INTRODUCCIÓ

Els recursos hídrics globals fan referència al conjunt de fonts d’aigua disponibles en un territori per a satisfer les necessitats ambientals, socials i econòmiques. Inclouen tant les aigües naturals (com les subterrànies o superficials) com les alternatives, obtingudes mitjançant processos artificials, com la dessalinització o la reutilització d’aigües residuals.

A l’illa, aquests recursos disponibles es poden classificar en tres grans categories:

Recursos hídrics naturals:
  • Aigües subterrànies naturals: Són aquelles aigües que s’infiltren de manera natural al subsol i s’emmagatzemen en formacions geològiques conegudes com a aqüífers. Representen el recurs hídric natural principal en zones sense aigües superficials permanents com rius ni llacs, com és el cas d’Eivissa i Formentera. El seu accés es fa habitualment mitjançant pous o captacions, i depenen directament del balanç entre infiltració i extracció. A les nostres illes, el doble factor que es conjuguen d’insularitat i forta massificació turística, són molt vulnerables a la sobreexplotació i a la intrusió salina.
Recursos hídrics no convencionals o alternatius:
  • Aigües dessalinitzades: Són aigües obtingudes a partir del procés de dessalinització de l’aigua de mar o d’aigües salobres. Aquest procés elimina la sal i altres impureses mitjançant tecnologies com l’osmosi inversa. Les aigües dessalades són una font artificial però fonamental en entorns amb escassetat d’aigua dolça, ja que permeten garantir el subministrament per a usos urbans i turístics, especialment en èpoques de màxima demanda.
  • Aigües regenerades: Són aigües residuals urbanes que una vegada depurades reben un tractament addicional de regeneració per ser reutilitzades de forma segura. Després de passar per processos de depuració i, si cal, de tractaments addicionals, poden ser utilitzades per a reg agrícola, usos ambientals (recàrrega d’aqüífers o restauració de zones humides), neteja de carrers o rec dels jardins. Les aigües regenerades representen una alternativa sostenible i complementària, però la seva implantació efectiva encara és limitada a les Illes Pitiüses.

ESTAT I TENDÈNCIES

  • Les aigües subterrànies corresponen al 53,4%, 20,4 hm³, del recurs hídric disponible a Eivissa, mentre que a Formentera, l’aqüífer està en mal estat i aporta el 17,8 %, corresponent a 0,5 hm³.
  • El segon recurs hídric disponible a Eivissa és l’aigua dessalada amb un 38,2%, corresponent a 14,6 hm³. En canvi a Formentera, l’aigua dessalada suposa el primer recurs hídric disponible amb un 60,7%, corresponent a 0,6 hm³.
  • Pel que fa a les aigües regenerades disponibles representen un 8,4 % del total a Eivissa (3,2 hm³) i 21,4% a Formentera (0,6 hm³) segons les dades del pla hidrològic 2022-2027.

Figura 1. Percentatge i hm³ de recursos hídrics totals disponibles a Eivissa el 2021.

A Eivissa, les aigües subterrànies naturals constitueixen l’únic recurs hídric natural de què disposa l’illa, ja que no hi ha cursos d’aigua superficials permanents. Aquestes aigües dels aqüífers han estat tradicionalment la font principal de subministrament, especialment en zones rurals, sent el 53,4% del recurs hídric disponible a Eivissa (20,4 hm3). Tanmateix, amb l’augment de la demanda urbana i turística, s’ha impulsat l’ús d’aigües dessalinitzades, que avui dia representen la principal font d’abastiment en les zones urbanes, corresponent al 38,2% del total de recursos hídrics disponibles (14,6 hm3). Aquest recurs alternatiu ha permès reduir la dependència de les aigües subterrànies i ha contribuït a deixar reposar als aqüífers per la seva recuperació.
D’altra banda, el volum total d’aigües regenerades segons el pla hidrològic 2022-2027, l’any 2021, va ser de 3,2 hm³. Malgrat el seu elevat potencial com a recurs complementari, l’aprofitament d’aquestes aigües continua sent molt limitat, i representa un dels gran reptes pendents en la gestió hídrica de l’illa.

 

A Formentera,  la disponibilitat de recursos hídrics és encara més limitada que a Eivissa, ja que tot i comptar amb un aqüífer, aquest està en mal estat i només aporta un 17,8% de recurs hídric. Això fa que el subministrament d’aigua depengui íntegrament de les aigües dessalades amb un 60,7%. Pel que fa a les aigües regenerades, segons dades del govern, aquestes representen un 21,4% del total, i es destinen principalment a una bassa per al reg agrícola. No obstant això, segons la informació proporcionada per Abaqua, la salinitat d’aquesta aigua excedeix els límits recomanats per a ús agrícola, fet que podria comprometre la seva viabilitat per a aquesta finalitat. Per tant, continua sent un repte dins del model de gestió hídrica, com també ocorre a Eivissa.

Figura 2. Percentatge i hm³ de recursos hídrics totals disponibles a Formentera el 2021.

METODOLOGIA

DefinicióMitjançant aquest indicador es pretén analitzar la disponibilitat de recursos hídrics a Eivissa i Formentera i el seu origen. S’estudien el volums extrets d’aigua subterrània i aigua dessalada i alhora els volums d’aigua regenerada potencial.
UnitatsHectòmetres cúbics per any (hm³/any)
TemporalitatMensual
Escala GeogràficaInsular (Pitiüses), Eivissa i Formentera.
Fonts d’informacióGovern de les Illes Balears: Direcció General de Recursos hídrics. Pla hidrològic 2022-2027. Apartats: 3.4 Recursos hídricos no convencionales.

 

[CAT] Traduccions automàtiques des del català. Si detecteu errors podeu col·laborar a millorar-les a webmaster@alianzaagua.org.

[ESP] Traducciones automáticas del catalán. Si detectas errores puedes colaborar a mejorarlas en webmaster@alianzaagua.org.

[ENG] Machine-based translations from Catalan. If you find some errors, you can contribute at webmaster@alianzaagua.org.