Nom científic:
Tamarix spp
Hàbitat i distribució geogràfica:
El tamarell és un gènere que dona nom a un grup d’espècies d’arbust molt lligades a les zones humides, habitualment salins i litorals del Mediterrani occidental. El seu hàbitat natural inclou salobrars, ribes de rius i torrents, basses costaneres i zones deprimides on s’acumula aigua temporalment o hi ha un nivell freàtic elevat. Es tracta d’una planta halòfila, capaç de viure en sòls amb alta concentració de sal, i alhora amb una certa humitat, cosa que li permet establir-se en ecosistemes difícils per a altres espècies. Aquesta capacitat li dona un paper clau en la fixació de dunes humides i la protecció de marges fluvials.
El tamarell és una espècie autòctona del sud d’Europa i nord d’Àfrica, amb una distribució natural centrada als països mediterranis com França, Espanya i Portugal. A les Illes Balears, incloses Eivissa i Formentera, és una espècie habitual als entorns humits costaners, com les zones de Ses Salines.
Estat de conservació:
A les Pitiüses trobem espècies com Tamarix canariensis o T. gallica, incloses les dues al catàleg balear d’espècies protegides, especialment pel seu valor ecològic dins dels sistemes humits. Tot i que es consideren espècies de “Preocupació menor” segons la Llista Vermella de la IUCN, ja que presenten una distribució àmplia i poblacions estables en la major part del seu rang. No obstant això, la regressió general dels ambients humits i les transformacions de les zones costaneres poden afectar-ne la presència local en alguns indrets.
Biologia
És un arbust o petit arbre caducifoli, que pot assolir fins a 5 o 6 metres d’alçada. Presenta una ramificació molt densa i flexible, amb branques primes de color marró rogenc que li donen un aspecte suau i lleuger. Les fulles són molt petites, escatoses i adaptades a reduir la transpiració en ambients salins i secs. La floració té lloc entre la primavera i l’estiu, amb flors petites de color rosa pàl·lid agrupades en espigues allargades que cobreixen l’arbre de manera molt ornamental. El fruit és una càpsula que conté llavors diminutes amb vil·là, cosa que en facilita la dispersió pel vent. El tamarell juga un paper important en l’ecologia dels ambients humits, oferint refugi i aliment a diferents espècies d’insectes i aus, i ajudant a estabilitzar els sòls en entorns fràgils com les dunes i les ribes.
Com a curiositat, abans de la popularització del sucre, els beduïns utilitzaven com a edulcorant les secrecions ensucrades que produeixen els tamarells, una espècie de goma amb gust de mel que es recol·lecta a primera hora del matí.
