Scirpus
Hàbitat i distribució geogràfica:
El gènere Scirpus agrupa plantes herbàcies que viuen principalment en ambients humits com marges de rius, zones humides i zones costaneres d’aigua dolça o salobre. Antigament, Scirpus incloïa moltes espècies, però avui dia, gràcies a estudis genètics i morfològics, algunes han estat reclassificades en altres gèneres com Schoenoplectus o Bolboschoenus, tot i que sovint encara es fa servir el nom Scirpus de manera àmplia.
A Eivissa, en zones com el Prat de Vila, es troben hàbitats d’aigua dolça i salobrenca on creixen Scirpus lacustris (actualment Schoenoplectus lacustris) i Scirpus maritimus (Bolboschoenus maritimus). Schoenoplectus lacustris es coneix com a jonca d’estany o palla en Català i apareix en zones encharcades, riberes de llacs i fangars d’aigua dolça a Europa, Àsia i Àfrica. Bolboschoenus maritimus conegut com joc marí, creix en aigües costaneres i salobres, però també en aigües dolces poc profundes, formant rodals densos.
Estat de conservació:
Tot i no estar classificades com a espècies en perill a escala global, aquestes comunitats vegetals es veuen amenaçades per la pèrdua de zones humides. La seva continuïtat depèn directament de la conservació de la qualitat ambiental i del règim hídric d’aquests ecosistemes. A moltes zones de la Mediterrània, incloent les Illes Balears, han experimentat un retrocés significatiu a causa de la dessecació de zones humides, l’urbanització, la contaminació i les alteracions hidrològiques. Encara poden trobar-se en determinats indrets, però en molts casos han desaparegut o es conserven en poblacions molt reduïdes.
Biologia
Són plantes perennes amb tiges erectes, generalmente cilíndriques o triangulars, fulles llargues i estretes, i rizomes subterranis que permeten una reproducción vegetativa molt eficient. Les infloresències són espiguetes agrupades en panículoes o capítols, amb flors petites i poc vistoses, adaptades al vent.
Té una gran importància ecològica ja que protegeix el sòl, estabilitzant riberes i marges contra l’erosió, a més fa de filtre natural ajudant a depurar l’aigua captant sediments i nutrients. La seva presencia ajuda a crear hàbitats servint d’aliment i refugi per aus aquàtiques, amfibis, invertebrats i peixos. I són un indicador clau de qualitat d’aigua.
Moltes espècies del gènere Scirpus (incloent Schoenoplectus lacustris i Bolboschoenus maritimus) produeixen llavors que són consumides per aus aquàtiques com ànecs i limícoles. Aquestes aus poden dispersar les llavors a través del seu aparell digestiu. Això contribueix a l’expansió natural d’aquestes plantes entre zones humides.
S’en coneixen alguns usos tradicionals, s’han usat històricament per fabricar cistells, estores, teixits de fibres vegetals, passeres i altres objectes tradicionals. Les tiges llargues i flexibles són ideals per teixir.
