L’Aliança per l’Aigua alerta que el proveïment urbà i el consum residencial en sòl rústic sumen 22 hm³ d’extracció per damunt del que el Pla Hidrològic vigent els assigna. En canvi, l’ús agrari ja extreu un 15,5 % per sota de la seva assignació. En total, les quatre illes superen la seva assignació d’extraccions d’aigua subterrània: un 8,5 % a Mallorca, un 15,4 % a Eivissa, un 35,5 % a Menorca i un 70,8 % a Formentera.
L’Aliança per l’Aigua ha alertat aquest dimarts de la situació límit de les reserves hídriques de les Illes Balears, conseqüència d’una sobreexplotació crònica dels aqüífers sostinguda majoritàriament pel consum urbà i residencial en sòl rústic. Ho fa després que el Govern anunciés, el 15 d’agost, que les reserves hídriques subterrànies han baixat al 39 % de mitjana el juliol, sis punts menys que al juny, amb Mallorca al 39 %, Eivissa al 42 % i Menorca estancada al 34 %, el mateix mínim històric de l’agost de 2025. Segons el seu informe anual 2025 de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, que compara les extraccions estimades als documents inicials del quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033) amb les assignacions que fixa el pla hidrològic 2022-2027 en vigor, cap de les quatre illes es manté dins de l’assignació legal que el mateix Govern hi atribueix: Mallorca la supera en un 8,5 %, Eivissa en un 15,4 %, Menorca en un 35,5 % i Formentera en un 70,8 %. Aquesta greu situació implica l’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua europea que no permet que el Pla Hidrològic assigni més del 80 % del recurs disponible de cada massa. Tot el que s’està extraient per damunt de l’assignació és, per tant, volum que el sistema no pot recuperar-se. El propi diagnòstic del quart cicle ho confirma: 36 de les 88 masses d’aigua subterrània de l’arxipèlag, el 40,9 %, es troben en mal estat quantitatiu, 7,6 punts més que al cicle anterior.
«El descens de reserves hídriques subterrànies no és un fet aïllat d’aquest estiu, és el resultat d’una sobreexplotació crònica dels aqüífers que no s’atura per un creixement urbanístic sense límit, agreujat per la nova llei òmnibus», ha lamentat Rafael Tur, portaveu de l’Aliança per l’Aigua.
Mallorca
Aquest juliol de 2026, la reserva de Mallorca se situa en el 39 %, set punts menys que al juny i per sota del 41 % en què va tancar l’agost de 2025: cap juliol des del 2016 no havia deixat la reserva de l’illa tan avall, el juliol de 2016 era del 43 %, i Mallorca entra a l’agost pitjor del que hi va entrar l’any passat, malgrat les pluges de tardor i hivern. Manacor-Felanitx i el Migjorn s’han sumat aquest mes a Es Pla en situació d’alerta, mentre Artà, Palma-Alcúdia i Tramuntana Nord es mantenen en prealerta. Les unitats d’Es Pla i Artà concentren les masses amb la reserva més baixa de l’illa: Son Real es queda en el 20,9 % de reserva mitjana, la més baixa de Mallorca, i Sant Llorenç (36,8 %) i Son Servera (39,2 %) tampoc no superen el 40 %. Comparat amb el que el pla els permet, 34 de les 64 masses de Mallorca extreuen més del que tenen assignat, i concentren el 62 % de tota l’aigua que es bomba a l’illa. Les masses d’aigua subterrània que superen més la seva assignació en volum absolut són es Pont d’Inca, que abasteix Palma i la seva àrea metropolitana, i n’extreu 2,29 hm³ per damunt del que li correspon, el desajust més gran de Mallorca, seguida de Sa Vileta (+1,59 hm³), Penyaflor (+1,51), el Pla de Campos (+1,28), Son Talent (+1,23) i Son Real (+1,14). En termes relatius destaca Santanyí, que n’extreu un 131 % més del que té assignat.
Per usos, el proveïment públic concentra el 55,6 % de tota l’extracció de Mallorca (79,88 hm³) i el consum dispers en sòl rústic un altre 22,4 % (32,25 hm³): junts sumen més de tres quartes parts del que s’extreu de l’illa. Així, des del 2011 el proveïment públic ha crescut un 6,3 % i el consum dispers un 13,7 %, mentre l’ús agrari ha caigut un 25,9 %, gairebé deu hectòmetres cúbics. L’aigua que el camp ha deixat d’utilitzar no s’ha quedat a l’aqüífer: se l’han repartit el creixement de l’habitatge en sòl rústic i el subministrament urbà. Dins de les masses d’aigua subterrània que superen la seva assignació, el 94 % de l’excés correspon a proveïment públic i consum dispers, mentre l’ús agrari ja hi extreu per sota del que té assignat. La pressió sobre els aqüífers mallorquins es manté per damunt del que el sistema pot recuperar-se.
