Maria Àngels Marí. Presidenta de l’Aliança per l’Aigua al Diario de Ibiza el 25 de maig de 2026.
El febrer de 2016, més de vint-i-cinc representants d’entitats del sector públic, privat i de la societat civil d’Eivissa i Formentera es van reunir per primera vegada per valorar la creació d’un espai de diàleg entorn de l’aigua. La situació era crítica i la frustració palpable. Els aqüífers estaven sobreexplotats i salinitzats, nombrosos nuclis residencials i turístics patien subministrament d’aigua no apta per al consum humà i els hotels de les zones més afectades com platja d’en Bossa havien d’instal·lar dessaladores portàtils privades per poder funcionar. La PIMEEF, com a representant del teixit empresarial, havia valorat seriosament emprendre accions legals contra les administracions per la manca de qualitat del subministrament. Era un escenari de màxima conflictivitat, amb sectors que defensaven interessos aparentment irreconciliables. D’aquella primera reunió va néixer una nova forma de treballar en matèria d, aigua, seguint el camí obert per l’Aliança Mar Blava per a la protecció del medi marí, cercant consensos entre els sectors socials, econòmics i ambientals, així com amb les administracions públiques competents. Així, un any després es va constituir l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera, com una organització transversal d’entitats socials, econòmiques i ambientals per promoure una gestió sostenible de l’aigua a les nostres illes. Entre una de les seves primeres tasques va ser donar continuïtat a aquesta mesa de diàleg de l’aigua i a poc a poc va iniciar noves accions de governança, participació i educació com l’observatori de l’aigua o els programes d’educació ambiental sobre aigua a centres educatius de les illes. La novetat principal de la mesa de diàleg de l’aigua va ser incorporar des del primer dia tots els agents vinculats a l’aigua: ecologistes, agricultors, hotelers, empresaris i administració local asseguts a la mateixa taula, amb un interès comú compartit. Tots entenien que l’aigua no era només una qüestió mediambiental sinó la base material de la sostenibilitat econòmica de les Pitiüses.
Deu anys després, la Mesa ha celebrat el seu desè aniversari a la seu de PIMEEF, el mateix espai que va acollir la primera edició, amb més de trenta representants d’organitzacions ecologistes, del sector primari i agrícola, del teixit empresarial i turístic i d’administracions locals. Així, de l’àmbit conservacionista i social varen assistir a la mesa Amics de la Terra, Associació de Defensa de l’Aigua, Ibiza Preservation, Institut d’Estudis Eivissencs, Salvem Sa Badia, Casita Verda, Voluntaris d’Eivissa i Col·legi Oficial de Arquitectes. Del sector primari i agrícola varen assistir representants de les cooperatives agrícoles de Sant Antoni i Agroeivissa, així com la Associació de Propietaris Forestals, Associació Rafal Trobat i la Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera. Del sector econòmic varen participar la Federació de la petita i mitjana empresa d’Eivissa i Formentera (PIMEEF), la Federació Hotelera d’Eivissa i Formentera, el Clúster d’Indústria Química de les Illes Balears, AQUALIA, FACSA i la Associació de Piscines Naturalitzades. Per part de l’administració local varen assistir els regidors de medi ambient dels municipis d’Eivissa, Santa Eulària, i Sant Antoni, així com el conseller insular de Medi Ambient del Consell d’Eivissa. És important enumerar totes les entitats i administracions perquè el principal valor de la mesa és trobar-nos tota la societat civil interessada per l’aigua de l’illa d’Eivissa amb les autoritats competents per debatre i arribar a consens. Més important encara és que durant deu anys la mesa de diàleg ha crescut i s’han incorporat noves entitats. En aquesta ocasió, el consens més significatiu de la jornada va ser el posicionament unànime de totes les entitats, socials, ambientals i empresarials, a favor d’establir límits efectius al creixement de l’illa, acompanyats d’un ús eficient de l’aigua sense malbaratar-ne ni una gota, com a condicions indispensables per garantir la sostenibilitat hídrica d’Eivissa. Fa deu anys, en plena conflictivitat, un acord tan ampli hauria semblat impensable.
Al llarg d’una dècada, la Mesa ha aconseguit resultats tangibles promovent el debat, la transparència en la gestió de l’aigua i reclamant millores en la gestió dels recursos hídrics de les nostres illes. El 2018, la dessaladora de Santa Eulària es va posar finalment en marxa després de sis anys paralitzada, reduint la pressió sobre els aqüífers. Així, el 2021, per primera vegada en la història de l’illa, es consumia més aigua dessalada que subterrània per a l’abastament urbà. Tant l’any 2019 com l’any 2023, tots els partits polítics van signar el Pacte Insular per l’Aigua, un full de ruta amb vint mesures bàsiques consensuades a la mesa de diàleg de l’Aigua, tant per garantir un abastament d’aigua de qualitat com millorar el sanejament, fomentar la reutilització i recuperar els nostres aqüífers, zones humides i torrents. El 2025, es va posar en marxa la nova estació depuradora d’Eivissa, la gran infraestructura pendent des de feia dècades, i ja funciona a plena capacitat. Cadascun d’aquests avanços ha estat possible gràcies a la pressió continuada i al consens articulat que ha generat la Mesa.
Però la crisi hídrica no està resolta. Els aqüífers continuen sobreexplotats, només el 5% de l’aigua depurada es reutilitza i la pressió urbanística i humana continua sent la causa principal del problema. En el desè aniversari, les entitats s’han oposat també unànimement a l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa, assenyalant que més capacitat aèria significa més pressió sobre els recursos hídrics. La mesa obre ara un procés de rendició de comptes del Pacte Insular de l’Aigua a les administracions competents per avaluar el grau de compliment dels compromisos adquirits i així mateix s’iniciaran consultes a les entitats per formular noves mesures de futur. Entre els reptes més urgents que les entitats de la Mesa continuen reclamant hi ha, en primer lloc, maximitzar l’ús de l’aigua dessalada a l’hivern per deixar descansar els aqüífers, garantint una aigua de qualitat per a les nostres cases, establiments turístics i negocis durant tot l’any. En segon lloc, verificar que els usos dels pous s’ajusten a les concessions atorgades i garantir un consum responsable de l’aigua subterrània, protegint especialment el sector agrícola i els habitatges de sòl rústic que en depenen. I, en tercer lloc, impulsar projectes per reutilitzar l’aigua depurada, tant per a usos agrícoles i municipals com per a la recàrrega dels aqüífers, perquè és hora de començar a retornar el deute ambiental que tenim amb els aqüífers de l’illa. Deu anys de diàleg han demostrat que passar de la confrontació al consens és possible, ara cal accelerar les accions.
