Nom científic:
Nerium oleander
Hàbitat i distribució geogràfica:
El baladre és una planta típica del clima mediterrani. Es troba de manera natural a les ribes de rius, torrents i zones humides amb sòls ben drenats, sovint en terrenys pedregosos. És nadiu del sud d’Europa, nord d’Àfrica i sud-oest d’Àsia. A la península Ibèrica es troba principalment a les regions mediterrànies com Catalunya, el País Valencià, Andalusia i les Illes Balears.
Estat de conservació:
No es considera una espècie amenaçada. És força comuna i fins i tot utilitzada com a planta ornamental.
Biologia
El baladre és un arbust perennifoli que pot arribar a fer entre dos i sis metres d’alçada. Té unes fulles allargades, dures i estretes, disposades normalment en grups de tres al llarg de les tiges. Les seves flors són molt vistoses i apareixen entre la primavera i la tardor; poden ser de color rosa, blanc o vermell, amb cinc pètals ben definits. El baladre es reprodueix tant per llavor com per esqueix, i la pol·linització de les flors la fan sobretot els insectes, especialment les abelles. Una característica destacada d’aquesta planta és la seva alta toxicitat: totes les parts del baladre, especialment les fulles i les flors, contenen substàncies tòxiques que poden afectar greument el sistema nerviós i el cor si s’ingereixen. Tot i això, la seva resistència i bellesa fan que sigui molt utilitzada com a planta ornamental en zones urbanes i jardins.
