Nom científic:
Myrtus communis
Hàbitat i distribució geogràfica:
La murta és un arbust mediterrani típic que creix en llocs humits i ombrívols com torrents, fonts i marges de rierols. A Eivissa el podem trobar al riu, torrents i fonts, per exemple al riu de Santa Eulària, torrent de Labritja, torrent de Sant Miquel o la font des Tur. Es distribueix àmpliament a la regió mediterrània meridional, incloent Mallorca, Menorca i Eivissa. Fora de les Illes Balears, es troba al sud d’Europa, nord d’Àfrica i parts d’Àsia temperada.
Estat de conservació:
La murta està protegida legalment dins el Catàleg Balear de plantes. A Eivissa, les seves poblacions han disminuït per causa de la urbanització, els incendis i la pèrdua dels seus hábitats humits, la seva conservació és clau per mantenir els hàbitats naturals i la biodiversitat local.
Biologia
És un arbust perenne que pot mesurar entre 1 i 5 metres d’alçada. Té fulles lanceolades, oposades, de 3-3,5 cm, molt aromàtiques. Floreix a la primavera i principis d’estiu amb flors blanques solitàries a l’axil·la de les fulles. Els fruits, anomenats murtons, són baies ovoides de color blau-negrós, que maduren a la tardor. Conegut per les seves propietats aromàtiques i medicinals, ha estat utilitzat tradicionalment en la gastronomia i remeis naturals. Al llibre Plantes medicinals. El Dioscórides renovat, de Pío Font i Quer, s’explica que l’aigua destil·lada de la murta és un excel·lent cosmètic. A Mallorca s’utilitza aquesta aigua per rentar-se la cara i els braços. A Eivissa també es preparaba una aigua de murta bullint branques i fulles, usada com a antiinflamatori. I es segueix utilitzant la murta com un ingredient dins les herbes Eivissenques. A més, segons l’Enciclopèdia Pitiüsa, la cendra de murta s’aplicava al melic dels nadons per ajudar a assecar-lo. Per altra banda, juga un paper ecològic essencial com a refugi i aliment per a moltes espècies de fauna.
