L’Aliança per l’Aigua, amb el suport de l’Institut d’Estudis Eivissencs, va celebrar ahir dimecres la jornada informativa “Reglament de Restauració de la natura: una nova oportunitat per l’illa d’Eivissa”. La trobada va reunir experts, naturalistes i representants del món associatiu per analitzar les claus del nou Reglament Europeu de Restauració de la Natura i debatre com aprofitar-lo per revertir dècades de pressió humana sobre el territori insular.
La jornada va arrencar amb la intervenció de Juan Calvo, director de l’Aliança per l’Aigua, que va exposar les claus per a les Illes Balears del primer instrument jurídicament vinculant de la UE dedicat específicament a la restauració de la natura a gran escala. El director de l’Aliança va explicar que el reglament fixa objectius de recuperació concrets per a la restauració de boscos, zones agrícoles, zones humides, espais marins i també la renaturalització d’espais urbans. Així, el govern espanyol amb el suport de les comunitats autònomes a presentar un Pla Nacional de Restauració aquest any 2026. En aquest context, va subratllar que les illes Balears compten amb una oportunitat singular gràcies a l’Impost de Turisme Sostenible, que pot convertir-se en un instrument clau per finançar actuacions de restauració ecològica a Eivissa. Calvo va recordar també que l’illa no parteix de zero: dècades d’actuacions ecològiques pioneres han creat les bases sobre les quals construir ara una resposta més ambiciosa a la crisi de biodiversitat. Va destacar projectes que s’han fet a les illes com la restauració de les praderies de posidònia, la restauració de zones humides a l’Albufera de Mallorca o la recuperació de la Milana.
A continuació, Enya Duran, biòloga de l’Aliança per l’Aigua, va presentar experiències d’agricultura regenerativa a l’illa d’Eivissa, amb una mirada que connecta la restauració ecològica amb la manera de cultivar i relacionar-nos amb la terra. Duran va mostrar com aquest model productiu contribueix a la recuperació del sòl, la biodiversitat i els recursos hídrics, remarcant el paper del sector agrícola com a agent actiu de la restauració ambiental. En aquest sentit, va destacar com l’agricultura regenerativa permet reduir els consums d’aigua recuperant sòls més orgànics i combinant diverses comunitats vegetals imitant a la natura. Va posar com a exemple i va animar a visitar la finca 5 hectàrees situada al nord-est d’Eivissa gestionada per l’associació de Permacultura de les Illes Balears.
Per la seva banda, Stefan Meier, arquitecte i paisatgista i representant de l’Associació Ibèrica de Piscines Naturalitzades, va exposar solucions basades en la natura aplicades a ecosistemes aquàtics. Meier va presentar exemples concrets de piscines biològiques i llacs de biodiversitat, així com projectes de gestió integral de l’aigua en habitatges rurals que inclouen la recollida d’aigua de pluja, la depuració natural mitjançant plantes aquàtiques i la reutilització d’aigües grises. Va destacar que aquest tipus de solucions permeten reduir significativament el consum d’aigua de pou alhora que creen hàbitats per a espècies com el blauet, el calàpet i diverses espècies de libèl·lules.
L’última ponència va ser la presentació sobre la recuperació ambiental de Ses Feixes de Talamanca, a càrrec de Juan Calvo i del naturalista Jordi Serapio. Tots dos van fer un recorregut cronològic per les accions de recuperació a Ses Feixes com un exemple de feina col·lectiva per millorar aquest espai degradat. Així varen explicar les tasques que s’han desenvolupat des dels anys noranta quan el GEN-GOB va fer una gran feina de divulgació fins a la restauració d’una zona humida per part de l’Ajuntament de Vila i la construcció del primer punt d’observació d’aus el 2022. A més, es va anunciar l’aprovació del projecte europeu LIFE HumedalES el 2026, promogut per WWF i l’Aliança per l’Aigua, que inclou accions de restauració ecològica d’aquest espai i que comptarà amb el suport de l’Ajuntament de Vila. En aquest sentit, van destacar la recent proposta d’inclusió de la zona humida a la Xarxa Natura 2000 necessària per obtenir aquest finançament on es destaca la gran biodiversitat d’aquest espai. També varen explicar els primers acords de custòdia del territori signats a principis d’enguany per part l’associació de productors d’agricultura ecològica d’Eivissa i Formentera (APAAEF) amb l’Ajuntament d’Eivissa. Durant la ponència es va destacar Ses Feixes com un espai encara molt degradat però amb un gran potencial per continuar actuar mitjançant la col·laboració entre administracions, entitats i ciutadania.
Durant la jornada es va obrir un debat on els assistents van reflexionar sobre com treballar conjuntament per aprofitar les oportunitats que ofereix el reglament europeu. De la sessió es va desprendre un ampli interès sobre la necessitat d’avançar cap a un model de gestió del territori a l’illa d’Eivissa que posi la restauració ecològica al centre de les polítiques ambientals, però sempre tenint en compte la necessitat de posar límit a la pressió urbanística i la massificació turística com punt de partida.
La jornada va ser gravada i estarà a la pàgina web de l’Aliança pròximament.
