Escriu Rafael Tur. Publicada a Diario de Ibiza

Començam el nou any amb preocupació per la situació de sequera a l’illa d’Eivissa. Durant el 2023 ha plogut poc a l’illa i les esperades pluges de tardor no van arribar. En aquest sentit, l’Agència Espanyola de Meteorologia informava recentment que l’illa va registrar la tardor amb menys pluges dels últims 71 anys. Ja són 12 mesos en situació de prealerta de sequera hidrològica d’acord amb les dades del Govern de les Illes Balears. A això s’hi suma una pressió humana cada vegada més gran, arribant a la xifra rècord de 341.000 persones diàries el passat agost a Eivissa. Menys pluges i més consum d’aigua han donat com a resultat que les reserves hídriques subterrànies hagin baixat fins al 40% al final del passat any. Aquesta situació no s’havia produÏt des de l’any 2015, quan Eivissa va patir una de les sequeres més fortes recordades.

L’escassetat hídrica està deixant un fort impacte en els ecosistemes de l’illa amb boscos cada vegada més secs incrementant el risc d’incendis, també torrents i fonts naturals sense aigua i a més com apicultors hem patit una elevada mortaldat de les abelles per la falta d’aigua. A més la nostra incertesa com agricultors és total i no tenim cap certesa de si tendrem pluges aquests primers mesos per a garantir els cultius sembrats la passada tardor.

Si pensam en el consum urbà d’aigua, la disponibilitat per a la població i l’activitat turÍstica per a aquest estiu també està compromesa,: els municipis depenen de l’estat dels aqüífers i encara que l’increment de consum d’aigua dessalada aquests últims anys n’ha reduÏt la pressió sobre aquests, el ritme de creixement de la població provoca una major demanda sobre els recursos hídrics i no hi ha aigua suficient per a la massificació estival de l’illa.

El decret de sequera de les Illes Balears, aprovat l’any 2017, establia nombroses mesures operatives. En situació de prealerta de sequera per a reduir el consum de l’aigua, els nuclis de població connectats a les dessaladores han d’incrementar al màxim l’ús d’aigua dessalada i els no connectats a les dessaladores han d’iniciar restriccions en el consum, els habitatges en sòl rústic han de reduir el consum un 10%, els ajuntaments han d’iniciar campanyes de conscienciació d’estalvi de l’aigua a la població resident i turista, començar la instal·lació de pous de garantia i posar en servei infraestructures d’aigües regenerades, entre altres.

Aquestes mesures, així com les establertes pel Pla Hidrològic de les Illes Balears han estat la base del treball desenvolupat per la Aliança per l’Aigua des de la seva creació, l’any 2017. Aquell any se sortia d’una greu sequera a l’illa i calia treballar per a estar preparats per a la pròxima que ara patim. Així, des de l’any 2018, dueim a terme anualment la campanya de conscienciació al turista “Enjoy the island, save water”. També desenvolupam el programa d’Educació Ambiental “L’aigua a l’escola” en centres educatius de l’illa. Aquestes accions són una de les línies de treball principals de la nostra organització perquè sabem que la conscienciació i l’educació en la població resident i turista és la base per a un ús sostenible de l’aigua. No obstant això, som conscients que és insuficient mentre no es posi fre a la pressió humana que sofreix la nostra illa cada any, sense vistes de corregir-se a curt termini.

També, l’Aliança per l’Aigua ha reivindicat al Govern dels Illes Balears i als municipis l’ús prioritari d’aigua dessalada per reduir la pressió sobre els aqüífers. Veníem d’una greu sequera amb el sense sentit de tenir la dessaladora de Santa Eulària construïda, però sense ús.

