L’Aliança per l’Aigua ha presentat davant la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears 18 al·legacions per a Eivissa i Formentera a la consulta pública sobre la revisió de l’Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (APRI) del 3r cicle de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears (DHIB), oberta el 14 de març de 2026 fins al proper 14 de juny. Aquesta fase inclou una proposta d’actualització de les àrees de risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI).
Eivissa és l’illa de les Balears amb més sinistralitat per inundacions
L’Aliança per l’Aigua estima que la capital d’Eivissa i nuclis adjacents necessiten més protecció davant les inundacions com zona més sinistrada de les Balears . Per una banda ha sol.licitat ampliar la protecció com ARPSI fluvial, l’extensió del Torrent de sa Llavanera per cobrir Can Siré i Jesús, que el document ja proposa parcialment (03441-02, 1,11 km) però de forma insuficient. Per altra banda ha sol.licitat crear una nova protecció com ARPSI pluvial per cobrir la inundació urbana recurrent del nucli d’Eivissa capital i Jesús. En aquest sentit, la única nova ARPSI fluvial que proposa el nou pla contra inundacions per a l’illa és la protecció d’1,13 km al Torrent de ses Vinyes, que no cobreix Eivissa capital, sinó el municipi de Santa Eulàlia des Riu, al nucli de Jesús.
L’Aliança per l’Aigua destaca que la demanda de més protecció davant les inundacions per la ciutat d’Eivissa i nuclis urbans propers com Jesús o Can Siré es justifica per les pròpies dades del document del nou pla, que indica que es varen registrar en aquesta zona 1.095 expedients d’indemnització per inundació del Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) entre 1996 i 2023, la xifra més alta de totes les Illes Balears. Ara bé, la protecció existent es parcial i insuficient: l’ARPSI del Torrent de sa Llavanera (03441) cobreix únicament el tram aigües avall (2,11 km) i deixa fora de cobertura la zona de Can Siré i Jesús, precisament on la DANA Alice de l’octubre de 2025 va causar danys importants, un episodi que va generar 103 incidències a Eivissa i que el document en consulta no recull. El propi document oficial en consulta reconeix aquesta insuficiència i proposa ampliar la cobertura aigües amunt amb un nou subtram (03441-02, 1,11 km), però el total resultant (3,22 km) representa menys d’una quarta part dels 12,98 km totals del torrent. A més, una part significativa dels 1.095 expedients CCS correspon a inundació pluvial urbana, acumulació d’aigua de pluja en zones de baixa cota, un risc que cap ARPSI cobreix a Eivissa capital.
A escala de tota l’illa, el desequilibri és igualment evident: 1,13 km de nova cobertura fluvial per a Eivissa, davant els 17,99 km que rep Mallorca. La diferència, setze vegades menys cobertura, mereixeria una justificació explícita al document en consulta. La comparació per mida d’illa evidencia la desproporció: Mallorca és 6,3 vegades més gran que Eivissa (3.640 km² vs 572 km²) i rep 17,99 km de noves ARPSIs fluvials. Aplicant simplement la mateixa ràtio de cobertura per km², Eivissa hauria de rebre almenys 2,86 km, però en rep 1,13 km, el 60% menys del que correspondria per proporcionalitat de mida. Si la comparació es fa per sinistralitat documentada, la diferència és encara més evident: Eivissa concentra 1.095 expedients CCS en 572 km², una densitat de risc molt superior a la de qualsevol municipi mallorquí que hagi rebut nova ARPSI. La Directiva obliga a basar l’avaluació en el risc real, no en la mida de l’illa.
