En els darrers 10 anys, l’illa d’Eivissa ha patit una situació freqüent de prealerta per sequera hídrica. Els efectes de la sequera hídrica s’han vist reflectits directament a la pèrdua del cabal continu de l’únic riu de les Illes Balears el riu de Santa Eulàlia, així com al deteriorament dels aiguamolls i altres ecosistemes d’aigua dolça com els torrents, basses temporals i zones humides. A aquest context d’imminents esdeveniments de sequeres hídrica i meteorològiques cada cop més prolongades, s’hi afegeix la desaparició i degradació de les zones humides a causa de la pressió humana i la transformació del territori. Aquests ecosistemes són els que ens ofereixen serveis ambientals íntimament lligats a la regulació de la fase continental del cicle de l’aigua, les principals funcions de la qual és dotar de reservoris d’aigua dolça, així com regular el clima i proporcionar d’hàbitat natural diverses espècies de flora i fauna. En particular, el principal indicador de la salut ambiental decreixent de les zones humides d’aigua dolça de l’illa d’Eivissa és la desaparició del Calàpet (Bufotes balearicus), un amfibi endèmic de les Balears i la qual es troba en un estat desconegut de conservació per manca d’hàbitats per a la seva reproducció.
El calàpet (Bufotes balearicus) és un amfibi de l’ordre dels anurs que se sol trobar a Mallorca, Menorca, Eivissa, Còrsega, Sardenya i la península itàlica. Vaig pesar a la seva relativa “abundància” a Mallorca i Menorca on l’estat de conservació del qual és favorable, a Eivissa es troba en estat “desconegut” des dels anys 90s, principalment per la desaparició o degradació dels seus hàbitats naturals de reproducció, que comprenen des d’ecosistemes naturals com aiguamolls, el riu de Santa Eulàlia i torrents, fins a estructures artificials ocupades al segle passat per proveir d’aigua a les finques agrícoles com safareigs, fonts, sínies, basses temporals d’aigua dolça, entre d’altres.
Per tot això, cal donar resposta al Pla Boscà (Pla per a la recuperació, conservació i manteniment d’amfibis i rèptils de les balears) promogut pel Govern de les Illes Balears, mitjançant la translocació i la reintroducció del calàpet a l’illa d’Eivissa amb l’objectiu de recuperar les poblacions d’aquest amfibi. A més, amb aquesta acció es contribuirà al compliment de la Meta 21 de l’Estratègia de Zones Humides de les Balears, que és la millora de la biodiversitat de les zones humides naturals degradades.
Amb aquesta acció es proposa desenvolupar un mapa de zones humides potencials per reintroduir el calàpet a l’illa d’Eivissa. El mapa que es pretén desenvolupar contemplarà les basses temporals, basses temporals associades a torrents i zones humides artificials com a fonts, sènies i molins. Aquests darrers sistemes artificials poden ser molt útils per a la reintroducció del maneig ja que van ser els llocs on per anys es va albergar al calàpet ia més es possibilita un maneig de l’hàbitat per optimitzar-ne la reintroducció.
A més a més, és imprescindible que aquest mapa serveixi per fer un diagnòstic d’aquells entorns dulciacuícola vulnerables. D’aquesta manera, amb aquesta proposta es podrà contribuir per orientar també possibles millores ambientals d’aquests ecosistemes aquàtics tan escassos a l’illa d’Eivissa.
El divendres 08 d’abril en el consistori de la Universitat de les Illes Balears van tenir lloc les primeres Jornades Tècniques per a la recuperació d’hàbitats aquàtics. El protagonista d’aquestes Jornades va ser sens dubte el Calápet o gripau balear (Bufotes Balearicus), el segons membres de l’Aliança per l’Aigua, serà l’estendard que abanderarà el desenvolupament de Projectes de restauració ecològica de basses d’aigua temporals, aiguamolls, torrents i el va riure Santa Eulalia. Aquestes jornades van estar ben acollides pels assistents, entre els quals va destacar la presència dels tècnics i regidors de medi ambient dels ajuntaments de Santa Eulalia, Sant Antoni i San José, així com membres de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear.Les ponències van estar a càrrec d’Olivia Cantons coordinadora del Projecte i tècnica de l’Aliança per l’Aigua, Iván Ramos del Servei de Protecció d´Espècies, Samuel Pinya professor de la Universitat de les Illes Balears, Joan Carles Palerm de Fundació Deixalles, Stefan Meier de l’Associació Ibèrica de Piscines Naturalitzades i Javier Gómez Técnico de medi ambient del municipi de Santa Eulalia.
Durant les ponències, es van exposar eines que serviran de guia en la implementació dels Projectes de restauració d’hàbitats aquàtic com ho és la normativa oficial per al maneig d’espècies protegides, la biodiversitat a Eivissa, l’impacte de les espècies invasores en el nostre entorn natural i per descomptat la gestió hídrica.
Des de l’Aliança, estem segurs que amb les sinergies creades durant aquestes Jornades el Projecte de recuperació de l’hàbitat del Calápet serà una realitat i és que segons paraules d’Olivia Cantons coordinadora del Projecte, “el calápet és l’últim a arribar a un ecosistema aquàtic el qual utilitza únicament per a reproduir-se pel que és un excel·lent indicador del correcte funcionament i salut ambiental d’aquell sistema en el qual aparegui”.
La jornada concloc amb un debat entre els assistents i els ponents, on la reflexió tendeix sempre a reivindicar la recuperació dels aqüífers sobreexplotats problema del qual deriva la degradació dels ecosistemes aquàtics, així com a fer una gestió integrada i sostenible de l’aigua, aprofitant cada gota d’aigua implícita dins del cicle urbà de l’aigua, com sempre sota el lema “ni una gota a la mar”.
