Biodiversitat

Falzia

Nom científic:

Adiantum capillus-veneris

Hàbitat i distribució geogràfica:

La falzia és una falguera amb una distribució cosmopolita, originària d’Europa, Àfrica, Amèrica del Nord i Centreamèrica. La trobem principalment en zones humides no salines, com murs, grutes, vores de rierols i altres ambients amb presència d’aigua dolça, com fonts i pous. Les seves ubicacions preferides són llocs humits i ombrívols, sovint en zones on l’aigua té una certa concentració de carbonat càlcic, com les parets mullades o les fonts que gotegen.

Estat de conservació:

Tot i que la falzia no es considera una espècie en perill immediat d’extinció, el seu hàbitat natural és amenaçat per la destrucció dels ecosistemes aquàtics i la contaminació de l’aigua. La protecció de les zones humides i aquàtiques on creix és essencial per garantir la seva conservació. La seva categoria a l’UICN per a Espanya és de Preocupació Menor (LC).

Biologia

Adiantum capillus-veneris és una falguera petita que pot arribar a mesurar entre 10 i 40 cm d’alçada. La seva característica més distintiva és el pecíol recte i les fulles petites, de forma triangular o lobulada. Aquestes fulles, amb el seu pecíol negre, donen un aspecte elegant i fràgil, que va inspirar el seu nom científic, que significa “cabell de Venus”, en referència a la bellesa de les seves frondes que recorden els cabells de la deessa romana de l’amor.

Les falgueres com Adiantum capillus-veneris són plantes molt antigues, existents des del període Carbonífer, fa més de 350 milions d’anys, quan formaven enormes boscos. La seva presència avui dia és testimoni de l’antiguitat d’aquest grup de plantes.

La falzia es reprodueix mitjançant espores, que es troben en petits punts anomenats sorus situats a la part inferior de les fulles, normalment a prop dels marges. Els sorus estan coberts per una fina capa que protegeix les espores fins que estan madures. Quan les condicions ambientals són favorables, les espores es dispersen pel vent i poden germinar en un lloc humit, ja que les falgueres necessiten un substrat adequat per al seu cicle vital.

Un cop les espores germinen, la planta forma un gametòfit, una estructura petita en forma de disc que és responsable de la producció dels gàmetes masculins i femenins. Els gàmetes masculins, denominats espermatozoides, requereixen un ambient aquós per desplaçar-se fins al gametòfit femení i fecundar-lo. Aquesta fecundació produeix un zigot que donarà lloc a una nova planta de falguera, que finalment creixerà i formarà noves fulles amb sorus a mesura que maduri.

Aquesta forma de reproducció, a través de cicles d’espores i gametòfits, és característica de les falgueres i altres plantes de tipus primitiu que no tenen flor ni llavors. A Adiantum capillus-veneris aquest cicle pot ser força eficaç en zones humides, on les condicions per a la dispersió de les espores són òptimes.

Arxiu Aigua i Biodiversitat

[CAT] Traduccions automàtiques des del català. Si detecteu errors podeu col·laborar a millorar-les a webmaster@alianzaagua.org.

[ESP] Traducciones automáticas del catalán. Si detectas errores puedes colaborar a mejorarlas en webmaster@alianzaagua.org.

[ENG] Machine-based translations from Catalan. If you find some errors, you can contribute at webmaster@alianzaagua.org.