Juan Calvo. Coordinador tècnic de l’Aliança per l’Aigua
Publicada a Diario de Ibiza
En la pel·lícula dels anys 90, atrapat en el temps, el seu protagonista sofria la condemna de viure el mateix dia, el popular dia de la marmota estatunidenca. La seva tragèdia, com a heroi grec caigut en desgràcia, era sofrir viure el mateix dia una vegada i una altra davant la seva incapacitat a resoldre els mateixos esdeveniments diaris. A l’illa d’Eivissa, el nostre dia de la marmota és la repetició de les sequeres periòdiques i la nostra condemna és sofrir els efectes de la sequera per la incapacitat de fer front a aquest risc natural cíclic. Aquest setembre el Govern Balear ha anunciat que l’illa d’Eivissa ha entrat en prealerta de sequera. Una vegada més aquest estiu s’han produït pèrdues de les collites i pous secs i salinitzats. En estat de prealerta, reduir el 10% consum domèstic en habitatges aïllats o l’ús d’aigua dessalada per a proveïment són mesures d’obligat compliment d’acord amb el Pla Balear de Sequera. No obstant això, no sortirem del nostre dia de la marmota fins que no impulsem mesures a mitjà i llarg termini per a reduir el consum d’aigua de pou per a proveïment urbà i residencial.
La sequera molt a la vora una vegada i una altra
La sequera és un fenomen natural cíclic propi del clima mediterrani. A més, l’escalfament global de la Terra està aguditzant els períodes de sequera a causa del canvi climàtic. A les Balears, la temperatura s’ha incrementat 1,2 °C en els últims 40 anys. Aquesta intensificació de les temperatures ha provocat ja períodes prolongats de sequera com el sofert a les Pitiüses en el període 2014-2017. L’illa d’Eivissa és especialment vulnerable a la sequera perquè 12 de les seves 16 masses d’aigua subterrànies estan sobreexplotades o salinitzades i, per tant, ja no funcionen com a reserves hídriques enfront de períodes d’escassetat de pluges. A més, la intensitat de la sequera a l’illa d’Eivissa s’agreujarà d’acord amb l’increment de les temperatures previst per l’Agència Espanyola de Meteorologia.
La sequera hidrològica a l’illa d’Eivissa es produeix per la combinació d’escassetat de pluges i la sobreexplotació dels aqüífers. El resultat és el descens de les reserves hídriques subterrànies, l’únic recurs natural disponible a l’illa d’Eivissa. Aquesta dependència als aqüífers a l’illa d’Eivissa la fa més vulnerable en comparació amb Mallorca o territoris de la península on hi ha disponibilitat de reserves d’aigües superficials embassades. Davant aquesta escassetat hídrica crònica, ha estat necessari la construcció de tres dessaladores a l’illa d’Eivissa per a garantir el proveïment d’aigua per a consum urbà. No obstant això, fins a enguany no s’han utilitzat al 100% de la seva capacitat a l’estiu provocant que l’any 2018 encara el 56% del consum d’aigües subterrànies era per a proveïment urbà. A més, els habitatges aïllats en sòl rústic consumeixen un 30% de l’aigua subterrània i en molts casos es destina a regar jardins tropicals o gespes d’altres latituds, malgastant el nostre bé més preuat.
Aquesta situació provoca una gran vulnerabilitat per a garantir l’aigua per a usos agrícoles i residencials davant cada nou fenomen de sequera. En aquest sentit, aquest estiu els agricultors denunciaven que la sequera destruïa tota la collita de farratge d’enguany. També cada vegada són més habitatges en sòl rústic que requereixen un subministrament d’aigua mitjançant camions cisterna perquè els seus pous estan ja secs o salinitzats. Desgraciadament, d’aquesta manera es trasllada la pressió del consum a aqüífers encara no sobreexplotats.
Reduir els impactes de la sequera depèn de mesures a mitjà i llarg termini.
La prolongada sequera hidrològica ha ocasionat el descens dels nivells de les reserves hídriques per sota del 50% durant més de tres mesos consecutius. El pla balear d’actuacions enfront de la sequera amb rang de llei estableix diferents escenaris de sequera (prealerta, alerta i emergència) i per a cadascun d’ells defineix un conjunt de mesures d’obligat compliment. En aquest sentit, el Govern Balear ha catalogat aquest mes de setembre a l’illa d’Eivissa en la categoria de prealerta de sequera.
En estat de prealerta de sequera aquest pla estableix que els municipis tenen l’obligació d’iniciar l’augment progressiu de l’ús d’aigua dessalada. També estableix que els habitatges aïllats amb pou propi tenen l’obligació de reduir el consum d’aigua en un 10%. Des de l’Aliança per l’Aigua es promou com a mesures prioritàries l’aprovació d’ordenances municipals d’estalvi d’aigua, l’ús prioritari d’aigua dessalada a l’hivern i l’elaboració de plans municipals d’emergències i de gestió sostenible de l’aigua. En particular, aquest pla municipal és a més d’obligat compliment pel Pla Balear de Sequera. Les tres mesures estan encaminades a millorar la situació de les reserves hídriques subterrànies de l’illa d’Eivissa reduint el consum d’aigua de pou per al proveïment urbà i residencial. En aquest sentit, és una bona notícia l’anunciat compromís del Consell d’Eivissa i els ajuntaments per a aprovar les ordenances d’estalvi d’aigua.
Les últimes pluges torrencials de setembre no ens han d’enganyar sobre el greu estat dels nostres aqüífers i el risc de sequera que sofreix l’illa d’Eivissa. Per a recuperar els nostres aqüífers, són necessàries pluges regulars i prolongades a més de l’esmentada reducció de la pressió humana sobre les aigües subterrànies. Per a això, és necessari posar en marxa les tres mesures proposades per l’Aliança per l’Aigua i acordades per tots els partits polítics a través del Pacte per l’Aigua. És el punt de partida per a sortir del nostre particular dia de la marmota i estar més preparats a aquesta i futures sequeres.
Clau
L’anunciat compromís del Consell d’Eivissa i els ajuntaments per a aprovar ordenances municipals d’estalvi d’aigua és un primer pas per a prevenir i reduir el risc dels efectes de les sequeres. Elaborar plans municipals de gestió sostenible de l’aigua i l’ús prioritari d’aigua dessalada a l’hivern haurien de ser els següents passos.
