Tribuna de Juan Calvo. Director de l’Aliança per l’Aigua al Diario de Mallorca
El Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat per reial decret el 2023, acaba la seva vigència el 2027. No és una declaració d’intencions: és una norma que fixa quines obres s’han de fer, qui i a quin cost. Mentre s’executa, ja s’elabora el següent, el de 2028-2033. Convindria saber què està passant amb el vigent. Des de l’Aliança per l’Aigua ho hem mesurat al nostre Observatori de l’Aigua de les Illes Balears. Així hem aïllat, dins de tota la contractació pública, les obres que executen el pla. A les Balears se n’ha adjudicat el 23%; a Mallorca, el 24,1%: 200,1 milions dels 830 previstos.
El problema no és de planificació, sinó de velocitat. El Govern Balear adjudica uns 18 milions d’euros l’any en obra hidràulica, quan per complir el pla n’hauria d’adjudicar 79. Al ritme actual, executar-lo no costaria sis anys, sinó més de vint-i-cinc. La depuradora d’Inca ho il·lustra bé. Es va adjudicar el 2023 per 11 milions d’euros i encara no s’ha executat: el projecte es va reformar, el pressupost va pujar a 12,6 milions i al juliol encara esperava permisos. Mentrestant, la planta va superar el cabal de disseny onze dels dotze mesos del 2025. Els doblers hi eren fa tres anys: falla el procediment.
La major obra d’abastament de Mallorca ho confirma. El projecte de remodelació de la dessaladora de la badia de Palma es va encarregar el 2021, l’obra no es va licitar fins a l’abril d’enguany, s’ha adjudicat per 41,3 milions d’euros i, amb tres anys d’execució per davant, la planta no estarà a punt abans del 2029: vuit anys des de l’encàrrec. I aquest és el fons de la qüestió: les dessaladores arriben sempre després del creixement que han d’abastir, mai abans.
Un altre patró en les obres autonòmiques: la inversió en torrents depèn de les catàstrofes. Les obres d’emergència del Llevant de 2018 van sumar 21,4 milions d’euros; en els set anys següents, les planificades n’han sumat 2,7. Per cada euro invertit a prevenir, se n’han invertit vuit a reparar.
El pla reparteix les obres gairebé a parts iguals entre el Govern i els ajuntaments, però els municipis treballen amb menys mitjans humans. A les Balears no hi ha cap òrgan públic ni cap oficina tècnica que hi doni suport als seixanta-set ajuntaments, i cadascun ha de licitar les seves obres pel seu compte. I el finançament és un altre problema dels ajuntaments. L’obra més gran de tot el pla ho demostra. L’ampliació de la depuradora de Palma II és responsabilitat d’EMAYA: la primera fase avança perquè la finança el Ministeri amb fons europeus, però de la segona l’empresa municipal n’ha d’assumir 60 dels 72 milions amb un crèdit estatal, i a hores d’ara només se n’ha licitat el projecte.
La lentitud no té color polític. Des del 2018, totes les administracions han adjudicat només uns 38 milions d’euros l’any en obra hidràulica a Mallorca, amb el mateix resultat al llarg de tres legislatures i de governs de signes diferents. Els tècnics que van redactar el pla van fer una anàlisi exhaustiva i rigorosa: el que falla ve després, a l’hora d’executar-lo. És un problema estructural: tenim administracions que no estan dissenyades per a la velocitat a què creixen aquestes illes. I sempre hi ha qui en conclou que cal desmuntar-les. Al contrari: fan falta més mitjans tècnics, procediments modernitzats i una gestió que fixi objectius i terminis. No sobra administració: falta capacitat per executar el que ella mateixa ha planificat.
Res d’això serveix, però, si mentrestant continuem creixent. Cada desenvolupament urbanístic aprovat sense garantir la suficiència hídrica s’afegeix a una demanda que les infraestructures ja no cobreixen avui. A Mallorca, més de la meitat de les masses d’aigua subterrània estan en mal estat i les reserves fa una dècada que baixen, amb onades de calor pel canvi climàtic que empitjoren la situació. Aturar el creixement i modernitzar les administracions per accelerar les obres és l’única manera de revertir la crisi hídrica que ja pateix Mallorca.