La urgència de les al·legacions s’ha accentuat arran dels plans urbanístics en tramitació. L’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany tramita un nou PGOU que manté 9 hectàrees urbanitzables situades entre dos torrents, el Torrent de Buscastell i el Torrent des Regueró, que es van desbocar el 1947 i el 1958 i preveu gairebé 2.000 nous habitatges en sòls que es declararan urbanitzables. La DANA Alice de l’octubre de 2025 va registrar 155,5 l/m² a Sant Antoni i és l’argument més recent que posa de manifest la urgència de disposar de les ARPSIs corresponents abans que creixi la població exposada al risc. A Sant Josep de sa Talaia, el PGOU actualment en tramitació preveu un creixement de més del 50% de la població actual, que requereixen un anàlisis de detall dels riscos d’inundacions. Cal destacar que l’art. 15.1 del RD 903/2010 estableix que «els instruments d’ordenació territorial i urbanística, en l’ordenació que facin dels usos del sòl, no podran classificar nous sòls en zones de flux preferent ni en les zones inundables». Permetre el creixement urbanístic en zones inundables sense ARPSIs aprovades ni mapes de perillositat oficials planteja interrogants respecte a aquest mandat legal i pot deixar els futurs propietaris i residents en una situació de risc no identificat per les administracions.
A més, l’Aliança sol·licita: l’avaluació de la plana al·luvial de Ses Feixes com a ARPSI de tipus al·luvial; la incorporació de l’entorn de l’aeroport d’Eivissa en homogeneïtat metodològica amb la nova ARPSI de l’aeroport de Palma (ARPSI MA11, 7,64 km); una ARPSI fluvial per al Torrent de Buscastell i el Torrent des Regueró (Sant Antoni de Portmany, 10,25 km); una ARPSI pluvial per al nucli de Sant Antoni i per al nucli de Jesús; una ARPSI pluvial per a la zona de Platja d’en Bossa; i l’ampliació de l’ARPSI fluvial de Santa Eulàlia des Riu per incloure el Torrent de ses Dones. En el àmbit de les inundacions costaneres, l’Aliança per l’Aigua demana l’actualització de les set fitxes ARPSI costaneres de les Pitiüses amb projeccions de pujada del nivell del mar als horitzons 2050 i 2100, tal com exigeix l’art. 14 de la Directiva 2007/60/CE (cap de les set fitxes costaneres d’Eivissa i Formentera no incorpora actualment cap d’aquestes projeccions de canvi climàtic). També al·lega la necessitat del reforç de la xarxa de monitoratge pluviomètric a Eivissa; i la justificació explícita de l’exclusió de la inundació per drenatge urbà al nucli d’Eivissa capital, la zona amb la sinistralitat CCS més alta de tota la demarcació.
Formentera: l’única illa habitada de les Balears sense cap ARPSI fluvial
Formentera concentra una acumulació de mancances única entre les illes habitades de la demarcació. L’illa no disposa de cap ARPSI fluvial en cap dels tres cicles de planificació europeus. La fitxa de la seva única ARPSI costanera (ES110_ARPSI_0031, la Savina) és completament buida d’episodis d’inundació documentats, malgrat que la zona ha patit temporals significatius en els darrers anys. Així, la DANA Alice de l’octubre de 2025, no recollida al document en consulta, va generar 103 incidències a Eivissa i 25 a Formentera i va posar en evidència la vulnerabilitat de l’istme de la Savina, la franja de terra de menys de 200 metres d’amplada que separa el port de la llacuna de les Salines. Una rissaga o temporal de component nord podria inundar simultàniament les dues bandes de l’istme, aïllant la meitat nord de l’illa.
Formentera és, a més, l’única illa habitada de les Balears sense cap estació de mesura hidrològica automàtica pròpia. Les dades de referència que utilitza el document APRI en consulta per a Formentera procedeixen d’estacions d’Eivissa, a desenes de quilòmetres de distància. Sense dades locals, la planificació del risc no pot ser fiable. L’Aliança per l’Aigua sol·licita la instal·lació d’almenys una estació meteorològica i pluviomètrica automàtica a l’illa com a condició prèvia a qualsevol revisió significativa de l’APRI. Per a Formentera, les quatre al·legacions sol·liciten: avaluar el Torrent den Jai i el Torrent de Ca na Parra com a noves ARPSIs fluvials; actualitzar la fitxa de l’ARPSI 0031 (la Savina) amb els episodis documentats, especialment la DANA Alice; avaluar la vulnerabilitat específica de l’istme davant de temporals i rissagues; i instal·lar una xarxa de mesura hidrològica pròpia.
