Juan Calvo. Director de l’Aliança per l’Aigua al Diario de Ibiza.
Fa 8 anys vaig tenir l’oportunitat d’escriure a aquest diari l’article present i futur de la gestió de riscos d’inundació. Aquest futur ja ha arribat i malauradament totes les previsions s’han quedat curtes. Algunes frases que semblaven en aquell moment buides com que el canvi climàtic intensificarà les inundacions han cobrat tot el sentit aquesta setmana. Portaven més de dos anys de sequera i el passat dimarts va ploure en un dia més de 250 litres per metre quadrat, molt més que tota les precipitacions acumulades els darrers dos anys. Sobre aquest greu esdeveniment, la primera qüestió que destacaria és la importància de tenir com societat una major cultura del risc davant aquests fenòmens que cada vegada seran més freqüents e intensos. Això significa que com ciutadans hem d’aprendre a tenir sempre molt presents els avisos meteorològics i actuar en conseqüència.
Aquí faig una autocrítica perquè jo mateix vaig ser el primer que va obviar l’avís d’alerta meteorològica taronja que va emetre l’AEMET el dia abans de les greus pluges del dimarts passat. Per precaució hauria d’haver-me quedat a casa. En canvi, vaig mantenir la meva agenda i vaig circular amb cotxe a primera hora del matí. Sobre aquest punt a més podríem debatre si l’avís d’alerta vermella de protecció civil a les 12h va arribar tard, però la primera mesura més important de prevenció es aprendre aturar la nostra activitat davant els avisos meteorològics. Sobretot, perquè el grau d’incertesa d’aquests fenòmens naturals extrems fa molt difícil que els millors models de previsió meteorològica encertin al 100%, i davant aquesta incertesa lo millor que podem fer es reduir la nostra exposició al perill i evitar desplaçaments. Sobre això, cal recordar que la tempesta que va assolir l’illa es va quedar més de 6 hores damunt l’illa d’Eivissa quan cap model meteorològic ho preveia inicialment.
També és necessari posar en valor la bona resposta dels serveis públics davant les inundacions patides. Es veritat que sempre es pot fer millor i hem d’exigir una millora continua dels serveis d’emergències però això forma part del procés d’aprenentatge accelerat que les institucions públiques estan abocats davant unes inundacions cada vegada més intenses. Aquesta millora ja s’ha produït gràcies a l’experiència adquirida a les catàstrofes patides a prop, des de la torrentada de Sant Llorenç de Cardassar a Mallorca fins la DANA de València de l’any passat. Per tot això, aprofito per agrair als treballadors públics i voluntaris que varen estar als carrers als pitjors moments de la tempesta i que encara treballen per recuperar la normalitat.
Una altra qüestió molt important és tenir en compte que cap infraestructura hidràulica està preparada per la intensitat de les pluges patides a Eivissa. Això novament ens porta a la necessitat de treballar la nostra cultura del risc, perfeccionar els sistemes d’alerta ràpida, millorar els protocols d’emergències i enfortir la coordinació dels cossos de seguretat i emergències. Ara bé, de cap manera podem repetir els mateixos errors urbanístics del passat. Ara ja no podem treure part de la ciutat d’Eivissa fora de la zona inundable on es va construir. En canvi, podem evitar que zones inundables com a la badia de Sant Antoni s’urbanitzin tal i com es preveu al nou pla urbanístic municipal. Per tot això, ara més que mai es fa necessari protegir i restaurar les zones inundables i mantenir la seva funció com zones de recollida d’aigües en situacions de fortes pluges.
A la ciutat d’Eivissa, gran part de la solució per reduir l’impacte de les inundacions passa per recuperar Ses Feixes des prat de Vila com parc urbà inundable. La seva naturalesa inundable permet dissenyar una zona humida urbana que compleixi la funció de recollir les aigües en esdeveniments de gota freda, reduint els greus problemes d’inundacions com els patits el passat dimarts. Aquesta solució també es fa extensiva a Ses Feixes de Talamanca on l’Aliança ja està treballant. També, es fonamental desenvolupar solucions de laminació de l’aigua a les capçaleres i trams mitjans dels torrents per reduir els cabdals punta que acaben arribant aigües avall. Un exemple es la feina que s’ha fet per part de l’associació de propietaris del vall de Rafal Trobat. Han demostrat que es pot treballar els abancalaments per promoure la infiltració i dirigir l’excés d’aigua cap a aljubs. Així mateix es molt important reconectar els torrents amb els seus voltants i recuperar el territori fluvial original. Ja als nuclis urbans tampoc podem oblidar fer els paviments més permeables mitjançant sistemes urbans de drenatge sostenible.
Totes aquestes mesures i moltes més estan incloses al Pla de gestió del risc d’inundació de les Illes Balears aprovat a l’any 2016. Malauradament la realitat és que gran part d’aquestes mesures planificades no s’han executat encara. Aquesta manca de execució és un indicador clar que fa falta urgentment una reforma de les nostres institucions per millorar la seva governança i deixar darrera una estructura burocràtica i de recursos humans ineficient que fa impossible executar en temps les mesures necessàries davant aquests fenòmens naturals extrems. Es un problema sistèmic de les administracions públiques que va més enllà del color polític que governa.
Per tot això, el major risc que enfrontem com a societat no son els riscos naturals com sequeres o inundacions, si no la incapacitat d’adaptar els nostres territoris, ciutats i pobles davant aquests fenòmens naturals extrems a mig i llarg termini. És més necessari que mai una administració eficient i ràpida però així mateix s’ha de sortir de la política de la gresca i l’enfrontament perpetu que fa molt difícil actuar més enllà d’una legislatura. A més, encara que soni ingenu cal un sector econòmic responsable que entengui els límits naturals de les nostres illes i que l’actual creixement urbanístic i massificació turística és insostenible. Per últim, també és necessària una societat civil crítica però a la vegada amb capacitat d’aportar solucions. Aquesta va ser la filosofia del Pacte per l’Aigua que va impulsar l’Aliança amb l’objectiu d’acordar entre totes les forces polítiques i sectors socials i econòmics mesures bàsiques per millorar la gestió de l’aigua i evitar vaivens cada quatre anys. El diluvi que varen patir el passat dimarts es un nou avís sobre la urgència d’arribar a consensos en temes bàsics i la necessitat d’accelerar l’execució de mesures davant futures inundacions i sequeres. Com va dir algú, hem de recordar la nostra història per no tornar a repetir-la, jo afegiria o al menys estar millor preparats.
