Àguila pescadora
Nom científic: Pandion haliaetus Hàbitat i distribució geogràfica: L’àguila pescadora és una espècie àmpliament distribuïda arreu del món, present a tots els continents excepte l’Antàrtida. Es tracta d’una au vinculada als hàbitats aquàtics i marins, tant per reproduir-se com per alimentar-se. Prefereix zones costaneres, deltes, llacunes, rius i grans embassaments, sempre en ambients rics en […]
Llantió elegant
Nom científic: Ischnura elegans Hàbitat i distribució geogràfica: Es podria dir que el llantió elegant té una vida gairebé “amfíbia”, ja que passa gran part del temps sota l’aigua. El seu hàbitat principal són ecosistemes d’aigua dolça, com embassaments diversos, on la vegetació flotant i les fulles en contacte amb l’aigua són essencials per a […]
Scirpus
Scirpus Hàbitat i distribució geogràfica: El gènere Scirpus agrupa plantes herbàcies que viuen principalment en ambients humits com marges de rius, zones humides i zones costaneres d’aigua dolça o salobre. Antigament, Scirpus incloïa moltes espècies, però avui dia, gràcies a estudis genètics i morfològics, algunes han estat reclassificades en altres gèneres com Schoenoplectus o Bolboschoenus, […]
Falcó Marí
Nom científic: Falco eleonorae Hàbitat i distribució geogràfica: El falcó d’Eleonora (Falco eleonorae) és un rapinyaire migratori que nidifica principalment en illes i penya-segats del Mediterrani, Les seves principals poblacions es troben a Grècia, però també nidifica en zones de la costa mediterrània com són les Illes Balears —incloent Eivissa i els illots propers— són […]
Baladre
Nom científic: Nerium oleander Hàbitat i distribució geogràfica: El baladre és una planta típica del clima mediterrani. Es troba de manera natural a les ribes de rius, torrents i zones humides amb sòls ben drenats, sovint en terrenys pedregosos. És nadiu del sud d’Europa, nord d’Àfrica i sud-oest d’Àsia. A la península Ibèrica es troba […]
Polla d’aigua
Nom científic: Gallinula chloropus Hàbitat i distribució geogràfica: La polla d’aigua és una espècie d’ocell de la família Rallidae que habita àmpliament en zones humides d’Europa, Àfrica i Àsia. A Espanya, es pot trobar en aiguamolls, arrossars, llacs i canals amb vegetació densa com juncs i canyís. És una espècie sedentària en zones temperades, tot i […]
Murta
Nom científic: Myrtus communis Hàbitat i distribució geogràfica: La murta és un arbust mediterrani típic que creix en llocs humits i ombrívols com torrents, fonts i marges de rierols. A Eivissa el podem trobar al riu, torrents i fonts, per exemple al riu de Santa Eulària, torrent de Labritja, torrent de Sant Miquel o la […]
Blauet
Nom científic: Alcedo atthis Hàbitat i distribució geogràfica: El Blauet és una au que viu en zones humides d’aigua dolça, rius, torrents i costes tranquil·les d’Europa, Nord d’África i Asia. Aquí a Eivissa, troba refugi en espais com el Riu de Santa Eularia des Riu o Ses Feixes. Alimentació: És un expert pescador, sobretot de […]
Aloc
Nom científic: Vitex agnus-castus L. Hàbitat i distribució geogràfica: El Vitex agnus-castus, conegut com a aloc, alís, gatzerra o arbre de la castedat, és una planta originària de la regió mediterrània, amb distribució natural a Europa del Sud, el Pròxim Orient i parts d’Àsia occidental. A les Illes Balears, es troba de manera natural a […]
Saladines
Nom científic: Limonium Hàbitat i distribució geogràfica: Les saladines es distribueixen per diversos ambients naturals que comparteixen una característica comuna: la influència directa o indirecta del mar. A les dunes, penya-segats i zones humides com salobrars i marjals, on el sòl es veu periòdicament inundat o afectat per la salinitat, formen part d’una vegetació resistent […]
Anguila Europea
Nom científic: Anguilla anguilla Hàbitat i distribució geogràfica: L’anguila europea té un hàbitat i una distribució geogràfica molt singulars i fascinants, ja que combina ecosistemes marins i d’aigua dolça al llarg del seu cicle vital. És una espècie catàdroma, és a dir, que viu la major part de la seva vida en aigües dolces o […]
Barquers
Nom científic: Notonecta Hàbitat i distribució geogràfica: Aquests insectes són originaris d’Europa i Àsia. I els trobem en aigües dolces calmades, tant naturals com artificial. Alimentació: S’alimenta principalment de petits vertebrats i insectes que caça dins l’aigua, ja siguin preses aquàtiques, com aèries que han caigut dins l’aigua. Estat de conservació: L’estat de conservació de […]
Chara
Chara Hàbitat i distribució geogràfica: Chara és un gènere d’algues verdes aquàtiques que viuen submergides en aigües dolces netes i ben oxigenades, com llacs, estanys, basses o rius de corrent lent. Estan àmpliament distribuïdes a tot el món, com també les trobem a les Illes Balears. Estat de conservació: Actualment, la Chara està desapareixent de […]
Falzia
Nom científic: Adiantum capillus-veneris Hàbitat i distribució geogràfica: La falzia és una falguera amb una distribució cosmopolita, originària d’Europa, Àfrica, Amèrica del Nord i Centreamèrica. La trobem principalment en zones humides no salines, com murs, grutes, vores de rierols i altres ambients amb presència d’aigua dolça, com fonts i pous. Les seves ubicacions preferides són […]
Ratpenat de ferradura petit
Nom científic: Rhinolophys hipposideros Hàbitat i distribució geogràfica: La seva àrea de distribució s’estén gairebé a tot Europa, incloses les Balears. També es pot trobar al nord d’Àfrica i a una part d’Àsia central. Normalment, es refugia en coves o zones amb vegetació, especialment zones properes a cossos d’aigua. Els ecosistemes aquàtics són essencials per […]
Pixaví nervat
Libèl·lula d’uns 40 cm amb cara roja amb les vores pàl·lides. Ulls vermells i tòrax i abdomen vermell amb les sutures negres. Potes negres amb línies grogues. La femella presenta un to més groguenc. Espècie colonitzadora que es pot establir a masses d’aigua noves ràpidament.
Fotja
Es pot veure: només a l’hivern a Pitiüses. Tot l’any a la resta de les illes. cell de cos ample amb cua curta i cap petit. Cos gris i cap negre amb bec i escut frontal blanc. Nidifica als rius i llacs amb aigües tranquiles i a zones amb aigües obertes vegetades. Acostuma a ser […]
Esplugabous
Petit agró d’uns 50 cm de color blanc amb cresta característica amb plomes grogues-taronges. Les potes són de color groc ataronjat. El bec és de color groc amb la base vermella. Viu i nidifica en colònies. Pot situar-se sobre l’esquena del bestiar per tal de caçar insectes i paràsits.
Agró blanc
Es pot veure: a l’hivern, i tot l’any al quadrant nord de Mallorca Ocell amb plomatge completament blanc, bec fosc i potes fosques amb els peus grocs. Habita sempre en regions pròximes a llacunes i estanys. Nidifica en colònies i acostuma a construir els nius entre els matolls o sobre els arbres.
Agró blau
Es pot veure: a l’hivern Ocell de mida gran prop dels 90 cm. Parts superiors grisenques i les plomes negres, parts inferiors més clares. Presenta una banda fosca que va des de l’ull fins a la punta del plomall molt característic. Nidifica en colònies, generalment sobre els arbres. La incubació i el fet de cuidar […]
Collverd
Es pot veure: Tot l’any Ànec gros i robust. Potes ataronjades i cua curta. Molta diferència de color entre mascle i femella. El mascle adult té el cap verd metàl·lic, collar blanc i pit marró fosc. La femella presenta una tonalitat marró clar més homogènia per tot el cos amb llistes més fosques. Cria tant […]
Cabot
Es pot veure: primavera i principis d’estiu. El cabot és un ocell de la família de les orenetes. Aspecte similar: mida petita, ales llargues i puntegudes, i cua amb dues extensions fines però no tan llargues com l’oreneta amb un color blanc característic davall el coll. Crea els seus nius amb fang i restes vegetals […]
Oronella
Es pot veure: primavera i principis d’estiu. L’oronella o oreneta és un ocell de mida petita. Presenta ales llargues i puntegudes, i cua característica amb dues extensions llargues i fines. Coneguda per la nidificació, amb nius en forma de copa, utilitza el fang per construir el niu i el reforça amb matèria vegetal. Acostuma a […]
Lletsó d’Aigua
Herba de gran mida que pot arribar al metre. Amb fulles lobulades amb un segment terminal més gran dels altres. Lòbuls i pecíol bastant amples. Flors grogues que les podríem trobar recobrint la planta durant tot l’any. Fulles alternes i espinoses. Creix a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats.
Epilobi
Aquesta planta la podem trobar a les vores de les zones humides amb una mida aproximada d’un metre d’alçada, caracteritzada per estar coberta per una suau pilositat i per les seves flors amb pètals de més d’un centímetre de llarg, de color rosa intens. Pot viure tant al nivell del mar com a 1900 m […]
Llentia d’aigua
Nom científic: Lemna minor Hàbitat i distribució geogràfica: La llentia d’aigua és una petita planta aquàtica nativa de la major part d’Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica del nord, que flota a la superfície de zones humides d’aigua dolça com basses, estanys i aigües tranquil·les. Estat de conservació: Antigament, a Eivissa, estava present en basses naturals, […]
Aster Marí
Planta herbàcia perenne pròpia de les zones humides. S’aixeca un metre del terra i té les fulles estretes i lanceolades. Flors que recorden a una margalida amb pètals violacis i part central groga fàcil d’identificar. És una planta que sol tenir una vida curta. Habita aiguamolls i salobrars prop del litoral. Floreix de juliol a […]
Cladophora
Alga verda filamentosa de la família Cladophoraceae. Sembla una molsa de branques molt fines i dividides. Els cloroplasts d’aquesta planta són com un encaix reticulat molt vistós. Molts organismes utilitzen aquesta xarxa de branquetes per amagar-se dels depredadors.
Tamarell
Nom científic: Tamarix spp Hàbitat i distribució geogràfica: El tamarell és un gènere que dona nom a un grup d’espècies d’arbust molt lligades a les zones humides, habitualment salins i litorals del Mediterrani occidental. El seu hàbitat natural inclou salobrars, ribes de rius i torrents, basses costaneres i zones deprimides on s’acumula aigua temporalment o […]
Crèixecs
Planta aquàtica perenne de fins a 1 metre amb les fulles dividides i un folíol terminal més gran. Durant la floració és més fàcil de reconèixer per les floretes blanques. Els fruits són cilíndrics lleugerament arquejats i enganxats individualment a la tija. Habita llocs humits no salins com basses, torrents, canals i fonts. Sobretot aigües […]
Libèl·lula blava
Nom científic: Anax imperator Hàbitat i distribució geogràfica: És una espècie comuna d’origen africà que, en els últims anys, ha colonitzat diverses zones del nord d’Europa. Actualment, la podem trobar en zones humides d’Àfrica, Europa i part d’Àsia. Alimentació: La libèl·lula blava és una gran caçadora que s’alimenta de tot tipus d’insectes. Les seves mandíbules […]
