Biodiversitat

Wikimedia Commons from Quartl

Libèl·lula blava

Nom científic:

Anax imperator

Hàbitat i distribució geogràfica:

És una espècie comuna d’origen africà que, en els últims anys, ha colonitzat diverses zones del nord d’Europa. Actualment, la podem trobar en zones humides d’Àfrica, Europa i part d’Àsia.

Alimentació:

La libèl·lula blava és una gran caçadora que s’alimenta de tot tipus d’insectes. Les seves mandíbules extensibles li permeten devorar grans preses, mentre que els seus ulls, amb fins a 30.000 unitats oculars, li proporcionen una visió panoràmica de 360 graus. Aquesta visió excepcional li permet ser una caçadora eficient, capaç d’atrapar, i fins i tot menjar les seves preses en ple vol. A més, és una experta en volar, amb una mobilitat sorprenent que li permet assolir velocitats de fins a 100 km/h.

Estat de conservació:

Tot i ser una espècie comuna en algunes regions, la seva presència es veu amenaçada per la destrucció dels hàbitats aquàtics i la contaminació de l’aigua. La protecció de les zones humides és clau per a la seva supervivència.

Biologia:

És una de les libèl·lules més grans d’Europa, superada en envergadura per algunes espècies tropicals, pot arribar als 8 cm de longitud i una envergadura de fins a 13 cm. Aquest insecte habita principalment zones humides, com estanys, llacs i rierols.

En la maduresa, el mascle desenvolupa un tòrax que passa del color verd a un blau intens, adornat amb una banda central negra que forma un patró característic. La femella, una mica més petita, presenta una tonalitat predominantment verdosa.

Les libèl·lules disposen de dos parells d’ales grans i llargues, anomenades èlitres, que poden moure de manera independent. Això els permet volar cap endavant o enrere, ascendir, baixar en vertical o romandre suspeses en l’aire durant molt temps.

Un dels comportaments més fascinants de les libèl·lules és la seva manera de copular: acostumen a unir-se en l’aire, volant plegades. Un cop copulades, les femelles introdueixen el seu abdomen a l’aigua per dipositar els ous en branques aquàtiques. Després de la gestació, neixen les ninfes, que només mesuren uns pocs mil·límetres i són igual o més voraces que els adults, alimentant-se de petits animals aquàtics.

 

Arxiu Aigua i Biodiversitat

[CAT] Traduccions automàtiques des del català. Si detecteu errors podeu col·laborar a millorar-les a webmaster@alianzaagua.org.

[ESP] Traducciones automáticas del catalán. Si detectas errores puedes colaborar a mejorarlas en webmaster@alianzaagua.org.

[ENG] Machine-based translations from Catalan. If you find some errors, you can contribute at webmaster@alianzaagua.org.