Introducció

Conèixer la conductivitat de les aigües residuals a Eivissa és fonamental per detectar la presència de salinitat elevada, causada principalment per infiltracions d’aigua marina en xarxes de clavegueram deteriorades. Aquest problema afecta el rendiment de les depuradores, impossibilita la reutilització de l’aigua tractada i compromet la sostenibilitat del cicle hídric. En una illa amb recursos hídrics limitats, com Eivissa, mesurar la conductivitat permet identificar zones crítiques, planificar reparacions i millorar l’eficiència del sistema.

A més, aquesta salinitat pot provenir també de forma puntual, dels abocaments il·legals de salmorra de dessaladores privades a la xarxa de sanejament municipal o bé dels abocaments de certes aigües residuals industrials.

A partir d’aquest indicador es pretén comprovar el grau de salinitat de les aigües residuals que arriben a les EDAR. L’aigua residual del clavegueram compleix la salinitat quan no se superen els 3 mS/cm de conductivitat, llindar límit per possibilitar la reutilització de l’aigua depurada per als usos agrícoles de l’aigua.

Estat i tendències

• Un 96,12% de les aigües depurades a l’illa d’Eivissa mostren salinitats elevades, inutilitzant-les per a ús agrícola, un 5,5% més que l’any anterior (2023) quan es va a reportar un 90,57% de cabal inutilitzable.
• Continuant amb el patró dels últims anys 2020, 2021, 2022 i 2023 en 2024 únicament en les depuradores de Sant Joan i de la Cala Sant Vicent es podria reutilitzar el seu cabal al llarg de tot l’any. Amés a la depuradora de Cala Llonga l’aprofitament d’aigua residual es possible en 6 mesos de l’any.

La conductivitat de les aigües depurades no en totes les depuradores es regeix per creixements estacionals. Al 2024 Cala Tarida y Port de Sant Miquel vam augmentar la salinitat durant els mesos d’estiu, des de juliol fins novembre això podria ser per l’increment en l’ús d’aigua de pou i de perforades particulars en aqüífers amb salinitats elevades. Cal mencionar que de gener a juny, aquest paràmetre es va a complir amb normalitat.

En les depuradores de la Cala Sant Vicent i Sant Joan, durant tots els mesos tracten aigües amb salinitats aptes per a la seva reutilització agrícola. Pel altra banda Cala Lloga només supera el límit permet al gener.

Pel que fa a la depuradora de Sant Josep, els incompliments no segueixen una tendència clara, ja que es van registrar valors per damunt dels límits establerts durant els mesos de gener, març, abril, maig, juny, juliol, agost i setembre.

Les depuradores de Vila, Ca Bossa, Sant Antoni i  Santa Eulària tracten aigües amb excessives salinitats registrades durant pràcticament tots els mesos de l’any, ja que d’aquestes. En aquest sentit, Can Bossa només va complir el paràmetre al gener; Sant Josep el va complir al febrer i a l’octubre; la resta de les depuradores esmentades varen incomplir el cabal durant tot l’any, segons les dades presentades pe l´Agencia.

A continuació en les figures 1 i  2es pot veure el gràfic de conductivitat de les aigües residuals, reportades en 2024 a Eivissa. A més en la figura 4, es presenta un gràfic del període d’estudi comprèn des de l’any 2020 fins l’any 2024. S’ha analitzat mensualment el volum d’aigua residual procedent del clavegueram que supera el llindar de conductivitat i s’ha relacionat amb el volum total tractat, per poder comparar els resultats de les depuradores d’Eivissa.

Figura 1. Conductivitat de les aigües depurades de l’illa d’Eivissa (2024). Elaboració pròpia a partir de dades del Govern de les Illes Balears.

Figura 2. Conductivitat de les aigües depurades de la depuradora de Vila (2024). Elaboració pròpia a partir de dades del Govern de les Illes Balears.

Figura 3. Cabal total i percentatge de volum d’aigua residual del clavegueram amb excés de salinitat a l’illa d’Eivissa

Figura 4.  Avaluació de les aigües residuals del clavegueram municipal segons l’excés de salinitat a l’illa d’Eivissa.

Metodologia: