Així, a partir de l’estudi, es determinen les infraestructures adequades per aprofitar les aigües regenerades i poder mantenir el sector primari d’Eivissa, un sector que s’ha anat abandonant durant les darreres dècades a causa, principalment, del transvasament de treballadors del camp al sector terciari.

Eivissa compta amb reserves naturals d’aigua que estan condicionades per les capacitats d’emmagatzematge subterrani que existeixen. Dels 16 aqüífers de l’illa, només 7 es troben fora de risc, mentre que la resta es troben en estat de degradació, tot i que en la major part dels casos és reversible sigui a curt o a llarg termini.

En aquest sentit, també es troben els recursos hídrics no convencionals i aprofitables, com l’aigua marina dessalada i les aigües regenerades. Aquestes darreres estan infrautilitzades, amb l’excepció del reg de l’única instal·lació de golf a l’illa i l’única comunitat de regants, la de Santa Eulària, que compta amb instal·lacions operatives però que no poden donar servei a causa de la salinitat de l’aigua.

Amb aquest estudi, doncs, s’ha desenvolupat una anàlisis per determinar els usos i fórmules disponibles a Eivissa per poder aprofitar els recursos hídrics no convencionals per a l’ús agrícola.