Finalment, l’any 2019, el Govern dels Illes Balears va posar en marxa aquesta dessaladora i juntament amb la finalització dels treballs de l’anell d’interconnexió va possibilitar que les tres dessaladores de l’illa proveïssin als cinc municipis de l’illa. És cert que les dessaladores són costoses, grans consumidores d’energia i generadores d’una petjada de carboni molt elevada. Per això, se n’ha d’optimitzar el seu ús i han de reduir-se les pèrdues en la xarxa de distribució. Per això, des de l’Aliança continuam reclamant als municipis accelerar la reducció d’aquestes pèrdues que actualment arriben a la xifra de 27% de mitjana. Un volum anual de 4.600 milions de litres! O el que equival a la producció anual d’aigua de la dessaladora de Santa Eulària.

També és molt rellevant el paper dels grans consumidors d’aigua a l’illa. L’aigua extreta dels aqüífers o produïda per les dessaladores arriba als nuclis urbans però el seu ús és desigual i un petit nombre d’usuaris consumeixen gran part dels recursos hídrics. Aquesta anàlisi es va realitzar en els plans de gestió sostenible de l’aigua que l’Aliança va elaborar a petició dels municipis de l’illa. D’aquesta manera es va identificar que un nombre reduÏt d’empreses i activitats econòmiques consumien gran part dels recursos hídrics.

Criden l’atenció les marines i ports esportius, però també hotels, bugaderies industrials i discoteques. Igualment destaca que les grans viles privades són els principals consumidors en municipis com Sant Josep o Santa Eulària. Per tot això, s’ha d’avançar en l’execució de les mesures que estableixen els plans municipals com ara l’aprovació d’ordenances d’estalvi, les auditories als grans consumidors i actualitzar les tarifes d’aigua per a fomentar l’estalvi i penalitzar als grans consumidors. Sabem que pujar tarifes sempre és impopular i els consistoris ho demoren any rere any, però en última instància la reducció de consum d’aigua s’aconsegueix quan afecta les nostres butxaques, a més aconseguirem la sostenibilitat econòmica del serveis municipals d’aigua.

Finalment, el major sense sentit de la nostra illa és viure sequeres periòdiques i alhora tirar a la mar l’aigua depurada. Anualment s’aboca a la mar entorn de 13 mil milions de litres d’aigua depurada, equivalent al 80% de la producció d’aigua de les tres dessaladores de l’illa d’Eivissa. D’aquesta xifra tan elevada, Únicament es reutilitza el 5% de l’aigua depurada. Des de la societat civil s’ha exigit sempre el bon funcionament de les depuradores i és cert que actualment totes les depuradores funcionen correctament a excepció de la depuradora de Vila. No obstant això, una correcta depuració és una condició necessària però insuficient per a la posterior reutilització, atès que l’aigua que reben la major part de les depuradores és salobre. Aquest fet es produeix en gran part pel mal estat del clavegueram que provoca la filtració d’aigua salada del nivell freàtic en zones costaneres impossibilitant la seva reutilització. De nou, sabem que aixecar els carrers és impopular i ens genera molèsties, però si volem ser una illa resilient a les sequeres cada vegada més intenses i freqÜents a causa del canvi climàtic, els ajuntaments han d’accelerar la renovació del clavegueram per a tancar el cicle de l’aigua.

L’anterior sequera va produir una forta alarma social que va ser l’origen de la creació de l’Aliança per l’Aigua. Vam aprendre que la conscienciació és la base d’un ús racional de l’aigua, aixÍ mateix que les dessaladores tenien un fort cost econòmic i energètic, però possibilitaven la recuperació dels aqüífers i garantien una seguretat hídrica. També que la depuració és necessària però no suficient per a la reutilització. Tot això ha servit perquè estiguem millor preparats per a l’actual sequera. Sabem que serà un any difícil i que poden tocar restriccions, com ja s’està vivint a Catalunya, però confiam que siguin justes i equitatives, i passi aviat la sequera. L’abril passat, tots els partits polítics van signar el Pacte per l’Aigua promogut per l’Aliança per accelerar les actuacions pendents, ser més eficients i tancar el cicle de l’aigua. També urgeix acordar com societat la capacitat de càrrega de la nostra illa i posar límit a la forta pressió turística estival. Tot plegat serà l’única manera per estar preparats per a la pròxima sequera. Arribarem a temps?

Comparteix