RESERVES HÍDRIQUES SUBTERRÀNIES

INTRODUCCIÓ

Les reserves hídriques subterrànies es  percentatge d’aigua disponible als aqüífers en comparació amb el seu nivell piezomètric màxim estimat. En el cas d’Eivissa i Formentera, aquestes aigües són els únics recursos hídrics naturals, degut a la falta de cursos hídrics superficials permanents a les illes. A Eivissa hi ha un total de 16 masses d’aigua subterrànies, i a Formentera 1.

ESTAT I TENDÈNCIES

• Els recursos hídrics subterranis de l’illa d’Eivissa han patit una disminució continuada des de l’any 2017 fins l’actualitat. S’ha passat d’un estat de les reserves hídriques de 81 %  a  37% de mitjana a l’hivern del 2017 i 2025  i una disminució de 55 % a 33% a l’estiu del 2017 i 2024.
• La manca de pluges, juntament amb la forta pressió humana estival provoca una reducció any darrera any dels recursos hídrics subterranis de l’illa d’Eivissa, arribant a mínims per baix del 40% els últims 3 anys.

La tendència interanual a llarg termini és decreixent, tal com s’observa en la gràfica de mitjanes ponderades. L’any 2017 destaca com un any bo, però no s’ha mantingut.

Des de l’any 2023, els valors es mantenen entorn per sota del 50%, mostrant una recuperació hivernal limitada i una absència d’episodis de pluja suficients per revertir la tendència. Aquesta situació pot esdevenir crítica si no s’acompanya de mesures de d’estalvi i reutilització per reduir les extraccions sobretot a causa de les demandes per consum urbà i turístic durant l’estiu.

Figura 1.  Evolució Mitjana anual de les reserves hídriques a Eivissa de l’any 2015 al 2025.

Durant la dècada 2015-2025, les reserves hídriques d’Eivissa mostren una tendència de reducció de la variació estacional (hivern-estiu).Les puntes màximes estan al voltant de gener-març, habitualment després de la tardor o durant hivern, degut a les pluges pròpies d’aquestes estacions. Mentre que les puntes mínimes es concentren a juliol-agost-setembre, degut a l’alta demanda d’aigua per la pressió turística als estius i la menor pluviositat. Les primaveres mantenen valors relativament alts, tot i que comencen a davallar cap a l’estiu. A la tardor, les reserves comencen a recuperar-se, però no sempre de forma significativa, com ha succeït els dos últims anys (2023-2025).

Aquesta dinàmica es repeteix any rere any, tot i que els darrers anys la diferència entre els màxims hivernals i els mínims estivals s’ha anat reduint de manera progressiva. Aquesta disminució de l’amplitud intraanual indica una certa estabilització del sistema, atribuïble, en part, a la incorporació de la dessalinització com a font alternativa d’abastiment d’aigua, iniciada l’any 2019. Gràcies a aquest recurs, s’ha pogut reduir l’extracció directa d’aigua subterrània majoritàriament a la temporada turística estival, fet que ha permès alleugerir la pressió sobre els aqüífers en els mesos més crítics i evitar descensos tan acusats com en períodes anteriors.

Tot i això, els valors mitjans dels darrers hiverns (2023–2025) es situen en valors entorn del 40%, mostrant una capacitat de recuperació hivernal cada vegada més limitada. Aquest comportament reflecteix tant l’efecte de reducció de la pluviometria i l’increment de les temperatures que incrementa l’evaporació com la persistència d’una demanda elevada, i posa de manifest la necessitat de seguir impulsant estratègies de gestió de la demanda per reduir els consums i preservar els aqüífers com reserves hídriques estratègiques per als períodes de sequera i el període de estiu quan la demanda es major a les illes.

Les estacions càlides són crítiques en termes de disponibilitat degut a la baixa pluviositat que no permet recarregar els aqüífers, així com a l’elevada pressió turística sobre els aqüífers.

Figura 2. Evolució reserves hídriques ponderades a Eivissa del maig de 2015 al maig de 2025

METODOLOGIA