Introducció
L’índex de pressió humana (IPH) és un indicador que mesura el grau d’impacte que té l’activitat humana sobre el territori i, especialment, sobre els recursos hídrics. L’IPH estima el nombre total de persones presents en un període determinat, tant de població resident com de visitants, a partir dels passatgers registrats als ports i aeroports.
El seu objectiu és complementar la informació que ofereixen les estadístiques oficials de població —com el cens demogràfic, el padró municipal o les estimacions de l’INE—, que només consideren la població resident. A diferència d’aquestes, l’IPH permet calcular la càrrega demogràfica real que suporta un territori i, gràcies a les fonts estadístiques en què es basa, pot oferir una desagregació temporal diària.
En comunitats fortament turístiques, com és el cas d’Eivissa i Formentera, on el nombre de persones presents difereix notablement de la població resident, aquest indicador esdevé una eina essencial per a la planificació i gestió adequada dels recursos i serveis, atenent a les necessitats reals de la població al llarg de l’any.
Estat i tendències
- A l’estiu, la població present a Eivissa pràcticament es duplica, amb un IPH màxim de 332.015 persones el 2024, enfront d’un mínim hivernal de 144.813 persones. L’IPH mitjà fou de 224.440 persones.
- Formentera triplica la seva població resident en temporada alta, assolint un IPH màxim de 34.444 persones el 2024, mentre que el mínim d’hivern és de 9.521 persones i l’IPH mitjà de 18.976.
- La població resident d’Eivissa va créixer de 159.180 habitants el 2023 a 161.485 el 2024, un augment de 2.305 persones o un1,45 %.
- A Formentera, la població resident va passar d’11.389 habitants el 2023 a 11.483 el 2024, un increment de 94 persones o un 0,83 %.
- A Eivissa, la densitat demogràfica va augmentar de 4.640 habitants/km² el 2023 a 4.761,3 habitants/km² el 2024, evidenciant un increment de la pressió poblacional.
- A Formentera, la densitat va passar de 138 habitants/km² el 2023 a 139,14 habitants/km² el 2024, mostrant també un lleuger increment.
L’anàlisi de l’índex de pressió humana (IPH) a Eivissa i Formentera posa de manifest la forta càrrega demogràfica que aquestes illes suporten més enllà del creixement de la seva població resident. Segons les dades del 2024, la població d’Eivissa va augmentar un 1,45 % respecte a l’any anterior (de 159.180 a 161.485 habitants), mentre que Formentera ho va fer en un 0,83 % (d’11.389 a 11.483 habitants). Tot i que aquests increments absoluts semblen moderats, l’impacte real s’amplifica quan s’integra la població estacional en el càlcul de l’IPH.
A Eivissa (figura 1), el 2024 es van registrar fins a 332.015 persones en els mesos de màxima afluència, més del doble de la població resident. L’IPH mitjà fou de 224.440 persones, i el mínim de 144.813 en temporada baixa. A més, la sèrie històrica 2016–2024 mostra una pressió creixent, interrompuda únicament per la caiguda del 2020 arran de la pandèmia.
Figura 1. Evolució de l’Índex de Pressió Humana (IPH) a Eivissa, 2016–2024
Font: Elaboració pròpia amb dades disponibles del IBESTAT.
A Formentera (figura 2), malgrat la seva menor dimensió, l’estacionalitat és encara més accentuada: el pic màxim fou de 34.444 persones, triplicant de llarg la població resident, amb un IPH mitjà de 18.976 i un mínim de 9.521. La seva evolució temporal reflecteix la mateixa dinàmica d’alts i baixos que Eivissa, però amb una relació residents/visitants molt més desequilibrada, que accentua la vulnerabilitat de l’illa.
Figura 2. Evolució de l’Índex de Pressió Humana (IPH) a Formentera, 2016–2024
Font: Elaboració pròpia amb dades disponibles del IBESTAT.
Aquesta pressió es tradueix en una densitat demogràfica creixent: a Eivissa va passar de 4.640 habitants/km² el 2023 a 4.761,3 el 2024; a Formentera, de 138 a 139,14 habitants/km². Aquests increments, aparentment petits en valors anuals, tenen implicacions significatives en illes amb una capacitat territorial i uns recursos hídrics molt limitats.
El caràcter diari i desagregat de la metodologia de l’IPH permet evidenciar com la població visitant multiplica de forma puntual la demanda d’aigua potable, agreujant una situació ja tensionada per l’escassetat estructural. En territoris insulars on la disponibilitat d’aqüífers és reduïda i la dependència de la dessalació és elevada, l’augment dels pics poblacionals suposa un repte crític de sostenibilitat. Així, mentre el creixement vegetatiu de la població resident té un efecte constant, és sobretot la variabilitat estacional la que determina la pressió extrema sobre els recursos hídrics d’Eivissa i Formentera.
Metodologia
| Definició | Index de pressió humana |
| Metodologia | L’indicador de pressió humana es construeix mitjançant la suma de les estimacions diàries de la població resident i la població estacional: IPHi,d,a= PRESIi,d,a + PESTi,d,a On:
La població resident es pren de les xifres oficials de l’INE a 1 de gener i es distribueix uniformement al llarg de l’any. La població estacional s’estima a partir dels fluxos de passatgers (arribades i sortides) registrats en aeroports i ports de competència estatal i autonòmica, així com de les dades de població i projeccions de l’INE. Per obtenir la sèrie definitiva, aquestes estimacions incorporen dues correccions anuals: (1) la neutralització del balanç entre entrades i sortides, per garantir que el flux net de passatgers sigui nul a escala anual, i (2) l’ajust de la població estacional a 31 de desembre, per evitar discontinuïtats en el pas d’un any a l’altre. A Eivissa i Formentera, des de 2016 es publiquen dades separades. A més, per corregir l’efecte dels excursionistes que visiten Formentera des d’Eivissa en un mateix dia, es reparteix un 50 % de la càrrega entre les dues illes. Cal tenir en compte que els resultats poden ser definitius, provisionals o d’avanç, segons la disponibilitat de les dades.
Per a més detall metodològic es pot consultar el document complet del IBESTAT: https://ibestat.es/wp-content/uploads/2024/05/Metodologia_IPH2_cast.pdf |
| Unitats | Persones/any |
| Temporalitat | Anual |
| Escala geogràfica | Insular |
| Fonts d´ informació | IBESTAR |
| Observacions | Abans del 2016 no es comptava amb dades separades de les illes de Eivissa i Formentera. |
