WhatsApp Image 2024-08-21 at 11.55.05

La setmana passada vàrem patir la primera gota freda de la temporada i encara que va portar aigua, la situació de crònica escassetat hídrica a l’illa es la mateixa. En aquest sentit, la setmana passada denunciàvem la situació límit dels nostres aqüífers per la sequera que han arribat al mínim històric del 35 % de la seva capacitat. Aquesta xifra es semblant a la greu sequera que va patir l’illa l’any 2016 quan vàrem crear l’Aliança per l’Aigua per donar resposta a aquesta situació des de la societat civil. Des de llavors l’Aliança portem molt de temps alertant de la necessitat d’accelerar les actuacions necessàries per respondre a aquesta greu situació d’escassetat hídrica que pateix recurrentment la nostra illa.

En aquest sentit, a l’any 2019 vàrem fer una forta pressió al Govern Balear per posar en marxa la dessaladora de Santa Eulària que portava anys aturada. Finalment es va posar en marxa l’estiu del 2019 juntament amb la finalització de l’anell d’interconnexió. D’aquesta manera estem millor preparats a aquesta sequera i tenim garantia de subministrament als nostres nuclis urbans. A més, la substitució d’aigua subterrània per aigua dessalada per l’abastament urbà ha reduït la pressió sobre les aqüífers. Si no fos per això, l’estat dels aqüífers aquest estiu seria més dramàtic. Una altra fita de l’Aliança per l’Aigua va ser la clausura del pou de Ses Eres a Serra Grossa gràcies a la nostra insistent denuncia, que l’ajuntament de Sant Josep amb una dessaladora portàtil havia esgotat durant anys fins la salinització total de l’aqüífer. També portem tots aquests anys reclamant la posada en marxa de la bassa de reg de Sa Rota i celebrem la recent notícia que després de molts anys es posarà en marxa i donarà aigua als regants del nord de l’illa.

Malauradament, les persones que treballem al sector primari i que vivim al camp no ens podem connectar a cap xarxa d’aigua urbana i la majoria estem lluny de la bassa de Sa Rota. Això fa que estem patint molt fort la sequera i els nivells dels nostres pous estan molt baixos i en molts de casos s’han esgotat. Hem arribat a una situació crítica on la nostra activitat agrícola, ganadera i apícola està compromesa i a molts llocs de l’illa, no n’hi ha aigua ni per al consum bàsic d’aigua a les nostres cases.

Hem escoltat i llegit als mitjans els anuncis del Govern de les Illes Balears sobre les accions que portaran a terme en matèria d’aigua però la realitat és que la primera oportunitat que tenien per demostrar-lo, com ha estat l’aprovació de la destinació de l’impost de turisme sostenible, han demostrat el contrari. En aquest sentit recentment denunciàvem la manca d’inversió d’aquest impost per la millora de les infraestructures d’aigua a l’illa d’Eivissa, on només el 3,5 % del 28,7 milions destinats a les illes Pitiüses ha estat per la millora del cicle de l’aigua. Per a aquesta sequera només podem demanar que plogui més i aviat però si volem estar més preparats per la propera sequera no basta amb els pressupostos ordinaris del govern i l’impost de turisme sostenible hauria d’estar destinat íntegrament a l’aigua fins que tinguem unes infraestructures hidràuliques adequades per garantir la recuperació i manteniment dels aqüífers, la nostra millor assegurança de futur per poder viure i treballar al camp.

Amb l’impost de turisme sostenible es podria accelerar moltes actuacions que portem reclamant molt de temps sense veure resultats. Aquest agost fa cinc any des de que vaig escriure al Diari un article titulat “Es riu de Sa Coma: una oportunitat per a l’agricultura eivissenca” proposant moltes mesures i la situació està igual. A aquest article proposàvem un conjunt de mesures per tancar el cicle de l’aigua i aprofitar les aigües regenerades. El nostre plantejament principal era i es que la nova depuradora de Sa Coma hauria de ser una oportunitat per al sector primari. Localitzada a una cota de 100 metres i produint 25.000 m3 d’aigua depurada no ens podem permetre que aquesta aigua s’aboqui finalment al mar. En aquest, sentit podem dir que de facto tenim un cabal continu i permanent d’aigua dolça des d’una elevació propera a la ciutat d’Eivissa fins al mar amb un cabal similar al d’un riu natural de muntanya. És a dir, la nova depuradora produeix 9,12 hm3 a l’any d’aigua depurada, més de quatre vegades més de l’aigua utilitzada per l’agricultura d’Eivissa (1,75 hm3/any). Es veritat que aquesta aigua pateix una salinització per el mal estat del clavegueram que fa que les aigües residuals dolces incorporin aigua salada del nivell freàtic durant el seu camí a la depuradora. Per aquest motiu, la renovació del clavegueram es prioritari i celebrem la recent licitació de la nova concessió del servei municipal d’aigua del municipi d’Eivissa que inclourà inversions per millorar el clavegueram. Mentrestant, hem de ser creatius i pensar solucions transitòries per reduir la salinitat de les aigües depurades per la seva reutilització.

Una dessaladora portàtil alimentada amb energia solar acoplada a la nova depuradora seria una solució donat que els nivells de sal no son molt alts i podria funcionar durant el dia. Aquesta aigua podria anar a una bassa de reg i per gravetat es podria distribuir i arribar als regants de Sant Rafel i Santa Gertrudis tal i com ho expliquem al nostre estudi de reaprofitament d’aigües regenerades que vàrem publicar l’any 2019 i que es pot descarregar a la nostra pàgina web. A aquest estudi també plantejàvem d’igual manera l’aprofitament de les aigües depurades de les depuradores de Sant Antoni i de Can Bossa. A més, l’excedent d’aigua es podria aprofitar per la recàrrega dels aqüífers de manera indirecta abocant als torrents, com es el cas de l’aigua de la nova depuradora de Sa Coma que es podria abocar al torrent d’en Fornàs i infiltrant al aqüífer de manera natural. Alternativament es podrien fer projectes d’investigació per recarregar directament els aqüífers amb la injecció d’aigua regenerada.

Mentrestant, també proposem mesures que requereixen una baixa inversió i poden salvar a molts d’agricultors de la manca d’aigua. Així, l’Aliança va demanar aquest any al Conseller d’Agricultura i Medi Natural impulsar una xarxa de dipòsits d’aigües regenerades associats a les depuradores que permetessin funcionar amb dispensadors perquè els agricultors puguin carregar aigua regenerada i poder regar-ne els cultius. En particular, la bassa de reg de Sa Rota que s’ha posat en funcionament recentment podria tenir un dispensador d’aigua regenerada i pal·liar parcialment l’escassetat d’aigua dels agricultors en situacions extremes com l’actual. A més, aquests dipòsits podrien funcionar com a dipòsits contra incendis i ampliar la xarxa de punts de recàrrega d’aigua per a la lluita contra incendis forestals.

També demanem un major control dels pous de l’illa sobretot per controlar als grans consumidors mitjançant la instal·lació d’una xarxa de sensors i fins tenir-la reforçar el control amb els agents de medi ambient i de l’aigua del Govern. En aquest sentit, el control als grans consumidors és una obligació d’acord amb l’article 130 del vigent Pla Hidrològic de les Illes Balears. D’aquesta manera es donaria resposta a l’alarma social per la forta pressió que estan patint alguns pous sobretot del nord de l’illa i en general reduir la sobreexplotació dels aqüífers de la nostra illa. Hem proposat també altres mesures prioritàries al nostre Pacte de l’aigua que varen signar tots els partits polítics les passades eleccions i els responsables públics actuals haurien de respondre al seu compromís signat i no demorar més totes les solucions proposades. Si no es prenen mesures de manera immediata i urgent el sector primari està abocat a la seva desaparició.

Comparteix