ACTUALITAT

L’Aliança per l’Aigua ha publicat els resultats dels Indicadors Anuals de l’Aigua per 2019. Els indicadors es troben aquí.

Els Indicadors de l’Aigua descriuen de manera senzilla i actualitzada la gestió i estat dels recursos hídrics d’Eivissa i Formentera. S’ordenen en temes clau d’acord amb la normativa vigent: sequera, estat de les masses d’aigua, proveïment i sanejament. Els indicadors es revisen anualment amb la informació disponible de les autoritats competents (estatal, autonòmica i local).

Per a aquest any, els indicadors desenvolupats són els següents:

• Sequera meteorològica
• Sequera hidrològica
• Estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrània
• Producció d’aigua dessalada
• Pèrdues en la xarxa de subministrament
• Consum relacionat amb l’activitat turística
• Qualitat d’entrada de les aigües a les depuradores
• Qualitat de les aigües depurades
• Qualitat de les aigües de bany

Les principals conclusions d’aquest informe són les següents:

  • El 2018 s’han registrat majors pluviometries respecte als anys anteriors. A Santa Eulària només es van donar majors pluviometries el 2011, mentre que a Eivissa no es registren pluviometries majors des de 1996. A Formentera és l’any més plujós des de 2012
  • 2019 ha estat un any caracteritzat per una sequera lleu a les Pitiüses.
  • La meitat dels anys estudiats s’han caracteritzat per una sequera més o menys intensa
  • Eivissa ha patit tres períodes d’alerta de sequera en els últims 10 deu anys (2014, 2015 i 2016). Va entrar en prealerta durant l’estiu de 2019; tornant a la normalitat durant l’hivern.
  • L’índex de sequera a Formentera ha tingut fluctuacions molt acusades en comparació amb l’illa d’Eivissa. En l’última dècada ha aconseguit la prealerta per sequera en mínim tres ocasions.
  • Més de la meitat dels anys estudiats s’han caracteritzat per assolir índexs de sequera per sota del de normalitat.
  • 8 de les 16 masses d’aigua presents a Eivissa es troben amb un mal estat quantitatiu i una d’elles en risc.
  • L’única massa d’aigua subterrània de Formentera es troba amb un mal estat quantitatiu i s’ha agreujat el seu estat des de 2012.
  • La quantitat d’aigua dessalada produïda a les Pitiüses ha augmentat en un 41% des de 2015.
  • Les dessaladores de l’illa d’Eivissa van aconseguir el màxim de producció durant l’agost de 2019; mentre que en els primers mesos de l’any van produir a la meitat de la seuya capacitat.
  • La quantitat d’aigua dessalada lliurada a Sant Antoni ha disminuït un 35% des de 2015.
  • El municipi que major quantitat d’aigua dessalada subministrada per habitant registra és Sant Josep.
  • En 2019, un 62,8% de l’aigua consumida es va consumir durant els mesos de temporada alta, a Formentera és del 74,9%. Aquest augment es dóna en tots els municipis de les Pitiüses.
  • L’augment en el volum d’aigua consumida es deu a la major pressió humana a què es veu sotmesa l’illa i no per un augment en el consum de manera individual en el cas d’Eivissa.
  • A Formentera, la dotació per persona augmenta en més del doble.
  • L’aigua no registrada ascendeix a un 28% a la xarxa de subministrament de l’illa d’Eivissa fins a arribar 4,3hm3 durant 2019, un volum superior a la producció de la dessaladora d’Eivissa per al mateix any.
  • Sant Josep i Santa Eulària superen el 25% d’aigües no registrades a la xarxa requerit pel Pla Hidrològic de Balears per a l’any 2021.
  • Formentera és el municipi pitiús amb menor percentatge d’aigües no registrades (10,0%).
  • En 2019, 9 de les 10 depuradores de l’illa d’Eivissa van rebre aigües amb matèria orgànica o sòlids en suspensió superior als valors permesos. En un 81.1% de l’cabal es superen els límits legals.
  • El 77,1% de les aigües residuals que arriben a la depuradora de Formentera presenten incompliment en els paràmetres de qualitat. •En 2019, 4 de les 10 depuradores de l’illa d’Eivissa han abocat aigües deficientment depurades.
  • De les aigües depurades, un 45% s’han depurat deficientment i s’han abocat a la mar.
  • El 98% de les aigües mal depurades corresponen a la depuradora de Vila, sent aquesta la depuradora que major cabal depura a l’illa.
  • Totes les depuradores de l’illa d’Eivissa excepte la depuradora de Sant Joan aboca aigües amb salinitats per sobre de el límit per a la seva reutilització
  • Un 72,16% de les aigües depurades a l’illa d’Eivissa mostren salinitats elevades, inutilitzant-les per a ús agrícola.
  • En el cas de Formentera, el 63,8% l’aigua mostra salinitats que la inutilitzen per a ús agrícola.
  • En els últims 9 anys, s’ha donat una reducció en la qualitat en 10 de les 41 zones de bany analitzades a l’illa d’Eivissa.
  • A Eivissa, dels 41 punts de mostreig a 6 d’ells s’ha donat un mínim d’un esdeveniment de contaminació fecal.
  • A l’illa de Formentera la qualitat s’ha mantingut “excel·lent” en tots els punts de bany analitzats i sense contaminació fecal.

 

 

[CAT] Traduccions automàtiques des del català. Si detecteu errors podeu col·laborar a millorar-les a webmaster@alianzaagua.org.

[ESP] Traducciones automáticas del catalán. Si detectas errores puedes colaborar a mejorarlas en webmaster@alianzaagua.org.

[ENG] Machine-based translations from Catalan. If you find some errors, you can contribute at webmaster@alianzaagua.org.