Rafael Tur. Portaveu de l’Aliança per l’Aigua al Periódico de Ibiza.
Les inundacions patides a la ciutat d’Eivissa el passat dimarts 30 de setembre no les oblidarem mai. Varen caure més de 250 litres en poc més de 6 hores i la ciutat es va convertir en una ratera on era impossible fugir, amb els carrers completament inundats, arribant a més de mig metre d’aigua a algunes zones. Però també podem dir que vàrem tenir sort perquè d’acord amb els experts si les pluges s’haguessin concentrat uns kilòmetres terra endins hauria estat una torrentada amb un impacte molt pitjor. És a dir, va ser una qüestió de sort que en lloc de les greus inundacions que vàrem patir hagués estat una torrentada semblant a la de Sant Llorenç de Cardassar de fa uns anys. La diferència és gran perquè on només vàrem tenir pèrdues materials podria haver-se afegit pèrdues de vides humanes.
Una setmana després, la DANA Alice ha provocat inundacions generalitzades a tota l’illa i la pregunta que ens fem tots és quantes vegades haurem de patir inundacions a la nostra ciutat fins que puguem veure actuacions als carrers i voltants de la ciutat per reduir al màxim l’impacte de les inundacions. Tots sabem que la ciutat es troba en gran part en zona inundable i a més vivim en una regió del món on les gotes fredes són un fenomen meteorològic freqüent. Si fos poc, el canvi climàtic està provocant una mar cada any més calenta i s’ha convertit en una bomba d’energia, és a dir gasolina per gotes fredes més intenses. Però tampoc fa falta pluges molt fortes per patir inundacions, aquest dijous passat la DANA Alice va deixar només 40 litres i novament els carrers estaven inundats. Malauradament, a pesar de la necessitat constatada any darrere any que fan falta actuacions urgents, cap equip de govern municipal de les últimes dècades ha tingut com prioritat actuar per reduir l’impacte de les inundacions. Ens hem acostumat als anuncis polítics després de cada inundació, però que finalment queden en un no res, bones paraules davant el malestar social després de les inundacions.
La greu inundació d’aquest setembre també ha seguit els mateixos passos: inundació, malestar social, anuncis dels responsables polítics i després que vindrà? Novament resignació? Des de l’Aliança per l’Aigua portem molt de temps com “gota malaia” proposant i exigint solucions a les administracions competents davant les sequeres i inundacions que pateix la nostra illa. Cal recordar que ens vàrem constituir com associació fa 9 anys per organitzar-nos les entitats socials, econòmiques i ambientals de l’illa per debatre i demanar solucions davant la greu sequera de l’any 2015. Tres anys després, l’any 2018 vàrem alertar també que la greu tragèdia de la torrentada de Sant Llorenç de Cardassar es podria repetir a la ciutat d’Eivissa. Seguint la nostra manera de fer com organització crítica, però també propositiva, vàrem exposar una sèrie de solucions. 7 anys després hem vist pocs canvis i l’únic consol després de les inundacions és que sigui la inundació definitiva per començar a veure respostes reials més enllà dels anuncis.
En aquest sentit, comparteixo amb l’alcalde de Vila que no estem preparats per evacuar tota l’aigua que va arribar, tal com va dir a l’últim programa de debat Bona Nit Pitiüses. En canvi, no estic d’acord que totes les inversions hagin d’anar a grans canals d’evacuació d’aigua per arribar a la mar. Si us plau hem de sortir d’una vegada del mantra de l’enginyeria clàssica que la canalització de l’aigua és la solució a tots els nostres problemes. Les solucions com tenir torrents ben nets i si és possible cimentats només amaga protegir el valor urbanístic del sòl adjacent als torrents. En canvi, la realitat viscuda a totes les torrentades i inundacions recents ens ensenya que si la solució és canalitzar l’aigua, en la pràctica el que provoquem és un risc d’inundació molt més greu aigües avall.
