RECURSOS HÍDRICS DE DESSALACIÓ

INTRODUCCIÓ

L’aigua dessalada és aquella que s’obté a partir de l’aigua de mar mitjançant un procés de dessalinització, que habitualment utilitza la tècnica de l’osmosi inversa per eliminar la sal i altres impureses.

A Eivissa i Formentera, les fonts naturals d’aigua són escasses i limitades, i els aqüífers han patit una sobreexplotació històrica, a més d’una intrusió salina provocada per la proximitat al mar. Per aquest motiu, les dessaladores han esdevingut una infraestructura bàsica per reduir la pressió sobre els aqüífers i garantir el subministrament d’aigua potable als nuclis urbans, especialment durant els mesos d’estiu, quan la població augmenta considerablement a causa del turisme.

Eivissa disposa de 3 plantes dessaladores (Eivissa, Sant Antoni i Santa Eulària), i 1 a Formentera (Ca Marí).

ESTAT I TENDÈNCIES

• A Eivissa, la capacitat total de producció de les tres plantes dessaladores és de 47.000 m³/dia, el que equival a una producció màxima teòrica de 15,95 hm³ anuals.
• El 2024, la producció d’aigua dessalinitzada ha estat de 13,21 hm³ anuals, una xifra que encara es troba per sota de la capacitat màxima. Aquesta situació posa de manifest la importància de planificar estratègicament la producció, aprofitant especialment els mesos de temporada baixa de menor demanda per produir més aigua dessalinitzada i reduir així la pressió sobre els aqüífers.
• La quantitat d’aigua dessalada produïda en el període analitzat (2015-2024) ha incrementat en un 42 %, un 2% més que l’any anterior.

• A Formentera, la dessalinització és indispensable: tota l’aigua per a ús urbà i part de la del sòl rústic prové d’aquesta font. La planta de l’illa té una capacitat de 5.000 m³/dia, que representa un màxim anual de 1,67 hm³.

Figura 1.  Volum (hm³) d’aigua dessalada extreta per anys (2015-2024) a Eivissa.

La capacitat màxima de producció de les dessaladores és un valor fix, determinat per la capacitat de producció de la infraestructura disponible, que es realitza a través del càlcul del volum màxim anual produïble en onze mesos de funcionament, ja que en el transcurs de l’hivern aturen l’activitat per tasques de manteniment, el que equivaldria a un mes. Tanmateix, el que resulta realment rellevant és com s’aprofita aquesta capacitat al llarg de l’any, ja que la demanda i les condicions operatives varien segons l’època.

A Eivissa, la capacitat total de producció de les tres plantes dessaladores és de 47.000 m³/dia, el que equival a una producció màxima teòrica de 17,15 hm³ anuals. La incorporació de la dessaladora de Santa Eulària l’any 2018-2019 va representar un increment destacat del 29,63% en la capacitat total. La quantitat d’aigua dessalada produïda en el període analitzat (2015-2024) ha incrementat en un 42 %, un 2% més que l’any anterior.

En la figura 1, es mostra l’evolució de la producció d’aigua dessalada a Eivissa des del 2015 fins al 2024. Es pot veure que l’únic any que va disminuir la producció d’aigua dessalada va ser el 2020, any que coincideix amb la situació de pandèmia de la COVID-19.

Pel que fa la producció intraanual, la figura 2 mostra la producció mensual d’aigua dessalada per IDAM (Instal·lació Dessaladora Aigua de Mar) al llarg del 2024, on es pot veure un increment de la producció des de l’abril fins a l’agost, on arriba al seu màxim de producció amb 1,45 hm³, arribant a la capacitat màxima teòrica mensual. Per aquest mes, la IDAM d’Eivissa va produir 0,4 hm³, la IDAM de Sant Antoni 0,55 hm³  i finalment la IDAM de Santa Eulària 0,5 hm³.

Durant l’hivern, el consum d’aigua és més baix, fet que deixa marge de producció disponible. Aquest període és clau per optimitzar l’ús de les dessaladores i reduir les extraccions d’aigua subterrània, permetent que els aqüífers es recuperin de l’estrès que pateixen durant l’estiu, quan la demanda augmenta de manera molt significativa i les dessaladores treballen a ple rendiment. On el mes amb menys producció ha estat febrer amb 0,79 hm³ d’aigua.

Figura 2. Producció d’aigua dessalada per mesos de cada IDAM de l’illa d’Eivissa durant el 2024. Elaboració pròpia (Font: ABAQUA)

A més, amb el pas dels anys s’observa una disminució de l’estacionalitat, amb un augment de la producció d’aigua dessalinitzada a l’hivern, tal com mostra la Figura 3. Això implica un ús més constant d’aquesta al llarg de l’any, degut a una creixent dependència d’aquesta font i a una menor disponibilitat d’aigües subterrànies. Aquest increment en l’ús d’aigua dessalinitzada, que encara pot augmentar, pot contribuir a reduir la pressió sobre els pous locals i afavorir el descans dels aqüífers.

Figura 3. Producció d’aigua dessalada per mesos dels anys 2019, 2022 i 2024 de les IDAMs de l’illa d’Eivissa. Elaboració pròpia (Font: ABAQUA)

A Formentera, la dessalinització és indispensable: tota l’aigua per a ús urbà i part de la del sòl rústic prové d’aquesta font. La planta de l’illa té una capacitat de 5.000 m³/dia, que representa un màxim anual de 1,67 hm³. Des del 2015 al 2024 s’ha incrementat un 45% la producció, amb 0,91hm³ de producció el 2024. Deixant encara molt marge fins a la capacitat màxima.

Figura 4. Volum (hm³) d’aigua dessalada extreta per anys (2015-2024) a Formentera.

Pel que fa l’extracció intraanual a Formentera  podem observar com també és produeix un increment als mesos de primavera i especialment a estiu, arribant al màxim el mes d’agost, amb una producció de 0,13 hm³, arribant casi a la capacitat màxima de producció de 0,14 hm³. I amb una producció mínima el mes de gener de 0,03 hm³.

Figura 5. Producció d’aigua dessalada per mesos dels anys 2019, 2022 i 2024 de l’IDAM de Formentera. Elaboració pròpia (Font: ABAQUA)

Aquest model de gestió evidencia la importància de planificar estratègicament la producció d’aigua dessalada, especialment aprofitant al màxim els mesos de menor demanda per disminuir la pressió sobre els aqüífers i garantir la sostenibilitat dels recursos hídrics. Així mateix, cal gestionar adequadament els impactes ambientals associats, com ara els abocaments de salmorra.

METODOLOGIA