El GOB Mallorca i l’Aliança per l’Aigua han denunciat aquest dimarts 16 de juny en roda de premsa que la nova 4/2026 d’11 de juny, de mesures urgents per accelerar projectes estratègics, també anomenada llei òmnibus, aprovada pel Parlament amb els vots del PP i Vox el 26 de maig de 2026, incorpora una disposició addicional que permet als ajuntaments aprovar o desenvolupar planejament urbanístic sense sol·licitar l’informe previ de suficiència hídrica a la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears. La mesura debilita el principal control ambiental sobre el creixement urbà en el pitjor moment possible: quan gairebé sis de cada deu masses d’aigua subterrània de les Illes Balears ja es troben sobreexplotades, contaminades o salinitzades.
Les entitats alerten que nous canvis d’usos, requalificacions, reclassificacions o altres canvis en planejaments urbanístics prèviament autoritzats per l’administració hidràulica autonòmica ja no requeriran el seu informe de suficiència hídrica. Així en aquests casos l’ajuntament només haurà d’incorporar a l’expedient administratiu del planejament urbanístic, una memòria que acrediti la inexistència de noves demandes de recursos hídrics o de capacitat de depuració, sense cap classe de comprovació i control de compliment de suficiència hídrica per part de la Direcció General de Recursos Hídrics.
Tres normes successives que disparen la pressió urbanística sobre el territori i l’aigua
El GOB Mallorca i l’Aliança per l’Aigua destaquen que aquest canvi normatiu incrementa la destrucció del territori i la sobreexplotació dels aqüífers i no és un fet aïllat, sinó la culminació d’una seqüència tres normatives aprovades des de 2024 al Parlament Balear: Llei 7/2024 de simplificació administrativa, Llei 4/2025 d’actuacions urgents i ara la nova llei òmnibus. Tot plegat, possibilita més construcció a sòl urbà i rústic, i redueix a la vegada els controls ambientals sobre els recursos hídrics.
El GOB Mallorca recorda que juntament amb entitats socials i ecologistes de les Illes Balears varen impulsar el passat octubre un recurs d’inconstitucionalitat sobre la Llei 7/2024 de simplificació administrativa. El recurs assenyala que la norma vulnera el principi de seguretat jurídica, afecta l’autonomia municipal i insular, incomplia la legislació bàsica estatal, rebaixa la protecció del sòl rústic i vehicula una amnistia encoberta entre altres. A més el GOB Mallorca va presentar una denúncia davant la Comissió Europea per vulneració del Dret Europeu de la Llei 4/2025 d’actuacions urgents, així com de l’esmentada Llei 7/2024. En aquest cas, el GOB Mallorca alertava que L’autorització i promoció de grans creixements residencials sense una acreditació suficient de recursos hídrics vulnera la Directiva Europea 2000/60/CE (DMA) de l’Aigua, en particular el principi de no deteriorament de l’art. Això suposa un incompliment flagrant del principi de “no deteriorament” de la Directiva i pot provocar un incompliment sistèmic dels objectius europeus de qualitat de l’aigua.
Una crisi hídrica estructural, ja visible als municipis
El GOB i l’Aliança per l’Aigua alerten que el creixement urbanístic està provocant una pressió més elevada sobre els aqüífers, causant una situació generalitzada de sobreexplotació i contaminació de les aigües subterrànies a les Illes Balears. Així, les entitats remarquen que els usos urbans i residencials en sòl rústic són els majors consumidors d’aigua a les nostres illes, molt per damunt dels usos agrari i industrial. Segons les dades del vigent Pla Hidrològic de les Illes Balears, la suma de l’ús urbà en xarxa i el consum dispers o residencial representa més del 70% de tota l’aigua consumida a les Illes, mentre que l’ús agrari en suposa el 22% i la indústria, només el 3%. El pes del consum urbà i residencial encara és més alt a les illes petites: el 94% a Formentera, el 89% a Eivissa, el 73% a Menorca i el 65% a Mallorca. És, per tant, el creixement urbanístic, i no l’activitat agrària o l’activitat industrial, el que dispara la demanda d’aigua i causa l’actual sobreexplotació dels aqüífers.
En aquest sentit, les entitats alerten que, segons els documents inicials del quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033) del Govern de les Illes Balears, el 60% masses d’aigua subterrània de les Illes Balears està en mal estat de sobreexplotació, salinització o contaminació per nitrats. Per illes es veu l’elevat grau de mal estat de les aigües subterrànies: el 53% a Mallorca; el 66% a Menorca; el 81% a Eivissa i el 100% a Formentera. A més, les entitats destaquen que aquesta sobreexplotació dels aqüífers ja s’ha traduït en problemes reals. L’estiu de 2025, almenys set municipis de Mallorca van aplicar restriccions al consum d’aigua potable (Sóller, Fornalutx, Montuïri, Algaida, Esporles, Deià i Pollença), amb les reserves de la comunitat caigudes fins al 41%; a la Serra de Tramuntana, Esporles i Puigpunyent van haver d’aprovar talls. A Sa Pobla, l’aqüífer està alhora sobreexplotat (per damunt del 105%) i contaminat per nitrats i clorurs; i a Maó, prop de 7.300 llars van rebre durant mesos aigua no apta per al consum humà per excés de nitrats. A tot plegat s’hi suma la pressió turística: un turista pot gastar fins a sis vegades més aigua que un resident.
