Missatges Clau
-
El 2023 ha estat un any sec per a les Pitiüses, arribant a reportar-se nivells de sequera severa a Eivissa i sequera moderada a Formentera.
Definició Evolución del índice de sequía meteorológica. Metodología Aquest indicador pretén analitzar la variació de l’Índex de Precipitació Estandarditzat (SPI) durant les últimes dècades. La sequera meteorològica es defineix com la disminució de les precipitacions en una regió concreta respecte al valor mitjà d’aquesta regió i durant un temps determinat. Aquest càlcul es realitza pel Govern dels Illes Balears mitjançant el SPI i la informació per al seu càlcul s’extreu de les estacions d’AEMET.
Aquest índex suposa que la precipitació es distribueix segons una distribució normal i per tant es pot avaluar la desviació de les precipitacions d’un any en concret respecte a la mitjana de la sèrie temporal.
SPIi: Índex de Precipitació Estandarditzat.
Xi: Precipitació acumulada l’any.
Mxi: Mitjana aritmètica de precipitacions en el període considerat.
S: Desviació estàndard en el període considerat
Unitats SPI (Índex de Precipitació Estandardizat) Temporalitat Anual (serie 1970-2022) Escala geogràfica Segon estaciones de mesura, Insular (Pitiüses) Fuentes de informació Govern de les Illes Balears: Direcció General de Recursos Hídrics. Observacions L’índex distingeix 4 intensitats de sequera segons el valor del SPI: Sequera lleu (entre 0 i -0,84), sequera moderada (-0,84 i -1,28), sequera severa (-1,28 i -1,65) i extrema (<-1,65).
Les estacions que s’analitzen a les Pitiüses estan en l’Aeroport d’Eivissa (B954), a Santa Eulària (B962) i a Formentera (B984 i B988).
Segons les dades registrades per l’estació de l’aeroport d’Eivissa, s’identifica 1 any de sequera extrema (1983), 4 de sequera severa i 21 entre sequera moderada i lleu. És a dir, 25 dels 53 anys estudiats han presentat precipitacions per sota de la sèrie temporal (Figura 1). En concret, 2023 s’ha caracteritzat per ser un any de sequera severa respecte a la sèrie històrica amb un Índex de Sequera Meteorològica de -1,29. Aquesta situació de sequera severa, no s’ha havia vist des del 2014.
D’acord amb els valors del SPIde l’estació de Can Palerm en Santa Eulalia, es detecten 4 anys de sequera extrema (1983, 1988, 1999 i 2000; 2 d’ells consecutius), 1 de sequera se severa i 22 de sequera moderada i lleu. 26 han presentat valors del SPI inferiors al valor normal (Figura 2). 2023 va registrar valors de SPI de -1,2 i s’ha reportat un any de sequera moderada.
A Formentera, 2023 ha sit un any de sequera lleu amb un SPI de -0,5 (Figura 3.). Segons les estacions d’AEMET que es troben entre Eivissa i Formentera, es pot extreure que l’any 1983 va ser un any d’extrema sequera i que l’any 1999 també va suposar una sequera severa. Com a norma general, la meitat dels anys estudiats s’han caracteritzat per una sequera més o menys intensa. Els dos últims anys, 2022 i 2023, han estat diferents, el 2022 va ser un any humit, mentre que el 2023 va ser un any de sec.
Figura 1. Evolució de l’indicador de sequera meteorològica per a l’estació de l’aeroport d’Eivissa (1970-2023). (Font: Govern dels Illes Balears).
Figura 2. Evolució de l’indicador de sequera meteorològica per a l’estació de Santa Eulària (1970-2023). (Font: Govern dels Illes Balears).
Figura 3. Evolució de l’indicador de sequera meteorològica per a les dues estacions de Formentera (1970-2023). (Font: Govern dels Illes Balears).