Amb motiu del Dia Mundial de la desertificació, l’Aliança per l’Aigua alerta que l’illa d’Eivissa pateix amb intensitat els tres factors principals de la desertificació: increment de temperatures, reducció de precipitacions i pressió humana. Així, la temperatura mitjana a l’illa ha augmentat 1,26 °C en els darrers 70 anys, mentre que les precipitacions han disminuït 78 mm en el mateix període segons dades de l’AEMET. L’Aliança destaca que en els darrers cinc anys, aquest procés s’ha intensificat de forma alarmant: l’any 2023 va ser l’any amb menys pluja des que existeixen registres, amb tan sols 20 dies de precipitació i menys de 300 mm acumulats. A més, la temperatura mitjana màxima anual a l’illa va assolir el 2025 els 22,8 °C, el cinquè valor més alt des que hi ha registres.
L’Aliança per l’Aigua destaca que, sobre aquest context climàtic advers, s’hi superposa una sobreexplotació crònica dels aqüífers causada principalment per la pressió urbanística. L’entitat recorda que el creixement urbà i residencial és el principal consumidor d’aigua a l’illa, representant més del 89% de tota l’aigua consumida a Eivissa. Si el 1996 l’ús agrícola representava el 54% del consum, el 2012 havia caigut fins al 7%, mentre l’ús urbà i turístic s’havia disparat fins al 89%. L’Aliança destaca que, a conseqüència d’aquesta pressió acumulada, 13 de les 16 de les masses d’aigua subterrània d’Eivissa es troben en mal estat de sobreexplotació o salinització, una de les situacions més greus de tot l’arxipèlag balear.
L’Aliança per l’Aigua alerta que encara que ha plogut aquest hivern, les reserves hídriques subterrànies de l’illa estan encara al 55 %. En aquest sentit, l’illa mostra evidències continuades de desertificació al seu territori. Un exemple es la producció d’ametlles al Pla de Corona que va caure de 26 tones el 2021 a menys de 2 el 2024, perquè els ametllers necessiten hores de fred per sota dels 7 graus que ja no estan rebent, i que ha causat en última instància la desaparició de l’emblemàtic paisatge d’ametllers al Pla. A més, la sobreexplotació dels aqüífers ha accelerat l’esgotament i la salinització dels pous dels agricultors, que no tenen accés a recursos hídrics alternatius com l’aigua regenerada. A més, els boscos estan cada vegada més secs, incrementen el risc d’incendis i de plagues com la del Tomicus destruens, escarabat perforador del pi. Així, es poden veure taques marrons de pins morts als boscos de l’illa.
Davant d’aquesta situació, l’Aliança per l’Aigua alerta que les darreres normatives urbanístiques aprovades pel Parlament Balear van en la direcció exactament contrària a la necessària. L’entitat recorda que des de 2024 el Parlament Balear ha aprovat tres normatives consecutives que incrementen la pressió urbanística sobre el territori i els aqüífers: la Llei 7/2024 de simplificació administrativa, la Llei 4/2025 d’actuacions urgents i, recentment, la Llei 4/2026 o llei òmnibus. Aquesta última, aprovada el 26 de maig, incorpora una disposició que permet als ajuntaments aprovar planejament urbanístic sense sol·licitar l’informe previ de suficiència hídrica a la Direcció General de Recursos Hídrics, eliminant el principal control ambiental sobre el creixement urbà en el pitjor moment possible. L’Aliança alerta que ampliar l’urbanisme sense suficiència hídrica en una illa amb la majoria dels aqüífers esgotats i salinitzats accelera el procés de desertificació. L’entitat reclama que les administracions reverteixin aquest camí i apostin per límits reals al creixement, control efectiu de les extraccions, reutilització de les aigües depurades i un pla hidrològic que prioritzi la recuperació dels aqüífers.