Però el més preocupant de tot és com a la vegada que el Parlament aprova una normativa per possibilitar més creixement urbanístic, es mantenen les elevades pèrdues d’aigua a les xarxes urbanes de subministrament de molts municipis. Això fa que la sobreexplotació sigui més forta perquè s’ha d’extreure més aigua a causa de tota l’aigua que es perd a les canonades fins a arribar a les nostres llars. Aquesta situació és bastant generalitzada a Mallorca on es repeteix un mal estat dels aqüífers i elevades pèrdues a les xarxes (67% a Campos, 54% a Artà o 35% a Sa Pobla). A les illes d’Eivissa i Menorca també ens trobem aquesta situació als municipis de Sant Josep, Santa Eulària, o Ciutadella. Tot plegat produeix un cercle viciós negatiu de sobreexplotació continuada fins a arribar en molts casos als esmentats talls d’aigua i pèrdua de qualitat de l’aigua a les nostres aixetes.
El dèficit de capacitat de depuració, una assignatura pendent
A més, el GOB i l’Aliança denuncien que la suficiència hídrica no és només sobre aigua potable, donat que l’article 43 del PHIB exigeix acreditar també la capacitat de depuració de les aigües residuals abans d’autoritzar nous creixements. En aquest sentit, les entitats alerten que Palma no compleix avui dia una capacitat de depuració suficient, així com molts altres municipis de les illes. La nova depuradora de Palma (EDAR Palma II) està declarada d’interès general de l’Estat des de 1993, però no estarà plenament operativa fins, com a mínim, l’agost de 2027: més de tres dècades de retard. Mentrestant, la planta actual no pot tractar tot el cabal que rep ni compleix la Directiva europea 91/271/CEE, amb abocaments sense depurar a la badia i tancaments reiterats de platges.
El problema no es limita a Palma: a Eivissa, la depuradora nova de Sa Coma, que depura les aigües dels municipis d’Eivissa, Sant Antoni i Santa Eulària, va tardar quinze anys a construir-se i, mentrestant, es van abocar aigües mal depurades al medi marí. També la badia de Portmany va rebre una «bandera negra» per la deficient depuració. A Formentera, l’ampliació de la depuradora no es va licitar fins al 2025 després de deu anys de tramitació; i diverses masses costaneres figuren en mal estat (els ports de Palma, d’Alcúdia, de Maó i de Vila). Les entitats denuncien que permetre nous creixements sense verificar la capacitat de depuració, un dels controls que l’excepció permet evitar, agreuja un risc que ja avui afecta la qualitat de les aigües costaneres i la salut pública.
El nou canvi normatiu té un risc de nul·litat
El GOB i l’Aliança també indiquen que l’article 25.4 del Text refós de la Llei d’aigües obliga a emetre informe previ sobre els plans que comportin noves demandes. Així mateix, l’article 43 del PHIB (Reial decret 49/2023) regula la suficiència de recursos i la capacitat de depuració. Totes dues normes exigeixen, entre altres requisits, dades de consum dels darrers cinc anys. L’excepció per a plans de desenvolupament, amb un límit de vuit anys, no està prevista al PHIB i és contradictòria amb aquests requisits; i la memòria municipal que substitueix l’informe no equival a la valoració independent de l’administració hidràulica. De fet, la Direcció de Recursos Hídrics ja va indicar al seu informe de suficiència que el Pla General Ordenació Urbana de Palma no disposava de prou aigua per al creixement previst fins al 2038: ara, l’excepció permetria evitar informes com aquell quan l’Ajuntament de Palma promogui canvis d’usos del sòl, reclassificacions o altres creixements urbanístics dins del Pla General.
També alerten que la doctrina del Tribunal Suprem és clara: l’omissió de l’informe provoca la nul·litat de ple dret del pla, i el TS n’ha anul·lat més de 90 per no justificar la disponibilitat d’aigua. Així, una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat una modificació del Pla General Metropolità a Gràcia (Barcelona) per no demanar l’informe de l’aigua. Els plans aprovats a l’empara de la nova excepció són, doncs, vulnerables a impugnació: en cas de conflicte, el PHIB —norma aprovada per Reial decret estatal— prevaldrà sobre la norma autonòmica.
Les entitats demanen
Per tot això, el GOB Mallorca i l’Aliança per l’Aigua reclamen:
(1) retirar o modificar la disposició que eximeix del control de suficiència hídrica;
(2) mantenir l’informe de Recursos Hídrics com a tràmit preceptiu i vinculant, amb el contingut tècnic actualitzat de l’article 43 del PHIB;
(3) aturar els nous creixements urbanístics i turístics mentre no es garanteixi aigua suficient sense augmentar la sobreexplotació dels aqüífers;
(4) que la crisi de l’habitatge no s’utilitzi com a coartada per desactivar els controls ambientals. Protegir l’aigua no és un obstacle al benestar, sinó la condició per garantir-lo: sense aigua no hi ha ni habitatge, ni activitat econòmica, ni futur per a les illes.
(5) que el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) exerceixi les seves competències en matèria d’aigües per impugnar la disposició addicional de la llei òmnibus davant el Tribunal Constitucional, en tant que vulnera l’article 25.4 del Text refós de la Llei d’aigües, el Reial decret 49/2023 que aprova el Pla Hidrològic de les Illes Balears i la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE, i que en paral·lel insti el Govern de les Illes Balears a restablir el control preceptiu de suficiència hídrica com a requisit ineludible de qualsevol creixement urbanístic.