Retràs en la tramitació del Pla de Gestió del Risc d’Inundació
El Pla de Gestió del Risc d’Inundació (PGRI) és l’instrument jurídic central de la Directiva 2007/60/CE. El seu objectiu, definit a l’art. 7.2 de la Directiva i als arts. 11 i 17 del Reial Decret 903/2010, és «la reducció de les conseqüències adverses potencials per a la salut humana, el medi ambient, el patrimoni cultural i l’activitat econòmica» a les zones de risc potencial significatiu identificades. En termes pràctics, és el Pla que obliga les administracions a actuar concretament: canalitzar torrents, reforçar infraestructures, planificar evacuacions i limitar la construcció en zones de risc. Sense una ARPSI aprovada, cap d’aquestes actuacions és legalment exigible ni es pot obtenir finançament.
La Directiva estableix un cicle de sis anys en tres fases consecutives i obligatòries: la primera identifica les zones de risc (APRI, en consulta ara); la segona elabora els mapes de perillositat i risc; i la tercera aprova el Pla de Gestió (PGRI). Les tres fases estan encadenades: una zona exclosa en la fase 1 no rebrà mapes en la fase 2 ni mesures de protecció en la fase 3. Per a Eivissa i Formentera, on Sant Antoni i Formentera han quedat sense cap ARPSI fluvial durant quinze anys, la consulta actual és l’oportunitat de trencar aquest cercle.
Aquest procés s’inscriu en un context de retard de quinze mesos respecte al calendari establert per la Directiva: el 3r cicle hauria d’haver estat completat el 22 de desembre de 2024, però la consulta pública no s’ha obert fins al 14 de març de 2026, quinze mesos més tard del termini normatiu. Amb el període de consulta obert fins al 14 de juny de 2026, l’aprovació definitiva de l’APRI no es produirà abans de finals de 2026, deixant menys d’un any per redactar i aprovar el PGRI (termini UE: 22 de desembre de 2027).
L’Aliança anima a totes les entitats a participar en aquesta consulta
La participació en la consulta pública de l’APRI no és una opció, sinó un dret garantit per múltiples normes. L’art. 10 de la Directiva 2007/60/CE estableix l’obligació dels estats membres de «fomentar la participació activa de totes les parts interessades en l’elaboració, revisió i actualització dels plans de gestió del risc d’inundació». L’art. 16 del RD 903/2010 concreta aquest dret establint la consulta pública com a fase obligatòria del procediment. La Llei 27/2006, de 18 de juliol, sobre el dret d’accés a la informació, la participació pública i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, que transposa a l’ordenament espanyol el Conveni d’Aarhus de 1998 i les Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE, reconeix explícitament el dret de qualsevol persona física o jurídica a participar en els procediments de plans i programes que puguin afectar el medi ambient, sense necessitat d’acreditar cap interès particular. L’Aliança per l’Aigua exerceix en nom propi i dels col·lectius que representa el conjunt d’aquests drets.
La consulta pública de la fase 1 és l’única finestra del cicle de sis anys en què la ciutadania, les organitzacions i els ajuntaments poden influir en quines zones seran reconegudes com a zones de risc i incloses en el programa de mesures del PGRI, el pla que implementa les actuacions concretes per prevenir, protegir i preparar la societat davant d’episodis d’inundació futurs. A diferència d’altres processos de participació, les al·legacions presentades a l’APRI no són merament orientatives: obliguen l’Administració a respondre-les motivadament i individualment, d’acord amb els arts. 53 i 88 de la Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú, i poden ser recorregudes si les respostes no estan justificades.
Participar en la fase 1 és especialment important per a Eivissa i Formentera perquè, a diferència de Mallorca, Sant Antoni de Portmany no ha tingut mai cap ARPSI fluvial ni pluvial i Formentera tampoc. Una zona exclosa ara quedarà sense protecció legal fins al 4t cicle de planificació (2030 o posterior), quan el canvi climàtic i la pressió urbanística hauran agreujat significativament el risc no cobert. La data límit de la consulta pública es el proper 14 de juny. Tota la informació está disponible del portal de l’aigua del Govern de les Illes Balears que es pot consultar a aquest link.
