa d’Eivissa durant 2024. Elaboració pròpia a partir de dades del Govern de les Illes Balears.
D’altra banda, també s’ha fet una anàlisi del percentatge d’incompliment dels paràmetres de salinitat de l’aigua d’entrada a les depuradores d’Eivissa durant el període 2020-2024. Els resultats indiquen que l’any amb un major percentatge d’incompliment va ser el 2021, amb un 54,69 %, seguit del 2020 amb un 36,28 %. A partir d’aquí es constata una millora progressiva: el 2022 l’incompliment es va reduir al 14,66 %, el 2023 es va situar en el 15,96 % i el 2024 va assolir el mínim del període amb només un 4,06 %. Aquest descens sostingut reflecteix una clara millora en la qualitat de l’aigua rebuda i una gestió més eficient dels cabals, tal com s’observa a la figura següent.
Figu

Figura 2. Cabal total i percentatge d’incompliment de les aigües residual que entren a les depuradores d’Eivissa.
Per tal d’identificar quines depuradores compleixen o incompleixen els paràmetres establerts, en la figura següent es representa la seva ubicació a l’illa d’Eivissa.

Figura 3. Depuradores en funció del compliment/incompliment de paràmetres(DBO i DQO entrada) d’entrada de les aigües residuals a les EDAR’s a l’illa d’Eivissa.
Metodologia
| Definició | Qualitat de les aigües a l´entrada de les depuradores |
| Metodologia | Aquest indicador pretén oferir perspectiva sobre la qualitat de les aigües residuals que aconsegueixen les depuradores gestionades per ABAQUA a l’illa d’Eivissa. Aquesta aigua que passa pel clavegueram és la que posteriorment es tractarà en les depuradores. Els valors màxims són els establerts pel PHIB; i en el cas de disposar de normes municipals que determinin valors més restrictius, seran les normes municipals les que pautaran les concentracions màximes permeses. Això es mesura mitjançant la Demanda Biològica d’Oxigen (DBO), la Demanda Química d’Oxigen (DQO) i els Sòlids en Suspensió (SS) presents. Segons el PHIB: • Per a la DBO, la concentració màxima és de 750mgO2/l. • Per a la DQO, la concentració màxima és de 1.500mgO2/l. • Per als SS, la concentració màxima és de 750 mg/l. S’estudia el compliment mensual i anual de les depuradores. Per a això, enfront del no compliment d’una depuradora en algun dels paràmetres (3 o 4 mostres que incompleixen al llarg de l’any), es discrimina mensualment el cabal que aconsegueix la depuradora amb valors per sobre del límit legal per mes. Els municipis que actualment disposen de reglament sobre la qualitat dels abocaments a la xarxa de clavegueram són: Sant Joan de Labritja (Reglament del servei de clavegueram de Sant Joan de Labritja), Sant Josep (Reglament municipal de les condicions d’abocament a la xarxa de clavegueram de Sant Josep de sa Talaia) i Santa Eulària (Ordenança de Gestió i Ús Sostenible de l’Aigua en el Terme Municipal de Santa Eulària des Riu). |
| Unitats | Mg/lO2, hm3 (1.000.000m3) |
| Temporalitat | Mensual |
| Escala geogràfica | Insular |
| Fonts de informació | ABAQUA. Reglament de Clavegueram del municipi de Sant Joan de Labritja Reglament d’abocaments a la xarxa de clavegueram del municipi de Sant Josep de sa Talaia. Ordenança d’Ús Sostenible de l’Aigua de Santa Eulària des Riu. |
| Observacions | La DBO és la quantitat d’oxigen consumida pels microorganismes de la mostra per a la degradació de les substàncies orgàniques d’aquesta. La DQO és la quantitat d’oxigen necessari per a degradar la matèria orgànica de la mostra per mitjans químics. Els sòlids en suspensió o sòlids suspesos es refereixen a petites partícules sòlides que romanen en suspensió en aigua com a col·loide o a causa del moviment de l’aigua |

