Segons l’informe publicat per l’Aliança per l’Aigua, Menorca és l’illa amb el nivell d’incompliment més alt, amb un 26,1 % de les analítiques no aptes; Mallorca concentra el nombre més gran d’habitants afectats per incompliments crònics de nitrats; Eivissa registra incompliments i aigua de consum en risc per la salinització dels aqüífers.
L’Aliança per l’Aigua ha publicat avui una avaluació de la qualitat de l’aigua de consum humà a les Illes Balears, com a avanç del seu informe anual. Aquest estudi s’emmarca dins del seu projecte d’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears i s’ha elaborat a partir de les dades del Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC) del Ministeri de Sanitat. Les conclusions són preocupants: el 2025, 98.452 habitants censats de les quatre illes van viure en zones on l’aigua es va declarar no apta per al consum en algun moment de l’any. I no es tracta d’episodis aïllats: en diverses d’aquestes zones els incompliments es repeteixen any rere any des de 2016 o 2017 sense interrupció. Si s’hi sumen les 22 zones addicionals «en risc» —aptes, però amb incompliments recurrents que poden precedir la no aptitud—, la xifra total arriba a 145.027 habitants, un volum que l’entitat denuncia com a conseqüència directa de la sobreexplotació i salinització continuada dels aqüífers, causada per dècades de creixement urbanístic i pressió demogràfica sense límits.
L’informe avalua els 67 municipis de les Illes Balears i analitza 992 analítiques del 2025. El nivell d’incompliment global és del 9,4 %, però aquest percentatge oculta diferències notables entre illes i, sobretot, l’existència de zones amb incompliments que es repeteixen any rere any sense que s’hi hagi posat remei. L’Aliança per l’Aigua alerta que, en molts casos, no es tracta d’episodis puntuals sinó de problemes estructurals vinculats a la sobreexplotació, la salinització i la contaminació per nitrats dels aqüífers, per l’increment de la pressió urbanística i poblacional i, en el cas dels nitrats, també per l’activitat agrícola.
«Això no es resol amb més cloració ni amb més analítiques. Mentre continuem creixent, urbanísticament i en població, seguirem sobreexplotant i salinitzant els aqüífers, i hi haurà pobles que mai no podran garantir aigua de qualitat als seus veïns. El que surt de l’aixeta és el símptoma; la malaltia és sota terra», assenyala Rafael Tur, portaveu de l’Aliança per l’Aigua.
Mallorca: 70.357 habitants sense garantia continuada d’aigua apta
A Mallorca, 26 zones d’abastament repartides en 13 municipis van registrar almenys una analítica no apta el 2025, i van afectar 70.357 habitants censats. El nivell d’incompliment de les analítiques de les zones d’abastament de Mallorca durant el 2025 és del 9,2 %. L’Aliança per l’Aigua destaca dos patrons geogràfics clarament diferenciats: a l’interior agrícola —Manacor, Sineu, Ariany, Costitx, Vilafranca de Bonany, Lloret de Vistalegre, Llubí i Petra— el paràmetre dominant és el nitrat, amb incompliments que es repeteixen any rere any des de 2016 o 2017 sense interrupció. A la costa de Santanyí, en canvi, el patró és d’intrusió salina: clorur, conductivitat, sodi i sulfat per sobre dels valors paramètrics. A més, 12 zones de Mallorca que abasteixen 37.601 habitants censats es troben en situació de risc, incloent-hi Llucmajor (11.418 habitants) i Can Picafort (8.869 habitants), que acumulen incompliments recurrents de sodi i conductivitat.
Menorca: la pitjor taxa d’incompliment de les quatre illes
Menorca és l’illa amb el nivell d’incompliment més alt de l’arxipèlag, amb un 26,1 % de les analítiques no aptes el 2025. Deu zones d’abastament repartides en tres municipis —Maó, es Castell i Ciutadella de Menorca— van tenir aigua no apta, i van afectar 22.705 habitants censats. L’Aliança per l’Aigua alerta que l’entorn de Maó concentra set zones no aptes, totes amb un patró dominant de nitrats que es repeteix de forma gairebé ininterrompuda des de 2016. A Ciutadella, el problema és mixt: clorur i nitrat combinats, coherent amb l’estat «Dolent» de la massa d’aigua subterrània de la zona, explotada per sobre del 104 % de la seva capacitat de recàrrega natural. A més, 3 zones de Menorca es troben en risc i afecten 4.678 habitants censats: Xarxa Casc Urbà Ciutadella (3.878 habitants) per conductivitat creixent, i Urbanització Son Parc (564 habitants) i Santo Tomàs (236 habitants) per incompliments recurrents de clor lliure residual.
