SEQUERA HIDROLÒGICA

INTRODUCCIÓ

La sequera hidrològica és un fenomen caracteritzat per la disminució persistent i prolongada dels recursos hídrics disponibles, especialment en rius, llacs, embassaments i aqüífers. En el cas de les Pitiüses, els cursos d’aigua són intermitents i no permanents i per tant els recursos hídrics principals són masses d’aigua subterrànies. En contextos, com les illes Balears, amb una forta pressió turística, combinat amb les sequeres meteorològiques (és a dir, la manca de precipitacions) està comportant sequeres hidrològiques intenses degut a la sobreexplotació dels recursos subterranis.

Les sequeres prolongades provoquen una disminució dels nivells freàtics i l’empitjorament de la qualitat de l’aigua, posant en risc el subministrament i l’equilibri dels ecosistemes locals.

ESTAT I TENDÈNCIES

• Eivissa es troba en situació de prealerta per sequera hidrològica des del gener de 2023, acumulant dos anys consecutius en aquest escenari.
• L’illa mostra una tendència sostinguda a l’empitjorament de la sequera en l’última dècada, amb afectació especialment a primavera i estiu, una estacionalitat encara present i una capacitat de recuperació dels aqüífers cada cop més limitada.
• L’ús creixent d’aigua dessalada ha contribuït a esmorteir parcialment l’estacionalitat, reduint la pressió directa sobre els aqüífers a l’estiu, tot i que no ha revertit la tendència a la baixa de les reserves subterrànies.
• Formentera presenta una dinàmica molt irregular de sequera, amb canvis sobtats i sense una estacionalitat clara, ja que la situació hídrica depèn principalment de la pluviositat, no de la pressió sobre els aqüífers.

Figura 1. Evolució de l’índex de sequera hidrològica a la Unitat de Demanda I- Eivissa (juliol de 2015- juliol de 2025). Font: Govern de les Illes Balears: Direcció General de Recursos Hídrics.

Les reserves hídriques a Eivissa han mostrat una tendència sostinguda a la baixa durant els darrers anys, amb un agreujament progressiu de la situació de sequera hidrològica. Des del gener de 2023, l’illa es manté en situació de prealerta per sequera, acumulant ja dos anys consecutius dins aquest escenari, amb valors que sovint s’han situat molt propers al llindar d’alerta, especialment a la primavera i estiu de 2024. De fet, al juny de 2024, es va entrar en estat d’alerta, cosa que no passava des del setembre de 2016.

En l’última dècada, destaca el període entre 2015 i 2017, on Eivissa va patir episodis de sequera intensa, arribant a situacions d’alerta en almenys tres ocasions, especialment durant els mesos d’estiu. Tot i això, es va recuperar una situació de normalitat hidrològica a inicis de 2017, que es va mantenir fins al setembre de 2018, quan es tornà a declarar la prealerta, si bé aquesta va durar poc i l’hivern següent es va restablir la normalitat. Aquest patró es repeteix a l’estiu de 2019, amb una nova entrada en prealerta que es dissol al novembre de 2019.

El 2020 va tancar amb una nova situació de prealerta a l’octubre, que es va allargar durant tot l’any 2021. Al febrer de 2022, l’illa va tornar temporalment a la normalitat, però la recuperació va ser efímera, ja que al maig de 2022 es tornava a activar la prealerta, de la qual ja no s’ha sortit fins a l’actualitat.

En resum, tal com s’observa a la Figura 1, Eivissa mostra una tendència a una reducció progressiva de la capacitat de recuperació dels aqüífers, agreujada per la manca de pluges i l’increment de la demanda hídrica. A aquesta situació cal afegir-hi l’estacionalitat molt marcada del consum i de l’estrès hídric a l’illa, que es concentra especialment durant els mesos d’estiu. La forta pressió turística que rep Eivissa en temporada alta es tradueix en un increment notable de la demanda d’aigua, fet que accentua les fases de prealerta i alerta per sequera, com s’ha observat repetidament en els darrers anys. Aquesta estacionalitat limita la capacitat dels aqüífers per regenerar-se durant els períodes de menor demanda.

Tot i que l’ús creixent d’aigua dessalada ha contribuït a esmorteir parcialment aquesta estacionalitat, reduint la dependència directa dels aqüífers en els mesos de màxim consum, la tendència general continua sent clarament a la baixa. Les dades mostren que els aqüífers no aconsegueixen recuperar-se de forma sostinguda, una situació agreujada per la manca de precipitacions i una demanda estructuralment elevada.

Figura 2. Evolució de l’índex de sequera hidrològica a la Unitat de Demanda I- Formentera (juliol de 2015- juliol de 2025). Font: Govern de les Illes Balears: Direcció General de Recursos Hídrics.

En el cas de Formentera, l’índex de sequera hidrològica ha presentat una alta variabilitat durant l’última dècada, amb fluctuacions molt acusades i sense un patró estacional clar. Els valors han passat ràpidament de situacions de normalitat a situacions de prealerta, alerta o fins i tot emergència, sense una transició suau ni previsible. Aquesta inestabilitat fa difícil establir cicles o tendències clares a llarg termini.

Tot i així, es poden identificar alguns episodis destacats. El 2016 va ser un any amb diversos mesos en situació de prealerta i alerta, arribant puntualment a la franja d’emergència al novembre de 2016, moment en què l’índex va caure per sota de 0,1. El 2017, 2018 i 2019 es recupera una mica la situació mantenint-se sobretot en estat de prealearta, amb algun episodi de normalitat.

A partir de juny de 2021 la situació millora i s’entra en normalitat fins a l’estiu del 2023 que decau una mica i de nou al desembre de 2023 on es declara novament estat de prealerta per sequera i empitjora a estat d’alerta al juny de 2024. La situació no es recupera fins a febrer de 2025, quan torna a superar el llindar i entra en normalitat hidrològica després de més d’un any en situació de prealerta o alerta.

A la Figura 2, es pot observar clarament aquesta dinàmica irregular i oscil·lant de l’índex de sequera a Formentera entre 2015 i 2025. Formentera s’abasteix en un 99% d’aigua dessalada, de manera que les dades de l’índex depenen de la pluviositat que no pas de la pressió sobre les masses d’aigua subterrànies. Així, la sequera hidrològica actual no té un impacte directe sobre la població, sinó principalment sobre l’agricultura.

METODOLOGIA