Aquesta situació s’agreuja per la infrautilització de les dessaladores, les pèrdues en la xarxa de subministrament i la manca de reutilització, tot plegat en un context de creixement urbanístic sense límit. Així, la ciutat de Palma, malgrat estar connectada a la dessaladora de Palma, gestionada pel Govern de les Illes Balears, només va rebre el 2024 5,62 hm³ d’aigua dessalada, un 15,1 % dels 37,25 hm³ que va subministrar, mentre 16,04 hm³ (43,0 %) continuen provenint de pous i la resta és aigua superficial i potabilitzada. Al conjunt de l’illa, les tres plantes de Mallorca, Palma, Andratx i Alcúdia, van produir el 2025 17,92 hm³ sobre una disponibilitat nominal de 32,25, un 55,6 %, i hi deixen 14,3 hm³ de capacitat sense utilitzar. Pel que fa a les pèrdues en la xarxa de subministrament, 41 dels 52 municipis mallorquins amb dada superen el 17 % que el Pla Hidrològic exigeix per al 2027, quan just queda un any per complir-lo: Campos arriba al 67,2 %, Esporles al 58,7 %, Maria de la Salut al 52,8 %, Artà al 52,7 % i Ariany al 51,2 %. En conclusió, l’illa pateix una manca de reutilització i només aprofita l’1,6 % de l’aigua que depura, deixant 73,38 hm³ anuals sense reincorporar al cicle, la xifra absoluta més alta de l’arxipèlag.
Tot plegat ja es tradueix en talls i restriccions reals. Des del 14 d’agost, Deià talla el subministrament els dilluns, dimecres i divendres a l’hotel La Residencia i a diverses zones del municipi per la sequera que hi pateix aquest estiu, amb 1.225 dels 3.500 metres cúbics del consum setmanal, un 35 %, arribant en camions cisterna. Al juny, Lloret de Vistalegre, al mateix Pla de Mallorca, va haver de reduir la pressió de la xarxa per la situació crítica del seu aqüífer. Finalment, l’Aliança per l’Aigua recorda que la sobreexplotació ja afecta també la qualitat de l’aigua de l’aixeta: 70.357 mallorquins van viure el 2025 en 26 zones de subministrament amb aigua no apta, amb un 9,2 % d’analítiques incomplidores, per nitrats a l’interior agrícola, Ariany, Petra, Sa Pobla, Llubí, Sineu, Costitx, Vilafranca i el mateix Lloret de Vistalegre hi figuren entre els afectats, i per intrusió marina a la costa de Santanyí.
Menorca
Aquest juliol de 2026, Menorca es troba al 34 %, exactament el mateix nivell que va marcar com a mínim històric l’agost de 2025: les pluges de tardor i hivern no n’han evitat la repetició, i encara hi arriba un mes abans que l’any passat. A escala de massa, Sa Roca, a l’Albaida, té la reserva més baixa i més plana de l’illa (30,2 % de mitjana), i Maó oscil·la entre el 21 % i el 48 % al llarg de l’any. Les tres masses menorquines amb dades extreuen més del que tenen assignat: Maó n’extreu 2,35 hm³ per damunt de la seva assignació i Ciutadella 2,01. El cas de Ciutadella és el més extrem de l’arxipèlag: la massa hi extreu 3,60 hm³ només per a proveïment urbà, més que els 3,26 hm³ que el pla assigna a tota la massa per a tots els usos junts, mentre la dessaladora de Ciutadella, l’única font d’aigua dessalada de tota Menorca, en va produir 1,29 hm³ el 2025. Com a conseqüència, la massa d’aigua subterrània de Ciutadella es troba en estat «Dolent» per clorur i nitrat, i el municipi ha convocat aquest mateix 14 d’agost la comissió de seguiment de la sequera.
Per usos, el patró és encara més marcat que a Mallorca: el proveïment públic suposa el 64,9 % de tota l’extracció (11,37 hm³), el percentatge més alt de les quatre illes, i tot i haver-se reduït un 19,8 % des del 2011, no ha evitat que l’illa superi la seva assignació en un 35,5 %, gairebé quatre hectòmetres cúbics i mig per damunt del que el pla li permet. L’ús agrari, en canvi, ha continuat baixant i representa només el 14,5 % del total. La situació s’agreuja per la infrautilització de la dessalació, les pèrdues a la xarxa de subministrament i la manca de reutilització. Així, Ciutadella només aprofita el 38,5 % de la seva capacitat de la dessaladora, deixant 2,06 hm³ sense produir, l’equivalent al 12,2 % de tota la disponibilitat subterrània de l’illa. A més, les pèrdues en les xarxes de subministrament arriben al 42,7 % a Ferreries i al 25,1 % a Ciutadella, lluny del 17 % que el Pla Hidrològic exigeix complir l’any que ve. Finalment, es produeix una manca de reutilització d’aigües depurades que, tot i ser la més alta de l’arxipèlag en termes relatius (5,2 %), deixa 8,20 hm³ anuals sense aprofitar. Tot plegat conviu amb el pitjor nivell d’incompliment sanitari de les quatre illes: un 26,1 % de les analítiques d’aigua de consum no van ser aptes el 2025, amb 22.705 menorquins afectats a Maó, es Castell i Ciutadella.
