Nom científic:
Bufotes balearicus
Hàbitat i distribució geogràfica:
Es tracta d’una espècie autòctona del Mediterrani que viu en camps de cultius i boscos pròxims a punts d’aigua com fonts, torrents, bases temporals o safareigs.
Alimentació:
Pràcticament tot l’any el trobaven prop de zones de cultiu on es creu que s’alimentava d’insectes inclús restes dels horts.
Estat de conservació:
A Eivissa, era freqüent als anys 60, però actualment, es troba en perill d’extinció degut a la degradació del seu hàbitat vinculat amb l’aigua. Mentre que a Mallorca està catalogada com vulnerable. Factors com la sequera, la sobreexplotació de l’aigua, la urbanització, l’abandonament del camp i la contaminació amb pesticides destrueixen la seva llar.
Biologia:
El càlapet és un gripau robust d’uns 6-7 cm, amb potes anteriors curtes i posteriors més desenvolupades per saltar. Coloració dorsal amb fons blanc i taques verdes poc definides que varien en definició i coloració depenent del sexe. Té dits curts exceptuant el del mig de les potes posteriors. Dors cobert de berrugues i ventre granulat.
En època reproductiva, feien les seves postes en petites balses temporals o safareigs.
La sequera, la sobreexplotació de l’aigua, la urbanització, l’abandonament del camp i la contaminació amb pesticides, a més de les construccions de carreteres han fet que Eivissa sigui un lloc hostil pel calàpet. Així doncs, existeix una pèrdua generalitzada dels seus punts de reproducció que requerien d’aigua per fer-ho.