Si volem solucions efectives hem de començar a treballar amb solucions que integrin a la natura com a part de l’equació i assumir també que no tot el sòl ha de ser urbanitzable amb un rendiment econòmic per la seva construcció. Això significa que part del nostre territori, tan rústic com en sòl urbanitzable, ha de complir un servei bàsic que hem de salvaguardar: la regulació hídrica i laminació de l’aigua de les zones inundables. En aquest sentit, la DANA de València va ser un avís clar de el que s’ha fet malament i per sort els nostres governants autonòmics varen corregir els decrets d’amnistia i liberalització del sòl rústic i finalment no varen incloure les zones inundables com sòl on construir. A la ciutat d’Eivissa, encara és més necessari assumir d’una vegada que Ses Feixes des Prat de Vila és una zona inundable que no es pot construir i que s’ha de transformar en un parc urbà inundable.
Aquest espai és un exemple claríssim que la solució no passa per canalitzar l’aigua sinó per protegir i recuperar les zones inundables per complir la seva funció natural d’inundació. A més es podria convertir en un espai emblemàtic de la ciutat com zona verda per passejar, fer esport o gaudir en família. També, seria una oportunitat de retornar part del nostre deute amb la natura i recuperar una petita part de les zones humides històricament destruïdes i que conformaven tot el front marítim de la badia d’Eivissa. Per tot això, faria falta tornar a connectar aquesta zona de la ciutat amb els torrents propers i dissenyar un parc per gaudir en dies secs i maximitzar la inundació i infiltració d’aigua als dies de pluges. Així, en lloc que l’aigua acabi inundant tots els carrers de la ciutat es pugui dirigir i recollir a Ses Feixes des Prat de Vila. Aquesta solució a més té el valor afegit de recàrrega dels aqüífers i reducció de la intrusió salina del subsol. D’aquesta manera les inundacions es podrien convertir també en part de la solució davant la sequera i no perdre en la mar ni una gota d’aigua dolça, tan escassa i necessària a la nostra illa.
Sobre tot això, haig de dir que no inventem la roda, a la ciutat d’Alacant es va fer realitat fa 10 anys el Parc urbà inundable “La Marjal”. Tal com s’anuncia a la seva pàgina web aquest espai resol eficaçment els problemes d’inundacions gràcies a la seva capacitat de retenció de fins a 45.000 m³ d’aigua, i també ofereix un espai d’oci i esbarjo per a la ciutadania, fomentant la biodiversitat i millorant la qualitat de vida a la zona. El seu disseny, basat en el funcionament natural de les zones humides mediterrànies, representa una solució sostenible i respectuosa amb el medi ambient, convertint-se en un exemple d’integració entre infraestructura i natura. És a dir, si aquest espai de només 3,67 hectàrees recull aquesta quantitat d’aigua, significa que Ses Feixes des Prat de Vila amb 17 hectàrees de superfície podria recollir 4 vegades més aigua, fins a 200.000 m³ d’aigua durant un període fortes pluges. Aigua que no acabaria als carrers, sinó que s’infiltraria al subsol.
Si aconseguim fer realitat la transformació de Ses Feixes des Prat de Vila, la ciutat es tornarà en un espai millor i més segur on viure. Aquesta solució podria venir acompanyada d’altres actuacions aigües amunt com connectar els torrents amb el seu territori del voltant i reduir els cabals punta que acaben arribant a la ciutat. Tot plegat es podria complementar amb altres actuacions d’enginyeria clàssica. En qualsevol cas les solucions s’haurien de debatre i consensuar entre tots per no caure en els mateixos errors del passat. També no hauríem d’oblidar que aquestes solucions van més enllà d’una legislatura i s’haurien d’acordar entre totes les forces polítiques i que els projectes no acabin en un calaix una vegada més després de noves eleccions. Ara és el moment per posar-nos a treballar i no aturar-nos.