Eivissa i Formentera
Aquest juliol de 2026, Eivissa se situa en el 42 %. La reserva remunta respecte del mínim històric del 26 % que va marcar el setembre de 2025, però les pluges de tardor i hivern no n’han estat suficients per allunyar l’illa de la zona de risc de sequera abans de l’estiu. És, a més, l’illa amb la sobreexplotació més estesa: 12 de les seves 16 masses extreuen més del que tenen assignat i concentren el 78 % de tota l’aigua que s’hi bomba. Les masses d’aigua subterrània que més superen la seva assignació en volum d’aigua són Es Canar (+0,48 hm³), Santa Gertrudis (+0,44), Cala Llonga (+0,38), Cala Tarida (+0,28), Santa Agnès (+0,27) i el Pla de Sant Antoni (+0,26); en termes relatius, Cala Tarida n’extreu un 184 % més del que té assignat i Porroig un 103 % més. La massa amb la reserva més crítica és la de Sant Agustí, que s’explota al 85,9 % del seu recurs disponible i té una reserva mitjana de només el 5,5 %: entre l’octubre de 2024 i el març de 2025 va estar sis mesos consecutius amb la reserva a zero, el cas més greu de tot l’arxipèlag.
Per usos, Eivissa mostra el mateix fons de fet amb una forma diferent: el proveïment públic ha baixat un 3,4 % des del 2011, però el consum dispers en sòl rústic ha pujat un 62,5 %, fins a representar el 37,7 % de tota l’extracció, gairebé tant com el proveïment públic (42,2 %). Junts sumen el 79,9 % de l’extracció a l’illa d’Eivissa, d’acord amb les dades del balanç del quart cicle de planificació hidrològica, una proporció semblant a la de Mallorca i Menorca, encara que aquí el pes recau més en l’habitatge dispers que en la xarxa municipal. L’ús agrari només hi extreu el 18,9 %. A Formentera, el consum dispers és pràcticament l’única causa d’extracció (98,4 %), ja que la xarxa urbana s’abasteix íntegrament de dessalada i no toca l’aqüífer.
Com a resultat, l’extracció conjunta per a ús residencial en sòl rústic i agrícola ja supera el consum urbà: suma 9,8 hm³, per damunt dels 7,3 hm³ que s’extreuen per al proveïment públic. A més l’extracció agrícola creix un 83,1 % entre 2018 i 2023 en una illa on la superfície agrària útil amb prou feines arriba al 14 % del territori. Eivissa és, de fet, l’única illa on l’ús agrari encapçala l’excés sobre l’assignació dins de les masses sobreexplotades, amb 1,45 hm³ per damunt del que té assignat, per davant del consum dispers (1,12 hm³). L’Aliança per l’Aigua atribueix en part aquest desajust a habitatges amb concessió agrícola en sòl rústic que en realitat destinen l’aigua a ús residencial.
A diferència de Mallorca i Menorca, aquí la dessalació ja no és el problema: el 2025 les dessaladores de l’illa d’Eivissa van treballar al 95,7 % de la capacitat anual, fins a un 113,4 % l’agost, de manera que ja no poden absorbir més pressió. Els dos factors que sí que agreugen la situació són les pèrdues de les xarxes de subministrament, amb Sant Josep (26,5 %) i Santa Eulària (26,4 %) per damunt del 17 % que s’hauria de complir el 2027. A més, a Eivissa destaca negativament la manca de reutilització: el volum d’aigua depurada que no es reutilitza arriba als 14,04 hm³, que equival a tota la producció de dessalada de l’illa.
L’Aliança per l’Aigua demana
Davant d’aquesta situació, l’Aliança per l’Aigua reclama, en primer lloc, posar límit al creixement urbanístic, la causa de fons de l’esgotament dels aqüífers, i revertir la llei Òmnibus, que permet als ajuntaments aprovar i desenvolupar planejament urbanístic sense sol·licitar l’informe previ de suficiència hídrica a la Direcció General de Recursos Hídrics, substituït per una memòria municipal que no equival a la valoració independent de l’administració hidràulica, precisament quan els aqüífers menys marge tenen per absorbir nous desenvolupaments. En segon lloc, l’entitat demana accelerar la renovació de les xarxes de subministrament per reduir les pèrdues, amb el 17 % com a objectiu que el Pla Hidrològic fixa per al 2027 i que just queda un any per complir. En tercer lloc, reclama maximitzar l’aprofitament de la dessalació a Mallorca i Menorca abans de plantejar noves dessaladores, i invertir en les xarxes de sanejament que facin possible la reutilització de l’aigua depurada, avui pràcticament nul·la a totes quatre illes. Finalment, l’Aliança per l’Aigua insta a reforçar el control de les concessions d’extracció d’aigua subterrània en sòl rústic, per garantir que l’aigua atorgada per a usos agrícoles es destina efectivament a l’activitat agrària i no acaba servint per a l’habitatge dispers.
Tota la informació es pot consultar als nous capítols de l’informe anual 2025 de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears promogut per l’Aliança per l’Aigua.
https://observatoridelaigua.org/informe-anual-2025/
