INTRODUCCIÓ

L’aigua regenerada és una font alternativa i no convencional que permet donar un segon ús a les aigües residuals tractades, contribuint així a una gestió més sostenible dels recursos hídrics. En un context d’elevada pressió sobre els recursos naturals, especialment en territoris insulars com les Illes Balears, la reutilització d’aigua esdevé una prioritat per subministrar aigua per als usos agrícoles, urbans (reg de jardins, neteja de carrers,..) i ambientals (recàrrega d’aqüífers, prevenció d’incendis o restauració de zones humides)

Actualment, a les Illes Balears es depura gairebé el 100% de les aigües residuals generades als nuclis de població. Aquest elevat percentatge de tractament obre la porta a una gran oportunitat per fomentar la regeneració i reutilització d’aquest recurs, especialment en àmbits com l’agricultura, el reg de zones verdes o usos industrials, sempre que es compleixin els requisits de qualitat establerts.

Tanmateix, el repte actual no és només depurar l’aigua, sinó assegurar que aquesta sigui apta per a la reutilització sense riscos per a la salut humana ni el medi ambient. En aquest sentit, la qualitat del tractament, la infraestructura de regeneració i la gestió eficient dels sistemes d’aigua són elements clau per avançar cap a una economia circular de l’aigua.

ESTAT I TENDÈNCIES

• Durant el 2024, només el 3,88% d’aigua depurada a Eivissa s’ha regenerat.
• El 96,12% restant no es pot utilitzat degut a la salinització dels efluents a causa del mal estat del clavegueram. Això evidencia un gran potencial no aprofitat del 96,12% d’utilitzar aigües regenerades a Eivissa.

D’acord amb els documents del Pla Hidrologic 2022-2027 durant el període comprès entre 2013 i 2018, el volum total d’aigua tractada a les estacions depuradores anualment (EDAR) d’Eivissa ha estat de 14,281 hm³, mentre que a Formentera 0,574 hm³.  D’aquest volum, tan sols 3,2 hm³ es consideren volum reutilitzable, dels quals 0 hm³ es consideren volum reutilitzables sense rics de salinització a Eivissa. Mentre que Formentera, dels 0,574 hm³ depurats, 0,55 hm³ es volum reutilitzable i de nou 0 hm³ es consideren reutilitzables sense risc de salinització.

Fent un anàlisi de les depuradores d’ABAQUA, el volum total depurat durant el 2024 va ser de 11,24 hm³ a Eivissa. D’aquest volum, només 0,44 hm³ (3,88%) estava disponible per reutilitzar. En canvi, els 10,8 hm³ (96,12%) no s’ha pogut reutilitzar degut a l’estat de salinització de les aigües depurades.

Figura 1. Volum depurat, reutilitzable i no reutilitzable degut al risc de salinització (hm³) a Eivissa.

La quantitat d’aigua regenerada útil varia considerablement segons la depuradora. En alguns casos, com a les depuradores d’Eivissa, Sant Antoni i Santa Eulària, no es genera cap cabal reutilitzable, ja que el tractament no assoleix la qualitat necessària per a la seva reutilització. En canvi, les depuradores de Cala Sant Vicent i Sant Joan de Labritja són les més eficients en aquest sentit, ja que tot el cabal que depuren es pot reutilitzar, tal com s’observa a la Taula 2.

Pel que fa als usos de l’aigua reutilitzada són diversos. En el cas de Cala Llonga, s’utilitza per regar el camp de golf de Roca Llisa, Sant Miquel va destinat a reg agrícola de petites finques properes. D’altra banda, les depuradores de Sant Joan i Sant Josep es realitza una recàrrega indirecta als aqüífers mitjançant l’abocament d’aigua al torrent. I per últim, la depuradora de Sant Vicent fa infiltracions directa a l’aqüífer a través de pous d’infiltració.

Taula 2. Volums per depuradora (m³)  i totals depurats (hm³), reutilitzable i no reutilitzable (amb risc de salinització) del 2024.

Per tal d’avançar cap a una gestió més sostenible i circular de l’aigua, és essencial invertir en la millora dels processos de tractament —especialment per reduir la salinitat dels efluents—, així com en el desenvolupament d’infraestructures específiques per a la regeneració i la millora del clavegueram. Només així es podrà aprofitar el gran potencial existent i incrementar significativament la disponibilitat de recursos hídrics no convencionals en un territori amb una alta pressió hídrica com Eivissa.

METODOLOGIA