Juan Calvo. Coordinador tècnic de l’Aliança per l’Aigua
Publicada a Diario de Ibiza
Ses Feixes des Prat de Ses Monges ha estat i podria tornar a ser un espai de gran rellevància per a la societat eivissenca. El passat va ser l’horta de Vila mitjançant un conjunt d’horts irrigats per un sistema hidràulic únic que es remunta a l’època musulmana. En el futur es podria convertir en una àrea verda per a ús públic i educació ambiental. Tot i això, el present de Ses Feixes és encara desesperançador atès el seu progressiu deteriorament. Tot i això, veïns, naturalistes i grups ecologistes locals mantenen encara la seva esperança i reclamen la millora ambiental i patrimonial d’aquest entorn. El Consell d’Eivissa va elaborar un estudi l’any 2017 per a la recuperació hidrològica i ambiental de ses Feixes que estableix les bases per definir les actuacions necessàries.
Quan l’aigua de torrents i aqüífers alimentava els horts de Ses Feixes
Fa 10.000 anys, Ses Feixes des Prat de Vila i Ses Monges eren les aigües succintes d’una gran badia que unia l’actual port d’Eivissa i la badia de Talamanca. Els sediments de les aigües del torrent de Sa Llavanera van anar vessant la badia convertint Ses Feixes en un aiguamoll de gran riquesa biològica per la seva diversitat d’ambients dolços, salobres i salins. Les terres fèrtils d’aquest aiguamoll juntament amb l’abundància d’aigua dolça van haver d’atreure els primers pobladors per transformar-les en terres de cultiu. Així, durant l’època musulmana es va iniciar la construcció d’un sistema de canals de drenatge a Ses Feixes per assecar els terrenys inundats i emprar-los com a terres de cultiu i pasturatge. Posteriorment, els nous pobladors catalans van continuar el cultiu d’aquestes terres com a horta que alimentava els habitants de Vila principalment. Encara a la dècada dels anys 50 del segle passat es cultivaven una rica varietat d’hortalisses (tomàquets, bledes, pebrots, blat de moro, alls, enciams, síndries, etc.) i fruiters (codonys, magraners, parres, albercoquers, tarongers, etc.).
Aquest cultiu històric a Ses Feixes ha implicat l’herència d’un ric patrimoni historicocultural fins als nostres dies. En primer lloc, destaca l’enginyós sistema hidràulic de canals d’irrigació de les parcel·les anomenades feixes, únic al món, que recollia i distribuïa l’aigua dolça per tota la zona. Cada parcel·la era travessada per canals subterranis anomenats fibles que connectaven els canals principals amb les terres de cultiu. Així, el sistema de reg emprat permetia l’arribada de l’aigua a les arrels de les plantes per capil·laritat ascendent. També destaquen els portals de feixa com a elements arquitectònics de gran valor i s’hi reconeixen els estils arquitectònics més primitius de les Pitiüses. L’estructura d’aquests portals és de pedra i argamassa amb un revestiment de calç. El contorn del portal és de bigues de fusta, normalment savina, amb pedra de marès a sobre. La porta és de fusta també habitualment de savina.
L’abandó de Ses Feixes va arribar amb el boom turístic
El boom turístic dels anys 60 va comportar la pèrdua de l’interès de la població local per l’horta com a activitat econòmica complementària i va suposar l’abandó progressiu del cultiu de Ses Feixes. A més, el creixement urbanístic de la ciutat d’Eivissa va provocar la degradació de l’espai i va impossibilitar definitivament el cultiu. Aquesta urbanització va comportar l’alteració del sistema hidrològic, l’aïllament de ses Feixes i la seva progressiva salinització. Així es va perdre la seva alimentació amb aigua dolça del torrent de Sa Llavanera i altres torrents locals. A més, l’aqüífer que alimentava Ses Feixes també es va salinitzar per la seva sobreexplotació. Finalment, els habitatges construïts a l’interior de Ses Feixes no es van connectar a la xarxa de sanejament i provoquen encara actualment una forta contaminació d’aigües fecals en aquest entorn.
Tot i això, la natura resisteix i Ses Feixes encara manté molts valors ecològics. Així, es conforma un mosaic d’hàbitats de gran interès ecològic: salicòrnies, jonqueres, canyissars i petites tolles temporals, els quals són lloc per a l’alimentació i la reproducció d’una avifauna rellevant. Tot i això, l’alteració hidrològica i la contaminació de les aigües amenaça la supervivència d’aus aquàtiques presents o potencials com el Avetorillo, el Buitrón, el Calamón o el Carricerín. També destaca la presència d’una població d’anguiles, encara que també pateixen la contaminació aquàtica i la connexió deficient amb el mar. Un altre cas és el Gripau verd balear (calàpet) que també està greument amenaçat per la desaparició d’aquests hàbitats aquàtics. L’entorn agrícola de secà de Ses Feixes també ha patit un deteriorament progressiu. Aquest abandó o transformació de l’agricultura de secà posa en perill la conservació d’aquest paisatge agrícola tradicional i la supervivència d’aus com l’Alcaravan i la Curruca balear.
La recuperació de Ses Feixes encara en espera
L’any 2014 es va fer el primer pas per a la recuperació de Ses Feixes amb l’execució d’una infraestructura hidràulica perimetral. L’any 2017 es va realitzar l’estudi de recuperació hidrològic i ambiental per part del Consell que defineix les infraestructures i el funcionament hídric per a la seva completa recuperació ambiental. D’aquesta manera, es planteja un sistema de cinc llacunes litorals alimentades amb aigua regenerada de depuradora i aigua del mar per reproduir les condicions naturals d’una aigua mediterrània natural. Si es duen a terme les actuacions previstes, Ses Feixes es podria convertir en una zona verda emblemàtica per a ús públic i educació ambiental. Tot i això, la implantació d’aquestes actuacions requereix que Consell i els Ajuntaments d’Eivissa i Santa Eulària finalitzin la tramitació del Pla Especial que regeix aquest àmbit. També s’han de coordinar per garantir-ne la posada en marxa i la gestió. Mentrestant la societat civil eivissenca continua reivindicant aquest espai per a la conservació i el gaudi de tots.
LA CLAU
Ses Feixes es podria convertir en una zona verda emblemàtica per a ús públic i educació ambiental. Encara manté molts valors ecològics, albergant un mosaic d’hàbitats de gran interès ecològic i paisatgístic: salicòrnies, jonqueres, canyissars i petites tolles temporals, els quals són lloc per a l’alimentació i la reproducció d’una avifauna aquàtica rellevant.