Eivissa: 5.390 habitants afectats i dues zones que incompleixen des de 2016
A Eivissa, 6 zones d’abastament en tres municipis van registrar aigua no apta el 2025 i van afectar 5.390 habitants: Cala de Bou-Port des Torrent (Sant Josep, 4.918 habitants), Vicent Ribas-Ferreret (Sant Antoni, 229 habitants), Can Aubarca (Santa Eulària, 121 habitants), Cala Mastella (Santa Eulària, 53 habitants), Es Canar Cosmi (Santa Eulària, 35 habitants) i Sant Josep Zona I (Sant Josep, 34 habitants). Cal destacar que gran part d’aquest incompliment es va produir a Cala de Bou, on la zona d’abastament de Cala de Bou-Port des Torrent, la més poblada de Sant Josep de sa Talaia, va registrar el juliol de 2025 nivells de bromat per sobre del valor paramètric. El bromat és un subproducte de la desinfecció que pot aparèixer quan l’aigua conté bromur, un component natural de l’aigua de mar. L’Aliança per l’Aigua no descarta una relació amb la intrusió marina ja documentada als aqüífers de la zona, tot i que les dades disponibles no permeten confirmar-ho.
L’entitat subratlla que les dues zones amb un historial més preocupant, Sant Josep Zona I (13 analítiques no aptes des de 2016) i Es Canar Cosmi (8 des de 2016), continuen sense resoldre i mostren el patró clàssic d’intrusió salina: conductivitat, sulfat i clorur molt per sobre dels valors paramètrics, coherent amb la sobreexplotació dels seus aqüífers, alguns dels quals explotats per sobre del 108-119 % de la seva recàrrega natural. A més, 6 zones addicionals d’Eivissa es troben en risc, amb 4.296 habitants: Siesta, Cala Llonga, Urbanització Buenavista i Montañas Verdes, totes a Santa Eulària des Riu, i Urbanització Isla Blanca (Sant Joan de Labritja) i San Rafael (Sant Antoni de Portmany), amb incompliments recurrents de sulfat que, en casos anteriors ja documentats, van precedir la classificació com a no aptes.
Formentera: sense incompliments, però amb una zona en vigilància
Formentera és l’única illa sense cap zona d’abastament amb aigua no apta el 2025. L’Aliança per l’Aigua destaca que aquest bon compliment es deu en gran manera al fet que el consum d’aigua potable a l’illa és majoritàriament d’origen dessalat, atesa la històrica sobreexplotació de l’aqüífer formenterer, que ha fet inviable dependre exclusivament de les aigües subterrànies. Tanmateix, una zona, Distribució Riu La Mola, es troba en situació de risc per incompliments recurrents de clor lliure residual des de 2023, un indicador de problemes de dosificació a la xarxa de distribució.
L’Aliança per l’Aigua reclama acció política urgent
L’Aliança per l’Aigua considera que les dades d’aquest informe posen en evidència un problema de salut pública que les administracions no poden continuar ignorant. L’entitat s’adreça, en primer lloc, a la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, com a autoritat sanitària responsable del control de l’aigua de consum humà. L’Aliança reclama que verifiqui que tots els operadors de les zones amb incompliments crònics disposen del Pla Sanitari de l’Aigua (PSA), d’elaboració obligatòria per a totes les zones d’abastament d’acord amb el Reial decret 3/2023, i del Protocol d’Autocontrol actualitzat, obligatori sense excepció per a totes les zones des del Reial decret 140/2003. Ambdós instruments, pensats precisament per identificar i corregir riscos de manera anticipada, no han impedit que zones com Sant Josep Zona I o Es Canar Cosmi acumulin incompliments des de 2016 sense resoldre.
A la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua, responsable de garantir el control i la recuperació dels recursos hídrics, l’entitat li reclama un control efectiu de les extraccions d’aigua subterrània i que posi en marxa urgentment les mesures necessàries per recuperar el bon estat dels aqüífers d’acord amb el vigent Pla Hidrològic de les Illes Balears. L’Aliança per l’Aigua també interpel·la els municipis, responsables directes del servei de subministrament d’aigua potable als seus veïns d’acord amb la Llei de bases de règim local, perquè exigeixin als seus operadors el compliment dels plans i protocols legalment obligatoris, i perquè no autoritzin nous creixements urbanístics sense garantir prèviament la disponibilitat d’aigua suficient i de qualitat.
L’Aliança per l’Aigua recorda que la declaració de no aptitud i les recomanacions de consum corresponen a l’autoritat sanitària, i que els veïns de les zones afectades han de seguir en tot moment les indicacions del seu ajuntament i de la Conselleria de Salut.
L’entitat subratlla que la mesura més urgent i estructural és posar límit al creixement urbanístic i a la pressió demogràfica, com a condició prèvia indispensable per aturar la sobreexplotació i la salinització dels aqüífers, el principal recurs hídric natural que abasteix els pobles i ciutats de les Illes Balears. Segons el Pla Hidrològic de les Illes Balears, el 60 % de les masses d’aigua subterrànies de les illes ja es troben en mal estat per sobreexplotació, salinització o contaminació per nitrats, una situació que no farà més que empitjorar si no s’actua sobre les causes. En aquest sentit, l’Aliança adverteix que la recent Llei 4/2026, o llei òmnibus, va en la direcció exactament contrària: redueix l’obligació de sol·licitar informe de suficiència hídrica per a nous creixements urbanístics, i desactiva així el principal control ambiental sobre el creixement en el pitjor moment possible.
Els resultats és poden consultar al següent mapa d’incidències elaborat per l’Aliança per l’Aigua:
