Juan Calvo, coordinador de projectes d’Aliança per l’Aigua, a Diario de Ibiza:
Ses Feixes és una zona humida com tantes altres del litoral mediterrani. Aquest espai tan singular ha viscut diverses vides al llarg de la història lligades a les poblacions i al desenvolupament de les civilitzacions de la Mediterrània a l’illa d’Eivissa amb un denominador comú: la convivència d’un espai natural amb l’aprofitament agrícola per alimentar als pobladors i ciutadans de la ciutat de Vila. Aquest equilibri es va trencar al segle XX quan el boom turístic va implicar el creixement urbanístic de la ciutat de Vila i el seu port. Com a conseqüència, es va destruir i fragmentar aquesta gran plana litoral fins a reduir-la en dues zones humides aïllades i degradades: es Prat de Vila i es Prat de ses Monges. Així arribem a l’actualitat on ens trobem una anomalia històrica, donat que per primera vegada aquestes dues zones humides no tenen cap ús i durant les últimes dècades han estat espais marginals i abandonats.
En aquest punt es podria començar a fer un diagnòstic detallat de la situació de degradació ambiental de les dues zones humides, identificar tots els responsables i acabar avorrint al lector amb un llistat de problemes, però cal pensar en positiu. Per aquest motiu, l’organització conservacionista WWF, amb la col·laboració de l’Aliança per l’Aigua i el Consell d’Eivissa, va organitzar el passat 15 de març un taller participatiu per debatre les prioritats per la millora ambiental de ses Feixes des Prat de ses Monges a Talamanca. Aquesta feina s’emmarca dins la tasca que està duent a terme WWF a les Illes Balears des de fa quasi una dècada per la conservació i restauració de les zones humides. En aquest cas, WWF ha posat el focus en ses Feixes perquè constitueix la segona zona humida a restaurar més importat de les Illes Balears.
Aquest taller participatiu ha constituït una fita molt important perquè per primera vegada va comptar amb la participació de representants de les principals institucions i entitats socials vinculades a ses Feixes. Així, varen participar tècnics i responsables públics del Govern de les Illes Balears, Consell d’Eivissa i els ajuntaments de Vila i Santa Eulària des Riu, així com grups ecologistes, associacions de veïns i experts naturalistes. En particular, va ser un plaer compartir el matí amb activistes històrics d’organitzacions ecologistes del GEN-GOB i Amics de la Terra i a la vegada veure gent jove d’organitzacions com Ibiza Preservation o Aliança per l’Aigua debatent diferents punts de vista però a la vegada amb un esperit constructiu per donar-li una nova oportunitat a aquesta zona humida. Es podria haver encarat aquesta trobada amb escepticisme, però tots els participants varen posar de la seva part per mirar cap al futur.
Ha estat una reunió que arriba en un moment molt necessari perquè el Consell Insular i els ajuntaments varen signar un conveni el passat desembre on la institució insular es compromet a donar suport econòmicament als dos ajuntaments amb dos milions d’euros durant aquesta legislatura. En aquest sentit, el Consell Insular ja va donar una subvenció als dos ajuntaments l’any 2022 i ja s’han dut a terme actuacions de millora com el dragat de canals, la retirada de runes i la millora de camins. D’aquesta manera, s’ha començat a donar resposta al Pla Especial de conservació i recuperació de ses Feixes des Prat de ses Monges, aprovat als anys 2019 i 2020 per part dels dos ajuntaments. En aquest sentit, el Consell Insular també va elaborar un estudi de diagnosis i propostes de millores ambientals l’any 2017. És a dir, tenim els diners, la planificació i els estudis necessaris per executar les mesures de millora d’aquesta zona humida. No obstant això, també calia obrir un procés participatiu per escoltar a totes les parts i consensuar les prioritats.
Així, durant el taller participatiu es varen tractar els temes importants, però també va estar orientat a consensuar les prioritats i definir els següents passos a seguir. Hi va haver unanimitat pel que fa a la necessitat de prioritzar les actuacions per garantir la salubritat i la seguretat dels veïns i vianants abans d’executar millores ambientals més profundes. En primer lloc, cal resoldre el problema dels abocaments de fecals als canals del habitatges situats dins la zona humida. Aquest problema no és gens fàcil de resoldre perquè estan situats en sòl rústic i, per tant, els habitatges no es poden connectar a la xarxa de clavegueram. A la vegada, el nivell freàtic és molt superficial i dificulta la instal·lació i manteniment de fosses sèptiques. Sobre aquest punt, es va acordar que l’Associació de Veïns de Talamanca prepararia un cens d’habitatges amb la seva situació de sanejament per traslladar a l’Ajuntament de Vila i cercar una solució conjuntament.
D’altra banda, el segon tema més important implica continuar treballant en la retirada de runes i també donar solució a les cases abandonades i insalubres que actualment estan ocupades. És un tema molt difícil de gestionar perquè els propietaris s’haurien de fer càrrec; l’Ajuntament de Vila també podria assumir-ho subsidiàriament i passar factura després als propietaris, però això implica una intensa tasca tècnica, jurídica i de serveis socials per contactar amb els propietaris, donar resposta a les persones que ocupen aquestes cases i finalment poder enderrocar aquests infrahabitatges fora d’ordenació urbanística. L’Ajuntament de Vila va informar que es van donant passes en aquest sentit, però que requereixen d’una tramitació administrativa i judicial llarga i complicada. Mentrestant, l’Ajuntament està treballant en millorar la seguretat ciutadana amb una regulació de l’accés només per als veïns i evitar noves ocupacions de cases abandonades.
Com a tercera prioritat d’actuació sobre el terreny, els participants varen identificar la necessitat de recuperar els hàbitats naturals i el patrimoni agrícola. L’Ajuntament de Vila ja ha restaurat una petita zona humida en un terreny públic i ha instal·lat un lloc d’observació d’aus. Ara es tracta de continuar aquesta actuació i ampliar-la per afavorir la recuperació de les poblacions d’aus aquàtiques com el picaplatges petit; petita au aquàtica que abans es veia sovint a ses Feixes al voltant de petites basses quan arribava l’estiu. Fins i tot, va sortir al debat la necessitat de recuperar una finca com museu a l’aire lliure on poder mostrar un eixample d’horta tradicional amb un sistema d’irrigació hídrica únic (d’origen àrab) que abans existia a ses Feixes.
De la mateixa manera, també es varen parlar de les mesures de gestió i governança per dur a terme aquestes actuacions amb transparència, participació i capacitat d’execució. Un punt de partida seria iniciar la tramitació d’aquesta zona humida com espai protegit dins de la Xarxa Natura 2000 per reforçar la seva protecció. A més, tots varen coincidir en la importància de crear una comissió de seguiment (una taula de treball) amb els principals representants institucionals i socials. En aquest sentit, es va identificar la necessitat de fer un seguiment de l’estat ecològic i del resultats, així com planificar un ús públic on es pugui compatibilitzar gaudir de l’espai i a la vegada garantir la seva conservació.
Encara queden molts interrogants de com dur a terme aquestes actuacions, però els participants del taller hem acordat tornar a reunir-nos l’octubre vinent per continuar fent seguiment. Tots som conscients que la burocràcia i la manca de personal tècnic a les entitats locals dificulta executar totes aquestes mesures amb la velocitat necessària. No obstant això, la zona humida de ses Feixes des Prat de ses Monges es pot convertir en un referent per altres zones humides de la Mediterrània com un exemple de restauració on tots puguem decidir quin ús volem donar a aquest l’espai i retornar l’equilibri perdut en aquesta zona humida. Només així podrem aconseguir un espai on es torni a viure amb dignitat i es pugui passejar amb seguretat, però també recuperar un patrimoni natural, agrícola i cultural únic.
