Aquest divendres 15 de maig s’ha celebrat la Mesa de Diàleg de l’Aigua de l’illa d’Eivissa, promoguda per la Aliança per l’Aigua, en una trobada que ha marcat una fita rellevant: el desè aniversari d’aquest espai de participació, nascut en 2016 amb motiu de la greu sequera que va afectar l’illa. La jornada s’ha celebrat en la seu de PIMEEF, el mateix espai que va acollir la primera edició fa deu anys, i ha reunit a més de 30 representants d’organitzacions ecologistes, del sector primari i agrícola, del teixit empresarial i turístic, així com d’empreses gestores de l’aigua i administracions locals.
L’acord més rellevant de la jornada ha estat el posicionament unànime de totes les entitats participants —socials, ambientals i empresarials— en favor d’establir límits efectius al creixement de l’illa com a condició indispensable per a garantir la sostenibilitat hídrica i ambiental d’Eivissa. Aquesta unanimitat reflecteix una creixent consciència compartida que la pressió urbanística i la massificació turística representen una amenaça directa sobre els aqüífers de l’illa i sobre la capacitat de l’illa a sostenir la pressió humana que sofreix actualment. En aquest mateix sentit, les entitats han mostrat també consens a oposar-se a l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa, assenyalant que un increment de la capacitat aeroportuària suposaria un augment directe de la pressió sobre els recursos hídrics i el conjunt del territori insular, en contradicció amb els objectius de sostenibilitat que persegueix el Pacte Insular de l’Aigua.
L’eix central d’aquesta edició ha estat la revisió del compliment del Pacte Insular de l’Aigua, l’acord que en el seu moment van subscriure tots els partits polítics amb representació a l’illa d’Eivissa. Amb aquesta jornada s’obre un doble procés de treball: d’una banda, un període de consulta a les entitats socials, ambientals i empresarials amb l’objectiu de formular noves mesures que reforcin i actualitzin el Pacte; per un altre, un període de rendició de comptes per part de les administracions competents, que hauran d’avaluar i donar resposta al grau de compliment dels compromisos adquirits. Aquest mecanisme de seguiment reforça el caràcter vinculant del Pacte i situa a la Mesa com espai per promoure la transparència i l’exigència institucional en matèria de gestió de l’aigua.
Durant la sessió, les entitats participants han tornat a reclamar a les administracions competents que accelerin les actuacions de control sobre els grans consumidors d’aigua, que es maximitzi l’ús de l’aigua dessalada i que es desenvolupin projectes per a tancar el cicle de l’aigua mitjançant l’aprofitament d’aigua regenerada, tant per a usos agrícoles com per a la recàrrega d’aqüífers. En el debat sobre noves infraestructures hídriques, gran part de les entitats conservacionistes han insistit que, abans de plantejar-se ampliar la capacitat de dessalació de l’illa, és imprescindible posar límits a la massificació turística i al creixement urbanístic. En la seva opinió, el creixement urbanístic ha d’estar supeditat a la capacitat actual de garantir la suficiència hídrica amb els recursos hídrics disponibles. Així mateix, s’ha abordat la necessitat d’avançar en solucions basades en la naturalesa per a reduir el risc d’inundacions, com la restauració d’aiguamolls i torrents, la renaturalització d’espais degradats i la implementació de mesures agroforestals que afavoreixin la infiltració de l’aigua en episodis de pluges intenses.
Amb motiu del desè aniversari, la jornada s’ha inaugurat amb una xerrada magistral a càrrec de Leandro del Moral, catedràtic d’Ordenació del Territori de la Universitat de Sevilla i membre fundador de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua. La seva intervenció ha versat sobre l’experiència de la Mesa Social de l’Aigua d’Andalusia i la importància de la planificació hidrològica com a eina estratègica per a fer front a la crisi hídrica. En la seva intervenció, Del Moral ha subratllat la importància d’aquesta Mesa de Diàleg com a instrument per a potenciar la participació activa de la societat civil en la planificació hidrològica, assenyalant que el seu valor és encara major si es té en compte l’absència d’espais de participació presencials i de freqüència anual per part de l’administració autonòmica competent en matèria d’aigua. En aquest sentit, ha destacat que iniciatives com la Mesa d’Eivissa omplen un buit institucional rellevant i contribueixen al fet que entitats socials i sectors econòmics puguin tenir un canal de comunicació i debat amb les administracions públiques competents.
En aquesta edició han participat, de l’àmbit conservacionista i social, Amics de la Terra, Associació de Defensa de l’Aigua, Eivissa Preservation, Institut d’Estudis Eivissencs, Salvem Sa Badia, Caseta Verda, Voluntaris d’Eivissa i Col·legi Oficial de Arquitectes. Del sector primari i agrícola han assistit representants de les cooperatives agrícoles de Sant Antoni i Agroeivissa, així com la Associació de Propietaris Forestals , Associació Rafal Trobat i la Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera. Del sector econòmic han participat la Federació de la petita i mitjana empresa d’Eivissa i Formentera (PIMEEF) que ha acollit en la seva seu aquesta reunió, així com la Federació Hotelera d’Eivissa i Formentera, el Clúster d’Indústria Química de les Illes Balears, AQUALIA, FACSA i la Associació de Piscines Naturalitzades. Per part de l’administració local han assistit els regidores de medi ambient dels municipis d’Eivissa, Santa Eulària, i Sant Antoni, així com el conseller insular de Medi Ambient del Consell d’Eivissa. En aquesta ocasió, no ha comptat amb els responsables en matèria d’aigua del Govern dels Illes Balears, que han excusat la seva absència.
